Al final, les urnes

En democr¨¤cia, hi ha urnes al comen?ament i n¡¯hi ha tamb¨¦ al final. Res es pot fer sense urnes. En realitat, hi s¨®n sempre. De les urnes surten les institucions representatives i a les urnes es dirimeixen les q¨¹estions que no s¡¯han pogut resoldre en altres inst¨¤ncies. Les urnes construeixen els mapes dels consensos per¨° tamb¨¦ serveixen per ratificar o rebutjar aquests consensos.

Que les urnes siguin sempre necess¨¤ries no vol dir que les urnes hagin de resoldre-ho tot. Hi ha querelles que no es resolen a les urnes, com n¡¯hi ha que sorgeixen precisament de les urnes. De les urnes surten lleis i fins i tot constitucions, per¨° no totes les lleis ni totes les constitucions requereixen l¡¯¨²s permanent de les urnes per elaborar-les i reformar-les.

En els grans conflictes de les societats democr¨¤tiques el final arribar¨¤ sempre per les urnes. Seran les urnes de les eleccions per a les cambres representatives que registraran un canvi en la correlaci¨® de forces amb capacitat de resoldre el conflicte, o seran les dif¨ªcils urnes d¡¯un refer¨¨ndum d¡¯¨²ltim recurs que serviran per dirimir amb el vot dels ciutadans el que no han pogut dirimir abans les institucions i el joc entre partits.

Quan el conflicte versa sobre el mateix camp de joc i sobre les regles de confrontaci¨® entre propostes i idees pol¨ªtiques, situar les urnes al comen?ament no sol servir per resoldre la dificultat sin¨® per augmentar-la. El Brexit i la secessi¨® catalana seran els casos que passaran a la hist¨°ria com a models. En lloc de discutir primer sobre el nou estatut que es desitja per a la comunitat pol¨ªtica i d¡¯aconseguir despr¨¦s el pacte entre les parts amb capacitat per acordar-lo i sotmetre¡¯l finalment a refer¨¨ndum, s¡¯ha comen?at la casa per la teulada i s¡¯ha votat o volgut votar un estatut final que ning¨² no sap ni com s¡¯aconsegueix ni tan sols si ¨¦s sostenible com a tal.

En tots dos casos pertany a la saviesa de l¡¯estru? pretendre que el problema no existeix. Al Regne Unit hi havia una forta tend¨¨ncia de l¡¯opini¨® p¨²blica que considerava indesitjable pert¨¤nyer a la Uni¨® Europea, de la mateixa manera que a Catalunya n¡¯hi ha un altra que est¨¤ obstinada a partir peres amb Espanya. Davant de q¨¹estions d¡¯aquest calibre hi pot haver dues actituds probablement extremes: l¡¯agosarada i aventurera de Cameron ¨Ci d¡¯Artur Mas¨C i la t¨ªmida i immobilista de Rajoy. Ara hem vist que no val cap de les dues i el m¨¦s curi¨®s del cas ¨¦s que tothom coneixia el cam¨ª encertat i ning¨² el va voler agafar. Era el del di¨¤leg pol¨ªtic, el pacte i al final la consulta. Sense l¨ªmits, ¨¦s clar que s¨ª, sobretot de temps i de paci¨¨ncia. Per¨° no sobre la independ¨¨ncia, concepte engany¨®s, ideol¨°gic, buit, m¨¦s bandera per atreure incauts que no pas programa per millorar les coses, sin¨® sobre el nou estatut de conviv¨¨ncia. Dins d¡¯Europa i dins d¡¯Espanya.

El Regne Unit, fins i tot si acaba aprovant el pla acordat per May, seguir¨¤ pertanyent a Europa: com a m¨ªnim en la defensa, probablement en la uni¨® duanera, i segur que en molt¨ªssimes coses m¨¦s, tot i que haur¨¤ perdut pel cam¨ª m¨¦s del que ha guanyat. Catalunya governada per l¡¯independentisme ha aconseguit acumular tots els fracassos sense cap dels avantatges: no tindr¨¤ la independ¨¨ncia, tindr¨¤ dificultats per mantenir el seu actual i extraordinari nivell d¡¯autogovern i de compet¨¨ncies, i ja ha pagat un dur¨ªssim preu amb la fugida d¡¯empreses, amb el desprestigi de la seva imatge i la del seu capital a Espanya i a Europa i amb la combusti¨® d¡¯una generaci¨® pol¨ªtica sencera a la pira de la frivolitat pol¨ªtica. Sense ni tan sols arribar al refer¨¨ndum de secessi¨® ja ha obtingut l¡¯efecte que va patir el Quebec amb els dos que va fer, pel que fa a p¨¨rdua de poder, d¡¯influ¨¨ncia i de prestigi.

No, al final aix¨° no s¡¯acaba amb un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®. Ni tan sols amb una consulta bin¨¤ria o amb diverses opcions. El punt d¡¯arribada no ser¨¤ una pregunta per la independ¨¨ncia de Catalunya, sigui formulada al conjunt dels ciutadans espanyols, sigui nom¨¦s a una part. L¡¯¨²nica cosa que s¡¯entreveu i t¨¦ sentit ¨¦s un refer¨¨ndum de ratificaci¨® d¡¯una reforma estatut¨¤ria o constitucional. Hi pot haver, i segur que hi haur¨¤, unes eleccions en qu¨¨ es dirimiran totes aquestes q¨¹estions. Pot ser fins i tot que valguin ja les generals de diumenge, sumades a les locals i europees del 26 de maig.

Al final i al principi sempre hi ha d¡¯haver urnes, tal com desitgen els ciutadans cada vegada que se¡¯ls pregunta, per¨° no seran les mateixes urnes que desitgen els secessionistes o els aventurers de la ruptura. Urnes per unir i per governar en lloc d¡¯urnes per dividir i desgovernar.