Esquerra i la seva vict¨°ria

Una formaci¨® independentista ¡ªEsquerra Republicana¡ª ha aconseguit per primera vegada ser la for?a pol¨ªtica m¨¦s votada en unes eleccions generals a Catalunya. Ho havia aconseguit Converg¨¨ncia i Uni¨® (CiU) el 2011, quan encara no s¡¯havia produ?t la seva transsubstanciaci¨® secessionista. Per aix¨°, els resultats d¡¯Esquerra marquen una fita pol¨ªtica i trenquen una tradici¨® molt catalana: que els comicis al Congr¨¦s sempre els guanyaven partits d¡¯¨¤mbit estatal, ja fos el Partit dels Socialistes (PSC) o En Com¨² Podem (ECP), que va prendre el relleu en les dues ¨²ltimes convocat¨°ries.

Esquerra es converteix tamb¨¦ per primera vegada en for?a pol¨ªtica hegem¨°nica al si de l¡¯independentisme, doblant el nombre de diputats de Junts per Catalunya en unes eleccions que han tingut una de les participacions r¨¨cord de la democr¨¤cia (77,5%). Totes dues formacions sobiranistes freguen el 40% dels vots emesos.

Les forces antidi¨¤leg no independentista han estat durament castigades a les urnes. Els partidaris d¡¯aplicar el 155 permanent o de suprimir d'una tacada l¡¯autonomia han rebut un correctiu sever. Ciutadans ha mantingut els seus cinc diputats, per¨° el PP de Cayetana ?lvarez de Toledo ha perdut fins a cinc escons ¡ªs¡¯ha quedat amb un¡ª, la qual cosa no compensa gens la irrupci¨® del nacionalpopulisme de Vox, que ha aconseguit representaci¨® per Barcelona. En tancar els ulls, l¡¯independentisme no nom¨¦s ha seguit aqu¨ª sin¨® que ha guanyat les eleccions generals a Catalunya.

Hi ha hagut moments durant la nit electoral en qu¨¨ les dades donaven una majoria de progr¨¦s per a l¡¯esquerra sense necessitat de rec¨®rrer a Esquerra o a Junts per Catalunya. Per¨° a mesura que avan?ava el recompte es dibuixava com a imprescindible la participaci¨® per acci¨® o omissi¨® de l¡¯indepedentisme per investir president el socialista Pedro S¨¢nchez, tret que una sorpresa posi sobre la taula un pacte PSOE-Ciutadans. Resultaria una soluci¨® inversemblant, per¨° no es pot descartar res. No cal oblidar, com deia Romanones, que en pol¨ªtica "mai de la vida" vol dir "fins dem¨¤".

Per tant, el tauler pol¨ªtic, si no es produeix un canvi inesperat i de trilers en les regles sostingudes durant la campanya pels candidats, suggereix que el di¨¤leg ha de contribuir a desencallar la situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya i a Espanya en el seu conjunt. I Esquerra, ara ja alliberada de la tutela dels exconvergents de Carles Puigdemont, ha de jugar un paper rellevant. Els republicans han de deixar de mirar pel retrovisor all¨° que fa la seva compet¨¨ncia independentista. No es poden tornar a repetir episodis com el vot contrari a la tramitaci¨® dels Pressupostos Generals de l¡¯Estat que va precipitar les eleccions generals. Un Govern del PSOE amb Unides Podem no ¨¦s comparable amb un Executiu liderat per la dreta espanyola amb el suport del nacionalpopulisme per m¨¦s que s¡¯entesti a escarnir-lo la part fonamentalista de l¡¯independentisme catal¨¤. Per part del Govern central tamb¨¦ hi ha d¡¯haver un canvi d¡¯actitud. Si el di¨¤leg ¨¦s l¡¯eina fonamental d¡¯una democr¨¤cia, s¡¯ha de posar sobre la taula una proposta per a Catalunya, ja sigui en forma de reforma constitucional o de consulta sobre l¡¯ampliaci¨® de l¡¯autogovern per via estatut¨¤ria. D¡¯una altra manera, el bucle en el qual es troba la pol¨ªtica catalana es perpetuar¨¤ i en obrir els ulls els uns i els altres seguiran aqu¨ª, atrinxerats en les seves respectives posicions.

De la falta de majories clares han d¡¯aprendre les forces pol¨ªtiques. El di¨¤leg ¨¦s una virtut i no una feblesa. I l¡¯esquerra t¨¦ ara a les seves mans la possibilitat de demostrar-ho. Bona part de la ciutadania espanyola s¡¯ha manifestat per opcions que impulsen almenys te¨°ricament la negociaci¨®. Amb l¡¯actual fraccionament pol¨ªtic resulta in¨²til esperar el retorn de les velles majories absolutes en les quals tant ha somiat la dreta espanyola per a les seves solucions m¨¤giques, que consisteixen que els que pensin d¡¯una altra manera s'esfumin. Ni tan sols els donen els n¨²meros per impulsar l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨® al Senat. No s¡¯ha de deixar v¨¨ncer, doncs, pel soroll que generen la ultradreta de Vox, un PP en hores baixes o uns Ciutadans que han fet de la confrontaci¨® amb l¡¯independentisme el seu modus vivendi pol¨ªtic.

A l¡¯altra banda, l¡¯independentisme responsable ha de fer pol¨ªtica. I les urnes han deixat clar que dins del sobiranisme, la iniciativa li correspon a una Esquerra lliure de tuteles.