L¡¯hora del di¨¤leg

En un context d¡¯anormalitat democr¨¤tica, amb dos caps de llista en una injustificable pres¨® preventiva, el poble de Catalunya ha parlat, amb participaci¨® r¨¨cord inclosa, i la veritat ¨¦s que el resultat ¨¦s for?a eloq¨¹ent.

Les eleccions espanyoles del 28-A plantejaven dos interrogants a Catalunya: si ERC aconseguiria imposar-se als socialistes i quina seria la magnitud de la seva anunciada vict¨°ria sobre JxCat. En el primer cas, ERC ha aconseguit superar el PSC tant en escons com en vots, cosa que sens dubte constitueix una fita hist¨°rica. En el segon cas, ERC ha superat JxCat sense pal¡¤liatius. Si el 2015 ERC es va imposar a CDC per tot just un punt i el 2016 ho va fer per quatre, ara JxCat se situa fins a 12 punts per sota d¡¯ERC, que la dobla en vots. Sembla ser que l¡¯independentisme constructiu de Junqueras ha superat folgadament el puigdemontisme.

ERC ha aconseguit una fita hist¨°rica, i el mateix es pot dir de la suma d¡¯ERC, JxCat i el Front Republic¨¤. ?s cert que en aquestes eleccions els partits d¡¯¨¤mbit estatal o amb un referent estatal han superat en vots i en escons els partits d¡¯¨¤mbit no estatal, com ha estat passant des del 1977, per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que la difer¨¨ncia s¡¯ha escur?at. El bloc independentista ha aconseguit trencar el sostre electoral del nacionalisme catal¨¤ en unes eleccions legislatives espanyoles, que es va aconseguir el 2004 en vots (1,4 milions i un 36,7 per cent) i el 2011 en diputats (19 dels 47 escons en joc). En condicions de mobilitzaci¨® molt favorables, el momentum del judici i la urg¨¨ncia d¡¯omplir les urnes de vots ¡°per alliberar els presos¡± s¡¯ha tradu?t en 1,6 milions de vots (el 39,4 per cent) i 22 dels 48 diputats que li toquen a Catalunya.

Tot i els seus hist¨°rics resultats, les eleccions del 28-A han fet paleses les limitacions del moviment independentista catal¨¤, que ¨Cen un context d¡¯alta mobilitzaci¨®¨C s¡¯ha quedat molt lluny d¡¯arribar al 50 per cent dels vots. Si recorrem a la pol¨ªtica comparada, es pot observar que aquestes limitacions no s¨®n espec¨ªfiques de l¡¯independentisme catal¨¤. Sembla que hi ha dificultats estructurals perqu¨¨ els moviments independentistes subestatals aconsegueixin majories incontestables en les eleccions estatals dels pa?sos dels quals aspiren a separar-se.

Els sobiranistes quebequesos, per exemple, han obtingut diverses vegades la majoria absoluta dels escons del Quebec al Parlament canadenc, per¨° no han superat mai el 50 per cent dels vots. El seu m¨¤xim hist¨°ric ¨¦s del 49,3, que van aconseguir el 2003. En les eleccions brit¨¤niques del 2015, l¡¯SNP escoc¨¨s va batre tots els r¨¨cords guanyant 56 dels 59 escons, per¨° tampoc va superar el llindar del 50 per cent. En el cas dels independentistes flamencs de l¡¯N-VA, en les eleccions del 2014 nom¨¦s van obtenir el 33 per cent dels vots, i els sondejos per a les properes eleccions federals del 26 de maig no els han donat gaire m¨¦s del 30.

Aquestes limitacions electorals apunten a la tesi del polit¨°leg canadenc Stephan Dion sobre les dificultats que hi ha perqu¨¨ es produeixi una secessi¨® en una democr¨¤cia desenvolupada. En les eleccions estatals els moviments independentistes subestatals poden cr¨¦ixer per¨° hi ha una mena de sostre de vidre que els impedeix obtenir la confian?a de la majoria absoluta dels electors, la qual cosa relativitza la fortalesa que aquests mateixos moviments poden exhibir en altres cites electorals.

En el cas catal¨¤, els resultats del 28-A tamb¨¦ resten possibilitats a la intervenci¨® d¡¯algun Estat europeu en el conflicte catal¨¤. El 39,4 per cent ¨¦s una xifra hist¨°rica portes endins, per¨° ¨¦s dif¨ªcil que els mandataris europeus se sentin m¨¦s interpel¡¤lats que abans de les eleccions per exercir un possible paper de mediadors. Encara que no desencadenin cap mediaci¨® internacional, els resultats s¨ª que poden obrir la porta a una cosa m¨¦s realista que respon al nom de di¨¤leg. Espanya ha negat la vict¨°ria als partits que havien d¡¯aplicar l¡¯article 155 a tota costa, i a Catalunya el trio de Col¨®n nom¨¦s ha obtingut 7 dels 48 diputats en disputa. A Espanya ha triomfat el PSOE i a Catalunya ¨Camb tots els matisos del cas¨C ho ha fet ERC, dues forces que estan condemnades a entendre¡¯s. Sense xecs en blanc, sense l¨ªnies vermelles, i amb tota la paci¨¨ncia, humilitat i intel¡¤lig¨¨ncia del m¨®n, caldr¨¤ tornar a preparar la taula de negociaci¨®.