El tresor enterrat de Gaud¨ª

Antoni Gaud¨ª (1852-1926) ¨¦s un arquitecte reconegut i aparentment amb sort. A Barcelona, on va construir els seus edificis m¨¦s ic¨°nics, dona nom a una avinguda i a una pla?a situades al costat de la seva obra m¨¦s monumental i pol¨¨mica: la Sagrada Fam¨ªlia. En concret a la Fa?ana del Naixement, una de les poques zones d¡¯aquest temple expiatori que l¡¯arquitecte va concloure abans de morir atropellat per un tramvia als 73 anys. Com a la capital, el genial creador compta amb un gran nombre de carrers repartits per pobles i ciutats catalans i espanyols. ?s el cas de Caldes de Montbui i de Palau-solit¨¤ i Plegamans, dues localitats ve?nes del Vall¨¨s Oriental que dediquen sengles carrers a l¡¯arquitecte d¡¯obres com la Casa Batll¨®, el Park G¨¹ell i la Pedrera, entre d¡¯altres.

Per¨° en aquestes dues poblacions vallesanes la pres¨¨ncia de Gaud¨ª va m¨¦s enll¨¤ d¡¯uns metres de carrer en dos barris de la perif¨¨ria: comparteixen una de les obres de joventut de l¡¯autor m¨¦s desconegudes, no perqu¨¨ no es realitz¨¦s o es perd¨¦s, com va passar amb altres projectes d¡¯aquests primers moments, sin¨® perqu¨¨ la feina que Gaud¨ª va realitzar el novembre de 1878 per enc¨¤rrec d¡¯un dels seus primers clients, el marqu¨¨s de Sentmenat ¡ªuna obra d¡¯enginyeria hidr¨¤ulica per captar i transportar aigua de manera subterr¨¤nia situada en uns terrenys agr¨ªcoles del marge esquerre de la riera de Caldes¡ª, roman en l¡¯actualitat sota terra, gaireb¨¦ oblidada per tots i, per tant, lluny de la majoria dels seus treballs que reben milions de visitants (a Barcelona m¨¦s de deu) cada any.

Fins a finals de 1997 el document Proyecto de alumbramiento de aguas en el valle de la riera de Caldas para aumentar el caudal de la mina de los se?ores irrigantes de Plegamans va romandre in¨¨dit. Durant el proc¨¦s d¡¯inventari del Fons Sentmenat dipositat a l¡¯Arxiu de la Corona d¡¯Arag¨® (ACA), l¡¯arxivera Mariluz Rodr¨ªguez va descobrir tres jocs de pl¨¤nols signats per Gaud¨ª acompanyats, en dos dels casos, per una mem¨°ria d¡¯onze p¨¤gines cosides a m¨¤ amb fil de cot¨®, possiblement pel mateix Gaud¨ª i escrites amb la bella i polida lletra de l¡¯arquitecte. L¡¯original, de novembre de 1878, comptava, a m¨¦s, amb tres lletres P capitulars espectaculars, gotitzants i gaireb¨¦ arquitect¨°niques, que encap?alen el projecte, el pla i el perfil. Les dues c¨°pies s¨®n una mica posteriors i estan datades al febrer de 1879.

Els primers plans estan dibuixats en tinta negra i verd, i les c¨°pies en negra i vermella. Les tres versions s¨®n iguals ¡°tot i que Gaud¨ª va canviar algunes paraules¡±, explica Llu¨ªs Gueilburt, que fa anys que estudia l¡¯obra de Gaud¨ª, despr¨¦s de comparar els diferents textos. El jove arquitecte numera les parcel¡¤les, hi posa el nom dels propietaris, els camins i els torrents. En el tall transversal de la versi¨® de 1878 destaca una representaci¨® d¡¯una enorme pineda amb efectes de veritable paisatgisme, tan virtuosa com innecess¨¤ria en un projecte d¡¯aquesta mena, per¨° que parla de la precisi¨® que Gaud¨ª volia donar al seu treball.

El projecte no feia refer¨¨ncia a cap de les obres incloses en el cat¨¤leg de l¡¯arquitecte, ni havia estat recollit pel seu primer bi¨°graf, J. F. R¨¤fols. ¡°Era in¨¨dit perqu¨¨ l¡¯original i les c¨°pies van quedar en mans de qui l¡¯havia encarregat, un fons particular que va entrar a l¡¯arxiu el 1969. En veure-ho, el primer que em va cridar l¡¯atenci¨® va ser l¡¯enorme lletra capitular. Despr¨¦s em va sorprendre veure que era de Gaud¨ª. No sabem per qu¨¨ l¡¯hi va encarregar a ell¡±, explica l¡¯arxivera Rodr¨ªguez, m¨¦s de dues d¨¨cades despr¨¦s, que reconeix que a l¡¯ACA ¡°de sorpreses n¡¯hi ha sempre¡±.

Antonio Sama, doctor en Hist¨°ria de l¡¯Art per la Universitat Complutense, va donar a con¨¨ixer el projecte de Gaud¨ª el novembre de 1997 durant les IV Jornades d¡¯Estudis Gaudinistes celebrades a Reus. ¡°Va ser la bomba de les jornades, per¨° no va tenir cap difusi¨®. De fet, ni Joan Bassegoda ni Jordi Bonet s¡¯ho van creure, per¨° en veure els pl¨¤nols signats no van tenir m¨¦s remei que acceptar-ho¡±, explica Gueilburt, especialista del m¨®n de l¡¯aigua i en el mobiliari gaudini¨¤, que va dirigir aquestes jornades.

Al cap de pocs mesos, Sama va publicar l¡¯article ¡°Gaud¨ª fontanero: alumbramiento de aguas en Caldes de Montbui¡± al Bolet¨ªn de la Instituci¨®n Libre de Ense?anza. Segons aquest investigador, Gaud¨ª buscava solucionar el problema hist¨°ric del repartiment d¡¯aigua en aquesta zona, agreujat per un per¨ªode de sequera. Per a aix¨° aprofitava l¡¯aigua de la riera de Caldes que transcorre entre Caldes i Plegamans per regar unes propietats alineades al marge esquerre de la riera a partir d¡¯una mina d¡¯aigua i d¡¯un pou situat en el paratge del Prat de les Deus. Una mina que acabava transformada en una s¨¦quia a cel obert dividida en tres ramals per regar les propietats les fam¨ªlies Fatj¨® i Padr¨® i un mol¨ª del marqu¨¨s de Sentmenat. Les obres encarregades a Gaud¨ª, explica Sama, s¨®n fruit de la decisi¨® en un plet pel qual s¡¯obligava el marqu¨¨s a sufragar les tres cinquenes parts de la millora de la mina i de la s¨¦quia. La resta la pagaven les fam¨ªlies Fatj¨® i Padr¨®.

Qu¨¨ va fer Gaud¨ª, segons els pl¨¤nols?

Estabilitzar la llera per donar un servei equitatiu als regants a base d¡¯augmentar el cabal de la mina i aconseguir un r¨¨gim d¡¯aigua estable que no depengu¨¦s de l¡¯aigua de la riera, que amb pluja es desbordava i amb sequera desapareixia. Gaud¨ª proposa connectar la mina amb el final d¡¯una altra d¡¯antiga, i construir uns murs subterranis de ma¨® hidr¨¤ulic de 15 cent¨ªmetres, per tal d¡¯interceptar els corrents subterranis i crear una mena d¡¯embassaments sota terra que alimentaven la llera i impedien que l¡¯aigua es dispers¨¦s. ¡°Una mesura poc habitual que demostra el domini que tenia l¡¯arquitecte¡±, prossegueix Sama, que destaca el seu treball m¨¦s enll¨¤ de parlar de l¡¯aplicaci¨® de t¨¨cniques d¡¯extracci¨® i conducci¨® d¡¯aig¨¹es, que a Catalunya eren molt conegudes, sin¨® que ¡°parla d¡¯una s¨¨rie de solucions totalment noves, dif¨ªcils de documentar abans de la publicaci¨® del llibre d¡¯Ernest Simon Auscher, l¡¯Art de decouvrir els sources et de les capter, publicat el 1913¡±. ¡°Gaud¨ª anticipa i recull idees de fonts artificials, per¨° sempre li dona una volta genial a les coses. Va enginyar un sistema molt efica? per¨° caldria veure com va funcionar, ja que s¡¯ha perdut la mem¨°ria de tot aix¨°¡±, continua.

I des de l¡¯article de Sama, poca cosa m¨¦s. Laura Mercader va transcriure la mem¨°ria en el seu llibre Gaud¨ª. Escrits i documents (Quaderns Crema, 2002), i ara el document original de 1878 s¡¯exposa a l¡¯ACA en la mostra Joies de la Corona, que celebra els 800 anys de l¡¯arxiu, amb una selecci¨® dels seus documents excepcionals que es pot veure al Palau dels Virreis fins al mes d¡¯octubre. ¡°?s estrany el poc inter¨¨s que ha despertat aquest treball, perqu¨¨ les coses de Gaud¨ª s¨®n una mina d¡¯or a Catalunya, tot i ser un projecte espectacular perqu¨¨ no hi ha tants documents originals seus¡±, explica l¡¯investigador, autor d¡¯una tesi doctoral sobre l¡¯arquitectura de la Renaixen?a a Comillas i un documentat estudi sobre El Capricho, el bell edifici que Gaud¨ª va crear en aquesta localitat cant¨¤brica entre 1883 i 1885.

Segons Sama, el problema ¨¦s que el per¨ªode de joventut del Gaud¨ª ¨¦s dels menys estudiats de l¡¯arquitecte. ¡°Els investigadors s¡¯han dedicat a estudiar les coses que estan m¨¦s documentades o les que s¨®n m¨¦s conegudes. Si s¡¯estira del fil es pot aportar molta informaci¨® d¡¯aquesta ¨¨poca, per¨° sembla que Gaud¨ª va interessar m¨¦s per les seves possibilitats d¡¯explotaci¨® comercial que no pel seu inter¨¨s cient¨ªfic¡±.

El projecte arrib¨¤ a materialitzar-se?

Per a Sama no hi ha dubte per la documentaci¨® complement¨¤ria localitzada al costat dels pl¨¤nols i la mem¨°ria. El 1879 apareixen consignats en un full-resum de Plegamans de 2.400 reals, a banda de 800 m¨¦s a nom de Guardi (sic)en la liquidaci¨® d¡¯obres fetes a la represa, mina i s¨¦quia del Prat de les Deus, mentre que en la documentaci¨® del marqu¨¨s de Sentmenat es fan constar, en un rebut de 1879, 3.200 reals m¨¦s en honoraris de l¡¯arquitecte Guardi (altra vegada) i la resta en met¨¤l¡¤lic pels ¡°3/5 que li han correspost de les despeses d¡¯un tros de mina i canalitzaci¨® del rec fins al Mas Llovet¡±. En altres documents es consignen 565 duros amb 16 reals de despeses de manutenci¨® ¡°de l¡¯arquitecte¡± i el pagament de quatre jornades que es deurien correspondre amb els treballs de Gaud¨ª en el terreny per preparar el seu projecte. Finalment, en un pl¨¤nol d¡¯autor desconegut de 1880 apareix la xarxa hidr¨¤ulica de la zona amb la mina de Gaud¨ª incorporada.

Segons Sama, la s¨¦quia que avui es pot observar entre les intenses males herbes i els arbustos que han conquerit la zona concorda amb els pl¨¤nols de Gaud¨ª, per¨° no hi ha manera de saber si s¨®n d¡¯ell o posteriors, tot i que apunta que hi ha ¡°trets com la llera de doble vessant per facilitar la circulaci¨® de l¡¯aigua i la perfecci¨® de l¡¯aparell del totxo¡±, que es poden vincular amb el treball minuci¨®s de Gaud¨ª.

A l¡¯arquitecte se l¡¯associa amb edificis imponents que capitalitzen l¡¯atenci¨® de tothom per la seva singularitat, per¨° tamb¨¦ est¨¤ relacionat amb un bon nombre d¡¯obres vinculades amb l¡¯aigua. Sent estudiant va col¡¤laborar amb Josep Fontser¨¨ en la realitzaci¨® de la cascada del parc de la Ciutadella. Gaud¨ª va tenir de professor a la facultat Leandre Serralach, arquitecte municipal que va fer diversos projectes d¡¯hidr¨¤ulica per a Barcelona. Dos dels projectes d¡¯estudiant universitari de Gaud¨ª s¨®n una font monumental per a la pla?a de Catalunya i un embarcador. El 1896 va treballar per a Eusebi G¨¹ell en un projecte fallit de portada d¡¯aig¨¹es a Barcelona des d¡¯una mina que brollava a prop del mar al Garraf, un altre projecte de Gaud¨ª estudiat per Gueilburt. Fa tot just un mes el Museu de l¡¯Aigua de Cornell¨¤ va inaugurar la reconstrucci¨® a escala 1:1 de la monumental cascada de la Casa Vicens que va crear el 1885 i que va estar dempeus fins a 1945, quan es va enderrocar per la pressi¨® i l¡¯especulaci¨® urban¨ªstica.

¡°El que sorpr¨¨n ¨¦s la maduresa que demostra en aquesta especialitat malgrat que acaba de sortir de la carrera¡±, prossegueix Sama. Tanta, que se li va adjudicar l¡¯obra de Caldes-Plegamans malgrat que el projecte havia estat encarregat abans a un mestre d¡¯obres, segons va comprovar l¡¯investigador en la documentaci¨®.

¡°A m¨¦s de la import¨¤ncia de documentar un moment de Gaud¨ª, el seu projecte serveix per adonar-nos de com va acumulant experi¨¨ncia¡±, explica Gueilburt. Es refereix al fet que l¡¯arquitecte va utilitzar el mateix sistema de captaci¨® d¡¯aig¨¹es de pluja per poder alimen</CF>tar la famosa font de la salamandra del Park G¨¹ell que ¨¦s als peus de la sala hip¨°stila. ¡°Anticipa els coneixements de la fontaneria que despr¨¦s va utilitzar en el teatre grec del parc que li va permetre recollir l¡¯aigua, a m¨¦s de documentar aquesta primera ¨¨poca de joventut. Ho va fer al Park G¨¹ell perqu¨¨ abans ho havia fet a Caldes¡±, remarca.

I qu¨¨ diuen a Caldes i Plegamans?

A la primera localitat compten amb un centre que posa en valor el patrimoni local: Thermalia (inclou unes termes romanes i un centre d¡¯art amb obres de Manolo Hugu¨¦ i Picasso) que dirigeix Anna Monle¨®n. La t¨¨cnica en patrimoni assegura ser conscient de l¡¯exist¨¨ncia de l¡¯obra, per¨° tamb¨¦ de les dificultats de donar-la a con¨¨ixer. ¡°?s un tema que surt de tant en tant, per¨° mai no s¡¯ha fet res. ?s una obra que queda lluny del nucli urb¨¤ i en terrenys de propietaris diferents, no municipals, cosa que dificulta qualsevol intervenci¨®. Tenim molt patrimoni per gestionar i pocs recursos. I el fet que estigui a cavall de dos municipis ho complica tot m¨¦s¡±. ?s el mateix que assegura Isidre Pineda, primer tinent d¡¯alcalde de l¡¯ajuntament, que explica com s¡¯ha recuperat i fet transitable la part urbana de la riera de Caldes, per¨° no s¡¯ha actuat en la que queda allunyada del nucli urb¨¤, on es troba l¡¯obra de Gaud¨ª. ¡°?s interessant i ¨¦s un valor afegit per a Caldes que se s¨¤piga que hi ha una obra de Gaud¨ª, per¨° sota terra est¨¤ ben conservada, i excavar per con¨¨ixer-la nom¨¦s seria possible amb algun tipus de conveni amb la propietat. Aqu¨ª tenim molts tresors¡±, conclou.

Per la seva banda, Miquel Truyols, que va ser regidor de patrimoni a l¡¯Ajuntament de Palau-solit¨¤ i Plegamans, assegura que els ve?ns de la seva localitat s¨®n conscients de l¡¯obra. ¡°Hem crescut a poc a poc i fins als anys vuitanta aquests canals de regadiu funcionaven¡±, explica. L¡¯arquitecta Marta Ca?ad¨®, nascuda en aquesta localitat, va realitzar el juny del 2011 una tesina de m¨¤ster per la UPC sobre el Rec Gran de Palau-solit¨¤ i Plegamans, en qu¨¨ abordava l¡¯organitzaci¨® del territori en funci¨® de l¡¯estructura h¨ªdrica i el sistema de regadiu. ¡°Quan vaig comen?ar la meva feina no sabia que Gaud¨ª havia realitzat aquesta obra, ni que es conservava. La meva idea era reconstruir el tra?at del Rec Gran esborrat pr¨¤cticament pel creixement urban¨ªstic¡±. Per a Ca?ad¨® no hi ha dubte de la singularitat de la soluci¨® que planteja Gaud¨ª, que qualifica d¡¯¡°absolutament innovadora¡±.

L¡¯arque¨°loga Carme Mir¨®, responsable del Pla Barcino i especialista en l¡¯¨²s de l¡¯aigua en el m¨®n rom¨¤, ¨¦s contundent: ¡°Tenir un Gaud¨ª ¨¦s un tresor i amb les noves tecnologies tot ¨¦s possible¡±. I afegeix: ¡°A Barcelona l¡¯aq¨¹educte rom¨¤ l¡¯expliquem sense veure¡¯l; el que s¡¯ensenya s¨®n tres arcs encastats en un edifici d¡¯una obra de 13 quil¨°metres que ve des de Montcada. I la gent hi respon massivament¡±.

Gueilburt, que no es cansa de demanar la creaci¨® d¡¯una fundaci¨® que vetlli pels interessos de Gaud¨ª, com passa amb Joan Mir¨®, Antoni T¨¤pies i Salvador Dal¨ª, reivindica la inclusi¨® d¡¯aquesta obra en la bibliografia gaudiniana. ¡°No ¨¦s possible que sent una obra tan ben documentada, de la qual es coneixen els pl¨¤nols, les factures, la documentaci¨® i que est¨¤ localitzada, no es tingui en compte, mentre que d¡¯altres, que s¨®n mera especulaci¨®, com el gratacel per a Nova York que va idear Joan Matamala, figuri en un munt de llibres i publicacions¡±. I continua: ¡°Ja s¨¦ que ¨¦s una obra soterrada, i que aix¨° ¨¦s un problema per als turistes i la venda medi¨¤tica, per¨° no per al m¨®n de la cultura i la que ¨¦s l¡¯obra d¡¯un artista d¡¯un nivell de Leonardo da Vinci. Ning¨² menysprearia els dibuixos i les maquetes de Leonardo. No entenc per qu¨¨ amb Gaud¨ª s¨ª que hi ha un menyspreu a aquesta obra perqu¨¨ no es pot rendibilitzar. Seria diferent si es tract¨¦s d¡¯una construcci¨®, d¡¯un habitatge. I no exagero amb la comparaci¨®. En la mem¨°ria que va fer, Gaud¨ª calcula fins i tot la quantitat d¡¯aigua que beu un arbre a l¡¯estiu i a l¡¯hivern. Era un ecologista preocupat per la sostenibilitat¡±, conclou l¡¯expert, entestat que aquesta obra de Gaud¨ª sigui reconeguda, encara que sigui a partir d¡¯una petita publicaci¨®.

Projecte n¨²mero 30... de 10.000

El projecte de Gaud¨ª del 1878 apareix amb la inscripci¨® ¡°construcci¨® n? 30¡±. ¡°Coneixent com n¡¯era de met¨°dic, no hi ha dubte que es tractava del seu treball n¨²mero 30, per¨° no surten els n¨²meros, llevat que inclogu¨¦s els treballs que va fer d¡¯estudiant i les seves col¡¤laboracions amb altres arquitectes i mestres d¡¯obres com Josep Fontser¨¨, al parc de la Ciutadella, i Francisco del Villar, a la bas¨ªlica de Montserrat¡±, explica Gueilburt, que enumera, entre les obres que se li atribueixen, la restauraci¨® del monestir de Poblet, la Cooperativa Mataronense (on va fer el casino, la f¨¤brica i els habitatges dels treballadors), els fanals de la places Reial i Palau, un projecte per a un monument funerari a Clav¨¦ ¡ªdel qual no se sap res¡ª, un quiosc doble ¡ªurinari p¨²blic i botiga de flors¡ª per a la Rambla, la reforma del cimbori de la catedral de Barcelona, les vidreres d¡¯una farm¨¤cia, l¡¯expositor de la guanteria Comella de l¡¯exposici¨® de Par¨ªs, mobles per al palau de Comillas i poca cosa m¨¦s. ¡°Per¨° no crec que exageri. Si hi va posar 30, ¨¦s que considerava que eren aquestes les obres que havia fet fins a 1878. Era molt met¨°dic¡±.

Per¨° el valor de la feina per a Caldes i Palau-solit¨¤ i Plegamans ¨¦s m¨¦s gran. En les c¨°pies de 1879 hi estampa la numeraci¨® ¡°Construcci¨® 00030¡±. ¡°Era tan ambici¨®s que pensava que faria 10.000 obres. En tinc inventariades 93. S¨®n moltes, per¨° res de semblant a les que ell es va marcar¡±, rebla.