Escapar de la vida

Entre el gener i l¡¯agost del 1997, en el tram de carretera entre Val¨¨ncia i el Perell¨®, el cor geogr¨¤fic del circuit del bakalao, encara hi va haver vint accidents, per¨° el panorama que envoltava el fenomen de la Rutaera igual que el del camp de batalla despr¨¦s d¡¯una derrota. Com un estigma, es relacionava la Ruta del Bakalao amb la mort, amb l¡¯auge de la drogodepend¨¨ncia, amb la delinq¨¹¨¨ncia, i l¡¯arribada del PP al govern va representar el desballestament del que s¡¯havia anat transformant en una manera d¡¯¡°escapar de la vida¡±, com ho defineix el periodista Juan Manuel Oleaque a En ¨¨xtasi. Ara, ampliat i tradu?t al castell¨¤, incorpora un pr¨°leg de Kiko Amat que descriu amb exactitud el malestar dels protagonistes d¡¯Estigmes, segona novel¡¤la que Ramon Mas (Sant Juli¨¤ de Vilatorta, 1981) situa a Puigsech, poble imaginari de la Catalunya rural que podria agermanar-se amb el Twin Peaks de David Lynch: el grup d¡¯amics tamb¨¦ vol escapar de la vida que els ofereix l¡¯estiu del 1997, per¨° en comptes de rec¨®rrer els pol¨ªgons de nit han de reunir-se en un garatge i esperar que arribi l¡¯hora d¡¯Els Simpson o mirar la pel¡¤li llogada al videoclub.

A pesar que l¡¯escenari no ¨¦s igual, els personatges d¡¯Estigmes busquen el mateix que detecta Amat a la Ruta del Bakalao: no reproduir els costums dels pares, anar de festa per fugir de la normalitat, creure en el poder redemptor de la m¨²sica i en la seva capacitat per enlairar-nos m¨¦s enll¨¤ del tedi, oblidar-se de l¡¯alienaci¨®, el desamor, l¡¯odi i l¡¯angoixa, perdre la ra¨® a trav¨¦s d¡¯ins¨°lites combinacions narc¨°tiques, tal com li passa al protagonista, en Germ, que intenta su?cidar-se perqu¨¨ ¡°Puigsech em narcotitza¡±, perqu¨¨ m¨¦s endavant se sap que creu que ¡°hi ha persones que perduren, que es mantenen a l¡¯aguait encara que sigui en estat latent, mentre esperen la seva oportunitat per tornar entre els vius¡±. ¡°Vinc d¡¯una estirp fantasmal¡±, escriu en Germ quan surt de la cl¨ªnica i entra a treballar a la ferreteria de l¡¯amic del seu pare, mort en accident de cotxe i amb fama d¡¯haver sigut el boig del poble: creia que tothom veia coses diferents, coses que eren dins de cadasc¨² i que nom¨¦s cadasc¨² podia entendre, investigava la hist¨°ria oculta del poble i prenia moltes notes, per¨° sempre era el mateix i ¡°quan arribava al final tornava a comen?ar en horitzontal o en vertical indistintament, aprofitant l¡¯espai entre les l¨ªnies i el buit entre lletres¡±.

ESTIGMES

Ramon Mas
Edicions de 1984
144 p¨¤g.
16,80 euros

Un estigma tamb¨¦ pot ser el signe morb¨®s persistent caracter¨ªstic d¡¯una malaltia: en Germ surt a caminar de nit, sent els batecs dels arbres i els passos el porten cap al bosc, l¡¯ermita de Sant Roc, la cova o la Boca del Llop, que fascinava el seu pare. Com passava a Afores, tamb¨¦ novel¡¤la fragmentada en contes on cada personatge revelava el secret que volia mantenir lluny de la vigil¨¤ncia constant que en el poble tothom exercia sobre tothom, a Estigmes Mas torna a individualitzar una galeria de gent que configuren la idiosincr¨¤sia del lloc, introdueix l¡¯inexplicable dins la realitat, i l¡¯espessor del bosc que envolta el poble fa de porta d¡¯entrada a la bogeria. Que l¡¯incomprensible admeti explicacions racionals enriqueix el text, i el lector pensa que, de mica en mica, el mapa de Puigsech va agafant forma.

Sense apartar-se del pla d¡¯acci¨® que dirigia la seva novel¡¤la anterior, Mas ha polit excessos, ha eliminat an¨¨cdotes prescindibles, i els aspectes llegendaris i ancestrals estan ben lligats dins el corrent del text. Tamb¨¦ ajuda a fer bona la lectura que la cr¨°nica del poble no se sobreposi a la voluntat de narrar la hist¨°ria d¡¯un cas particular, que en les descripcions no hi escassegin els detalls significatius i versemblants i que hi hagi frases dignes de recordar: ¡°El bar no ¨¦s el lloc on passen coses, sin¨® on s¡¯expliquen¡±.