Els anys que han vingut

En aquesta segona d¨¨cada del segle XXI, s¡¯han fet esfor?os considerables per definir el neologisme postveritat i explicar-se l¡¯energia amb qu¨¨ el fenomen al qual fa refer¨¨ncia ha colonitzat amplis sectors de la pol¨ªtica i el periodisme. Per¨° el culte popular a la postveritat ¡ªl¡¯actitud de qui pensa que la falsedat dels fets en qu¨¨ es basa una opini¨® no ¨¦s motiu per renunciar-hi, i fins i tot considera un dret desestimar raonaments i evid¨¨ncies¡ª no ¨¦s sin¨® una conseq¨¹¨¨ncia necess¨¤ria de la societat de la hiperimitaci¨® en qu¨¨ ens trobem cada cop m¨¦s atrapats. En aquesta situaci¨®, la paraula serveix m¨¦s per representar que per raonar i, juntament amb l¡¯entonaci¨®, els gestos, els vestits i la m¨ªmica facial, ofereix i capta els trets d¡¯una identitat grupal. L¡¯¨¨xit del pujolisme es pot calibrar, m¨¦s que pels vots, que sempre poden ser circumstancials, per la capacitat del president de transferir la seva personalitat ¡ªvicis gestuals, inflexions de veu¡ª a una ¨¤mplia legi¨® de diputats, regidors, funcionaris, periodistes, organitzadors de festes locals i persones d¡¯oficis diversos. El grau de mimetisme que ¨¦s capa? de generar un l¨ªder pol¨ªtic hauria de ser un indicador privilegiat de la qualitat democr¨¤tica del seu projecte. La correspond¨¨ncia sempre es dona.

De l¡¯impressionant assumpte de la imitaci¨® i de les conseq¨¹¨¨ncies que t¨¦ en els diferents ordres de la vida social i pol¨ªtica, se¡¯n va ocupar Rafael S¨¢nchez Ferlosio en diversos passatges de la seva obra assag¨ªstica, bastant abans que el fenomen ¡ªen virtut de les noves ofertes de comunicaci¨® digital¡ª adquir¨ªs l¡¯expansi¨® vora? que ara li coneixem. En un llibre d¡¯aforismes i altres pensaments que porta per t¨ªtol Vendr¨¢n m¨¢s a?os malos y nos har¨¢n m¨¢s ciegos (1993), oposa la moral de perfecci¨® a la d¡¯identitat. En la primera, el subjecte aspira a millorar constantment la pr¨°pia condici¨® moral; en la segona, es complau a mantenir-la inalterable. Ferlosio, que qualifica d¡¯abjecta aquesta segona actitud, sap que la mat¨¨ria primera de la identitat s¨®n les conviccions, i observa que les conviccions ¡ªels centenars de milions de morts en conflictes ideol¨°gics del segle XX ho proclamen sense apel¡¤laci¨®¡ª s¨®n la causa de la m¨¤xima crueltat de qu¨¨ ¨¦s capa? el ser hum¨¤. Que es manifestin en un estat de dif¨ªcil per¨° pac¨ªfica conviv¨¨ncia no les converteix en un benefici social, i encara menys ¡ªcom alguns es complauen a repetir¡ª en un valor moral. ¡°S¨®lo hay unos cuantos tipos de persona, y cada cual desea ser reconocido por aquellos a los que pertenece. Esta es la ¨²nica funci¨®n de las ideolog¨ªas; y las ideas, encerradas en paquetes tales, se ven supeditadas a ese ¨²nico y trist¨ªsimo papel¡± ¡ªescriu Ferlosio de manera irrevocable en el llibre que augura els anys que han vingut.