Elles, rere la porta

¡°Per¨°, qu¨¨ fas? Ja la puc obrir sola...¡±. Han passat 37 anys, i encara recordo la porta exacta de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona que vaig aguantar per deixar passar, a l¡¯estil Beau Brummel, la noia. Em va descol¡¤locar. Com ho va fer l¡¯arribada, tot just dos anys abans, d¡¯una desena d¡¯alumnes (noies) al nostre mascul¨ª curs de COU: els rectors de l¡¯institut van descobrir que una generaci¨® sencera se¡¯ls n¡¯anava a la universitat sense haver vist ni una dona en tota la nostra vida acad¨¨mica i ho van arreglar dr¨¤sticament, esquitxant la classe amb algunes d¡¯importades d¡¯un centre ve¨ª, tamb¨¦ unisex, de la mateixa manera que es van endur cap a l¡¯altre centre uns quants companys d¡¯aula, en el que en aquell excitant per¨ªode hormonal ens va semblar un privilegi incomparable.

D¡¯aquell estramb¨°tic melting pot sexual conservo el record d¡¯unes noies que, com nosaltres, van encaixar la cosa com van poder, i a una Montse ¨Cllarga cabellera fosca, cartesiana, complements de luxe¨C que, sense despentinar-se, va ser el millor expedient acad¨¨mic de la classe. Em va faltar temps per declarar-li un amor que no nom¨¦s no va ser correspost, sin¨® descarnadament desqualificat, sense pal¡¤liatius, davant la que encara avui ¨¦s la m¨¦s trista de les meves coca-coles; a m¨¦s, ja estava sortint amb el guaperes oficial de l¡¯altre curs, un homenot de metro vuitanta coronat per una mitja melena imbatible, bruses sense coll sota armilla de traje i texans rematats per botes camperes que, amb la malvolen?a gran reserva dels anys, recordo ara com les ferradures de plata del cavall presumit James Hay, comte de Carlisle.

Dels temps universitaris de l¡¯episodi de la porta queda tamb¨¦ la intel¡¤lig¨¨ncia d¡¯una Conxita, avui a TV3, a qui dec el llumin¨®s descobriment de Visconti, i una N¨²ria que va ser el primer 10 a redacci¨® de la carrera, treballat en l¡¯exigent classe de l¡¯enyorat H¨¦ctor Borrat, i ara, sempre que hi coincideixo en una entrevista, ja deixo estar qualsevol esperan?a d¡¯haver espremut el millor del personatge: el text m¨¦s suggeridor sempre ¨¦s el seu.

L¡¯espoleta proustiana ¨¦s la joven¨ªssima Irene Polo, que, despr¨¦s de 13 hores en cotxe des de Barcelona i per les quals ha pagat 70 pessetes, retrata la concentraci¨® de les Juventudes de Acci¨®n Popular a l¡¯Escorial un mat¨ª de fred intens l¡¯abril del 1934. Venen ganes de deixar l¡¯ofici veient com n¡¯¨¦s de bona tot just amb 25 anys: Com ha fet el primer pas el feixisme d¡¯Espanya ¨¦s el reportatge d¡¯una infiltrada en el m¨ªting d¡¯una esp¨¨cie de joventuts de Vox actual. Aqu¨ª, unes forces de xoc uniformades i pagades canten a ple pulm¨® (¡°Adelante, con fe en la victoria, / por la Patria y por Dios, a vencer o morir: / nos espera el laural de la Gloria, / porque est¨¢ con nosotros la Historia, / con nosotros est¨¢ el porvenir¡±), mentre a la parada paramilitar ella es barreja amb els 300 catalans, alguns socis de la Lliga de Camb¨® (¡°No ¨¦s republicana, la Lliga?¡±, pregunta m¨²rria la periodista; i l¡¯interfecte respon, picant-li l¡¯ullet: ¡°Disfressada, com el feixisme d¡¯Acci¨®n Popular¡±).

Ja ha deixat empremta en un altre exquisit i intencionat reportatge el 1933 sobre una revolta de 2.000 miners anarquistes a Sallent (un dels motius pels quals fugir¨¤ de Catalunya el 1936), i tamb¨¦ ha alertat al mateix diari dels gaireb¨¦ 50.000 nens sense escolaritzar el 1934 o de la farisaica filantropia de les cases de pr¨¦stecs, on les classes populars barcelonines s¡¯hi deixen fins, literalment, els cal?otets. Tots estan recollits a Dones que surten del paper (Fonoll), pensada, seminal i llaminera selecci¨® de 44 escrits de periodistes catalanes, entre el 1879 i el 1938. ¡°S¡¯expliquen a elles mateixes i expliquen un pa¨ªs¡±, recullen els compiladors, els estudiosos Elena Yeste i Francesc Canosa, en un pr¨°leg que ja ¨¦s de refer¨¨ncia i en el qual calculen, regirant cap?aleres hist¨°riques, des de la fundacional La Llar (1871) i la Feminal (1907) de Carme Karr, la exist¨¨ncia d¡¯un centenar de publicacions femenines i de tantes altres dones exercint l¡¯ofici d¡¯escriure durant la Rep¨²blica, moment daurat fins fa ben poc.

No hi ha text que no valgui la pena, ja des del m¨¦s antic, en qu¨¨ Dolors Monserd¨¤ denuncia, tan aviat com el 1879, ¡°la repugnant explotaci¨® de la sang humana¡± que pateixen las costureres de blanc, que pels seus ¡°complicad¨ªssims ornaments¡± amb prou feines cobren ¡°l¡¯incre?ble preu de 25 c¨¨ntims de pesseta¡±. Per¨° ¨¦s que tamb¨¦ hi ha una Rosa Maria Arquimbau de pitu?t¨¤ria privilegiada i orella envejable per escollir els protagonistes del seu passeig pels Encants, el 1930, o les seves xerrades amb uns gitanos que a les portes de la modernitat veuen com s¡¯enfonsa el seu m¨®n per l¡¯eclosi¨® dels cotxes (adeu a la cura dels animals de c¨¤rrega i al transport) i els grans magatzems (venen m¨¦s barat roba i andr¨°mines).

Si Mari Luz Morales (primera directora d¡¯un diari a Catalunya, La Vanguardia d¡¯entre l¡¯agost del 1936 i el febrer del 1937) es fixa, despr¨¦s de visitar les biblioteques, en el que llegeixen els barcelonins (m¨¦s francesos que res; declivi dels autors de la Renaixen?a, Blasco Ib¨¢?ez i Baroja; auge de l¡¯humor de Jardiel Poncela i Wenceslao Fern¨¢ndez Fl¨®rez; ¨¨xit rotund de Garc¨ªa Lorca; Marx el demanen els obrers, per¨° se¡¯n cansen de seguida¡­), Conxa Espinalt, a Mirador, reflecteix la desorientaci¨® de les dones davant del seu baptisme c¨ªvic en les eleccions del 1933 i Anna Mar¨ªa Mart¨ªnez Sagi (primera directiva a la junta del Bar?a) aconsegueix establir un clima que fa que Victor Catal¨¤ li confessi de tot i m¨¦s: que potser ha estat ¡°massa casolana¡±, que, tot i ser ¡°catalana de soca i arrel¡±, estima ¡°igualment l¡¯Espanya gloriosa de Cervantes i Santa Teresa perqu¨¨ segur que tindrien en gran honor ser compatricis de Ramon Llull¡±, que amb ¡°molt de gust¡± escriuria en castell¨¤ i voldria ¡°una Catalunya que, sola, es pogu¨¦s governar dins d¡¯Espanya¡±). ?s la mateixa Mart¨ªnez Sagi que, a c¨°pia d¡¯envejables tres i quatre descripcions consecutives, ser¨¤ l¡¯¨²nica periodista al front d¡¯Arag¨®, portant una pistola Winchester que no sap fer servir i saltant d¡¯un cotxe en marxa pel metrallament d¡¯una avioneta feixista.

De totes elles i m¨¦s no he parat de prendre notes, com faig amb l¡¯ara reeditada a Debate Martha Gellhorn d¡¯El rostro de la guerra (qu¨¨ no donaria per haver estat testimoni de l¡¯aplicaci¨® verbal de la seva ironia escrita davant de l¡¯ufan¨®s Hemingway, a qui supera com a reportera m¨¦s d¡¯una vegada) o de la inabastable Leila Guerriero, ¨²nica ca?adora d¡¯¨¤nimes que conec. A totes, i moltes m¨¦s, des de sempre, els aguanto la porta, acte d¡¯educaci¨® i respecte i admiraci¨®. I s¨ª, tamb¨¦ de secret egoisme: amb el desig que les seves llimadures m¨¤giques, com fa la Campaneta amb la colla de Peter Pan, embelleixin els meus textos i els permetin la il¡¤lusi¨® ni que sigui d¡¯un petit vol gallinaci.