¡®El diario rojo¡¯ s¡¯estrena 37 anys despr¨¦s que es film¨¦s

El guionista i director de cinema nord-americ¨¤ Ed Wood va ser rebatejat, poc despr¨¦s de la seva mort el 1978, com el pitjor director de tots els temps. Va ser el precursor del cinema anomenat i classificat com a Z amb un pressupost miserable, uns guions millorables i uns efectes especials evidents als ulls de l¡¯espectador. Un cinema que va ser menyspreat i que no es va entendre en el seu moment. Avui les seves pel¡¤l¨ªcules s¨®n considerades de culte. Si alg¨² a Espanya s¡¯ha apropat al friquisme i al saber fer cinematogr¨¤fic de Wood ¨¦s Juan Carlos Olaria.

El director de cinema catal¨¤, dos anys abans de la mort de Wood, es va atrevir a filmar una de les primeres pel¡¤l¨ªcules ib¨¨riques de ci¨¨ncia-ficci¨®: El hombre perseguido por un ovni: una pel¡¤l¨ªcula filmada a cavall del franquisme i la Transici¨® i en la qual es barrejaven marcians amb el pit i cuixa d¡¯aquells temps. Ning¨² la va entendre i el resultat va ser un frac¨¤s absolut. Uns anys m¨¦s tard, el 1982, va enregistrar en blanc i negre El diario rojo. Un drama psicol¨°gic i molt personal que va ensenyar a un distribu?dor quan el va tenir acabat. Aquest va ser tan cr¨ªtic que Olaria mai va estrenar la pel¡¤l¨ªcula. La va guardar en un calaix fins ahir al mat¨ª, 37 anys m¨¦s tard, en qu¨¨ es va projectar per primera vegada al cinema independent del barri de Sants: el Zumzeig. Una cinquantena de persones ¡ªentre les quals hi havia el protagonista del film, Joan Estrada, que llavors era actor i ara ¨¦s activista cultural¡ª veien per primera vegada el film.

Olaria, amb 77 anys, estava il¡¤lusionat. ¡°Mai he pogut fer plans de rodatge i per aix¨° el meu treball en les pel¡¤l¨ªcules s¡¯allargava mesos i mesos¡±, lamentava un director que treballava amb actors ¡°semiprofessionals¡± i amb tot all¨° que tingu¨¦s a m¨¤. La vida d¡¯aquest director de culte est¨¤ farcida de fracassos per¨° condu?da per l¡¯obsessi¨® de fer el cinema que li agrada. ¡°Vaig intentar ingressar a l¡¯escola de cinematografia de Madrid per¨° no em van aprovar l¡¯acc¨¦s¡±, lamentava. ¡°Als anys setanta vaig escriure el gui¨® d'El diario rojo, vaig demanar perm¨ªs de rodatge i vaig intentar que em concedissin una petita subvenci¨®. El resultat va ser que me la van prohibir i el que et prohibeixen has de fer-ho sempre¡±. Olaria, que hi fa un petit paper secundari, i el protagonista de la pel¡¤l¨ªcula, Joan Estrada, van ser els ¨²nics actors que van anar a l¡¯estrena. ¡°Vaig veure un anunci per paraules en qu¨¨ buscaven actors per a una pel¡¤l¨ªcula. Jo llavors era a La C¨²pula Venus i en la companyia teatral Roba Estesa. Em vaig presentar a un c¨¤sting al pis d¡¯Olaria del carrer C¨°rsega. Em va agafar¡±, recordava Estrada. En aquest mateix pis on es van enregistrar diverses escenes d'El diario rojo tamb¨¦ va fitxar l¡¯altra protagonista, Anna Sales, i altres actrius a les quals s¡¯ha perdut la pista. ¡°Calia que fessin prova de nu, que llavors costava molt, per¨° jo crec que ara costa encara m¨¦s¡±, reflexionava ahir, Olaria.

Olaria, que fa un petit paper secundari, i el protagonista de la pel¡¤l¨ªcula, l'avui activista cultural Joan Estrada, van ser els ¨²nics actors que? van assistir a l¡¯estrena

L¡¯estrena, 37 anys despr¨¦s, va tenir un ¨¨xit similar als que ha tingut el director en la seva traject¨°ria. Una pel¡¤l¨ªcula en blanc i negre amb un ritme molt m¨¦s lent que l¡¯actual. Doblada i sense pista d¡¯¨¤udio ambient en qu¨¨ relata un claustrof¨°bic drama marital amb tensions entre actors, nus innecessaris i l¡¯habilitat de crispar l¡¯espectador amb una violaci¨® acompanyada de l¡¯homicidi de l¡¯agressor sexual i el seu posterior esquarterament i calcinaci¨®. Tot aix¨° sense imatges realistes per¨° amb viv¨¨ncies on¨ªriques que arriben al cl¨ªmax quan, gaireb¨¦, es perpetra l¡¯assassinat d¡¯un nad¨®. Una pel¡¤l¨ªcula molt particular i psicol¨°gica en la qual apareix una Barcelona de principis dels vuitanta, gris i sense aspiracions.

Durant l¡¯estrena va haver-hi an¨¨cdotes pr¨°pies de l¡¯univers d¡¯Olaria. El director havia oblidat bona part del rodatge i, fins i tot, com se li havia acudit l¡¯argument. Una de les actrius de doblatge de la pel¡¤l¨ªcula, assegurava el director, era la periodista J¨²lia Otero. Estrada la va convidar a l¡¯estrena d¡¯ahir per¨° ella no va venir i tampoc recordava haver participat en el film. Estrada va apropar el micr¨°fon al seu tel¨¨fon i va fer p¨²blic el missatge de veu que li va enviar la periodista: ¡°El nom d¡¯Olaria em sona per¨° tampoc n¡¯estic segura¡±.

¡°Rodar amb Olaria va ser ficar-se en un m¨®n molt cr¨ªptic. El Festival de Cine de Sitges li deu un homenatge al director d'El hombre perseguido por un ovni¡±, exigia Estrada quan va finalitzar.

Olaria va anunciar ahir a EL PA?S que des del 2015 que est¨¤ enregistrant la seq¨¹ela de la seva pel¡¤l¨ªcula m¨¦s reeixida. Un film que estar¨¤ ple d¡¯efectes especials casolans, algun nu innecessari, o no, i molta ci¨¨ncia-ficci¨®. Encara no hi ha data d¡¯estrena perqu¨¨ encara no l¡¯ha acabat. El que s¨ª que sap ¨¦s com es titular¨¤: El hijo del hombre perseguido por un ovni.