El fil¨°sof barcelon¨ª Daniel Gamper, premi Anagrama d¡¯assaig amb un SOS per salvar les paraules

Mal transmesa i apresa a casa i a les aules, buidada i espoliada dels seus significats originals en la vida pol¨ªtica i p¨²blica, on pot dir una cosa i la contr¨¤ria gr¨¤cies a la demag¨°gia, i maltractada i deformada en els mitjans de comunicaci¨® i les xarxes socials, no s¨®n ni de bon tros bons temps per a la paraula. Potser mai en la hist¨°ria de la humanitat havia estat tan vulnerada. Sobre tot aix¨° i la necessitat de ressituar el valor just de la paraula, com si es tract¨¦s d'un missatge de socors, un SOS, reflexiona el professor de Filosofia Pol¨ªtica de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona Daniel Gamper a Las mejores palabras. De la libre expresi¨®n, treball amb el qual ha obtingut a Barcelona el 47¨¨ premi Anagrama d'assaig i els seus 8.000 euros de dotaci¨®.

La reflexi¨® de Gamper (Barcelona, 1969), sedimentat en els coneixements de l'obra de pensadors com Habermas, Butler i Croce, que ha tradu?t, passa per com es pot retrobar ¡°el valor ¨¨tic, pol¨ªtic i civil de les paraules i per preguntar-nos sobre el millor dels seus usos a trav¨¦s d'un saludable i am¨¨ recorregut per llocs, ocasions i tessitures¡±, segons Daniel Rico, un dels membres d'un jurat que, completat amb Jordi Gracia, Chus Mart¨ªnez i l'editora S¨ªlvia Ses¨¦, ha hagut d¡¯avaluar aquest any 77 originals de 15 pa?so

¡°En aquests moments de fake news i de postveritat constato una devaluaci¨® de la paraula, en el marc d'unes tend¨¨ncies il¡¤liberals constants, una abs¨¨ncia de la utilitat de la paraula, per aix¨° reivindico la llibertat d'expressi¨®¡±, diu Gamper, tot i que prefereix referir-s¡¯hi amb l¡¯expressi¨® ¡°discurs lliure¡±: ¡°L¡¯expressi¨® significa treure alguna cosa de dins, no tant una relaci¨® d¡¯uns amb els altres; la paraula significa nosaltres, un discurs inclou l¡¯escolta, l¡¯altre¡±.

Per a aquest recorregut, Gamper no dubta a viatjar primer a l¡¯¨¤mbit de la casa, on, en principi, s¡¯aprenen els rudiments de la parla i un s'inclou en una comunitat ling¨¹¨ªstica i moral. Tot i que en l¡¯estudi no entra excessivament en exemples pol¨¨mics (¡°el pensament no ha de ser pol¨¨mic: la pol¨¨mica suposa lluita i gent que fa soroll¡±), en relaci¨® amb el biling¨¹isme a Catalunya defensa ¡°la import¨¤ncia que hi hagi sempre una llengua comuna, una koin¨¦, per¨° que no ha d¡¯arrossegar una visi¨® rom¨¤ntica; una llengua sense suport institucional fort no serveix per a la democr¨¤cia¡±, opina.

El segon espai que repassa ¨¦s el de l'escola, on aquesta paraula ¨¦s disciplinada i encaminada a utilitzar-se sempre com a br¨²ixola col¡¤lectiva de la veritat. I aqu¨ª ja apunta, indirectament, una correcci¨® pol¨ªtica que ¡°topa amb un radicalisme estudiantil o universitari que vol reanomenar el m¨®n¡±. En la traject¨°ria que ¨¦s l'assaig, l¡¯autor no oblida dues de les esferes primordials de l'espai p¨²blic; una d'elles ¨¦s l'¨¤mbit de la democr¨¤cia pol¨ªtica, on Gamper constata que les paraules han de circular sense obstacles i, almenys en l¡¯¨¤mbit te¨°ric, han de quedar excloses les que amenacen amb la disgregaci¨® de l'ordre social. En aquesta l¨ªnia, alerta que ¡°en una societat liberal no hi ha, en teoria, una censura pr¨¨via, per¨° s¨ª mecanismes indirectes que redueixen la paraula lliure, com l¡¯autocensura; el mercat tamb¨¦ hi juga el seu paper¡­, per¨° si no hi ha fricci¨® no hi ha exercici de llibertat; hi ha d¡¯haver algun tipus de risc¡±.

Sobre la decisi¨® de la Junta Electoral Provincial de Barcelona de prohibir l'¨²s de certes paraules en les informacions de Televisi¨® de Catalunya vinculades al proc¨¦s, Gamper q¨¹estiona un ¨¤mbit superior, com ¨¦s ¡°la tutela pol¨ªtica dels mitjans p¨²blics acceptada com a normal; no ho tinc clar perqu¨¨ sota el mandat de la neutralitat desitjada s¡¯abdica de seleccionar les millors paraules: totes les opcions s¨®n iguals i no ¨¦s aix¨ª¡±. Per aix¨°, quan aborda l¡¯altra gran esfera, la dels mitjans de comunicaci¨®, li sembla un ¡°grav¨ªssim error¡± el format de les tert¨²lies: ¡°Creiem que presentant tot el ventall s¡¯aporta l¡¯objectivitat; la meva aposta ¨¦s la necessitat de donar la veu a una autoritat reconeguda un¨¤nimement; el problema ¨¦s que a Espanya no existeixen aquestes autoritats¡±.

Tant en l'¨¤mbit pol¨ªtic com en el dels mitjans, l'estudi¨®s constata que les paraules s¡¯empren, avui, sense cap control i de forma for?a maldestra. Per aix¨°, parla de bones paraules, ant¨°nim, ¨¦s clar, de ¡°les pitjors: les paraules serveixen per cuidar-nos els uns als altres, per discutir col¡¤lectivament sobre la bondat i la maldat, la just¨ªcia i la injust¨ªcia; quan es posen al servei d¡¯alg¨² o del mercat, no compleixen aquesta funci¨®¡±. Les noves tecnologies tampoc hi ajuden: ¡°L¡¯abs¨¨ncia de rostre, de pres¨¨ncia p¨²blica, implica que un no hagi de retre comptes per les paraules que utilitza; la brevetat, a m¨¦s, resta qualsevol mat¨ªs, l¡¯entonaci¨® desapareix¡±.

En tots els casos, i coherent amb la seva traject¨°ria intel¡¤lectual, emmarcada per l'estudi dels l¨ªmits del liberalisme i el concepte de toler¨¤ncia, Gamper, besnet del fundador del FC Barcelona, es mostra defensor de la lliure paraula, com ha deixat reflectit tot aix¨° ja en alguns dels seus llibres publicats anteriorment, com La fe en la ciudad secular. ¡°?s un assaig m¨¦s orientat a la conversa que a les conclusions¡±, exposen des de l¡¯editorial la naturalesa d¡¯un text que arribar¨¤ a les llibreries el 5 de juny. Com fan les millors paraules.

s