Quan la Creu de Sant Jordi ¨¦s una creu

Quan l'expresidenta del Parlament N¨²ria de Gispert va obrir el seu compte de Twitter el setembre del 2015 no es podia imaginar que acabaria sent la seva creu. Els comentaris que ha fet De Gispert a les xarxes socials, molts d'ells vexatoris, contra membres de l'oposici¨® li han fet perdre la m¨¦s alta distinci¨® que atorga la Generalitat, la Creu de Sant Jordi.

La decisi¨® de concedir el preuat guard¨® a De Gispert de seguida va generar tanta pol¨¨mica com algunes de les seves piulades, tamb¨¦ l'¨²ltima, que va fer poc despr¨¦s que li concedissin la distinci¨®, en qu¨¨ associava amb "porcs" Juan Carlos Girauta i In¨¦s Arrimadas (Cs) i Enric Millo i Dolors Montserrat (PP). ERC va criticar els comentaris de l'exdirigent d'Uni¨® i el PSC va portar al Parlament una proposta perqu¨¨ no se li atorgu¨¦s la Creu. Enmig d'aquesta pol¨¨mica, De Gispert, ¡°assumint els seus errors¡±, va posar dilluns a la disposici¨® del president Quim Torra la Creu de Sant Jordi, un guard¨® sense dotaci¨® econ¨°mica, que encara no havia rebut. Torra no va trigar ni mig segon a recollir l'oferiment i De Gispert s'ha quedat sense aquest guard¨®, que li ¡°feia molta il¡¤lusi¨®¡±, per¨° s¨ª que conserva el seu compte de Twitter.

D'altres s¨ª que van arribar a tenir a les vitrines de casa el guard¨®, que, no obstant aix¨°, va acabar retornat al Palau de la Generalitat. Un dels exemples ¨¦s Enric Marco, expresident de l'Agrupaci¨® Amical Mauthausen, que va rebre la Creu el 2001 i el 2005 es va destapar que no havia estat mai internat en un camp de concentraci¨® nazi: durant 30 anys havia mentit explicant amb tots els ets i uts la seva suposada superviv¨¨ncia al camp de Flossenb¨¹rg. Destapat l'esc¨¤ndol, Marco va renunciar als seus c¨¤rrecs a l'Amical Mauthausen i, abans que la Generalitat li retir¨¦s la Creu, la va lliurar ell mateix al Palau de la Generalitat amb una carta en qu¨¨ demanava disculpes al llavors president, Pasqual Maragall, per haver mentit.

El 2010, l'expresident del Palau de la M¨²sica, F¨¨lix Millet, va retornar a la Generalitat la Creu de Sant Jordi que li havia estat concedida per Jordi Pujol el juliol del 1999. Tres mesos abans la Generalitat havia revocat, mitjan?ant un decret, la condecoraci¨® de qui llavors era el principal imputat pel desviament de fons del Palau de la M¨²sica, que va acabar sent condemnat el 2018.

El cas de Rosa Maria Sard¨¤

L'actriu Rosa Maria Sard¨¤ va retornar la condecoraci¨® sense que ning¨² l'hi deman¨¦s. Ho va fer el 24 de juliol del 2017, mesos abans del refer¨¨ndum independentista il¡¤legal de l'1 d'octubre. Sard¨¤ la va lliurar a un funcionari del Palau de la Generalitat amb una nota que deia que ¡°ateses les circumst¨¤ncies¡± no es considerava mereixedora de la distinci¨®. En una entrevista a EL PA?S va assegurar que va retornar la distinci¨®, que li van lliurar el 1994, perqu¨¨ l'hi havia donat un ¡°corrupte". "Si no penses com ells, et consideren un mal catal¨¤ i, per tant, vaig pensar que no era digna d'aquest guard¨®¡±, va afirmar l'artista.

Sard¨¤ tamb¨¦ va dir que, una vegada lliurada la Creu, quan arribi el moment, s'estalviaran l'esquela que la Generalitat contracta a la premsa quan mor una persona amb aquesta condecoraci¨®. La periodista Maruja Torres, que va rebre el 2004 la distinci¨®, despr¨¦s de la pol¨¨mica de Sard¨¤ va publicar una piulada assegurant que no retornaria la seva Creu perqu¨¨ no sabia on l'havia posat. Torres va acabar la piulada dient: ¡°Renuncio a les putes esqueles¡±.