L¡¯esquerra i el t¨°tem ling¨¹¨ªstic

A Catalunya tenim la sort de poder seguir diversos analistes d¡¯esquerres que amb valentia i intel¡¤lig¨¨ncia han desmuntat les trampes de l¡¯independentisme unilateralista. Llegim amb inter¨¨s els seus articles, escoltem les seves intervencions a la r¨¤dio i els seguim a Twitter. Tot i aix¨°, hi ha una q¨¹esti¨® sorprenent en totes les seves an¨¤lisis: la pr¨¤ctica majoria considera la immersi¨® ling¨¹¨ªstica un tab¨² que no es pot q¨¹estionar. O s¡¯est¨¤ a favor de la immersi¨® o es passa a ser sospit¨®s d¡¯aznarisme. No hi ha cabuda per a la cr¨ªtica raonada. Aquesta posici¨® d¡¯intel¡¤lectuals i periodistes d¡¯esquerres l¡¯acabem de presenciar en les reaccions a la sent¨¨ncia que acaba de dictar el Tribunal Constitucional (TC) referida majorit¨¤riament a aspectes organitzatius del cos docent de la Generalitat inclosos en la Llei d¡¯Educaci¨® de Catalunya (2009). La sent¨¨ncia no diu res sobre el r¨¨gim ling¨¹¨ªstic d¡¯¨²s del catal¨¤ com a ¨²nica llengua vehicular. Sobre aquest tema en concret, la jurisprud¨¨ncia ja ¨¦s ¨¤mplia i consolidada. Tota, des del 1984, va en la mateixa l¨ªnia: el catal¨¤ ha de ser el centre de gravetat del sistema educatiu, per¨° aix¨° no exclou que algunes assignatures vehiculars es puguin fer en castell¨¤. La recent sent¨¨ncia no diu res sobre l¡¯¨²s preceptiu de totes dues lleng¨¹es en el sistema educatiu perqu¨¨ no ¨¦s sobre aquesta q¨¹esti¨® que tractava el recurs que es dirimia.

Malgrat tot, hi ha hagut una reacci¨® a aquesta sent¨¨ncia que traspassa qualsevol l¨°gica. Bona part dels intel¡¤lectuals i acad¨¨mics que es prodiguen en la seva condici¨® d¡¯esquerres s¡¯han llan?at a comentar la sent¨¨ncia per fer-li dir el que no diu. Aquesta reacci¨® es un s¨ªmptoma. Indica clarament el desig d¡¯aquesta elit progressista de tancar el tema i pujar victoriosos al podi exclamant: Ho veieu com la immersi¨® ¨¦s impecable? Ho veieu com el TC resol la q¨¹esti¨® avalant-la plenament? Veieu com d¡¯equivocats estan Ciutadans i el PP? En definitiva, l¡¯esquerra medi¨¤tica t¨¦ pressa per posar punt final al tema amb una sent¨¨ncia que no avala res. Al capdavall, s¨®n pocs els que es llegeixen la sent¨¨ncia completa.

?s molt curi¨®s que persones capaces d¡¯analitzar i criticar amb agudesa les accions dels dirigents independentistes en la seva cursa esbojarrada, quan es tracta de les lleng¨¹es de Catalunya abandonen la seva capacitat per distingir el que hi ha al darrere de l¡¯escenari. Com es poden creure que les lleng¨¹es queden fora del maniobrar independentista a favor dels seus interessos (que no s¨®n necess¨¤riament els de la societat en el seu conjunt)? De la mateixa manera que els dirigents separatistes fan i desfan pr¨¤cticament el que volen en tots els ¨¤mbits de la societat, per qu¨¨ haur¨ªem de creure que en pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica els seus interessos de construcci¨® nacional es dilueixen i totes les seves actuacions estan enfocades al b¨¦ ciutad¨¤, la conviv¨¨ncia i els drets ling¨¹¨ªstics de tots? Si Laura Borr¨¤s ha declarat recentment que la immersi¨® i TV3 no es toquen, deu ser per alguna cosa.

El que en realitat ens demana una gran part de l¡¯esquerra intel¡¤lectual i period¨ªstica respecte a la immersi¨® ¨¦s que fem un acte de fe identit¨¤ria. Si no hi ha espai per parlar del biling¨¹isme, si no hi pot haver un debat constructiu, si no s¡¯accepta el pluralisme d¡¯opinions respecte al sistema escolar, si una o dues assignatures en castell¨¤ equivalen a un atac al catal¨¤ i al sistema escolar, llavors parlem d¡¯una cosa que no ¨¦s d¡¯aquest m¨®n. Parlem d¡¯un t¨°tem i no d¡¯una pr¨¤ctica escolar que t¨¦ els seus punts forts i febles, com tot. Una pr¨¤ctica de la qual podr¨ªem sospitar amb fonament que, com que ¨¦s una l¨ªnia vermella de l¡¯independentisme, com abans ho va ser del nacionalisme, algun inconvenient deu tenir per als no nacionalistes. Per¨° si tot aix¨° no es pot dir, llavors concloem que la immersi¨® ha esdevingut una q¨¹esti¨® identit¨¤ria, tant com ho poden ser el cagati¨® o les muntanyes de Montserrat. I aquesta ¨¦s la ra¨® per la qual no podem debatre constructivament sobre la immersi¨®. I ¨¦s que ja no parlem d¡¯una praxieducativa i la seva adequaci¨® o no al segle XXI sin¨® d¡¯una cosa que ha arribat a formar part del ser de la catalanitat. Molt possiblement sense tenir-ne plena consci¨¨ncia, l¡¯esquerra intel¡¤lectual catalana ha contribu?t a fer de la immersi¨® un aut¨¨ntic t¨°tem identitari que, com a tal, ¨¦s intocable.

Joaquim Coll ¨¦s historiador i articulista. Merc¨¨ Vilarrubias ¨¦s ling¨¹ista i escriptora.