L¡¯¨ªmpetu vital

El protagonista de Haiku a Brooklyn, primera novel¡¤la del poeta Joan Vig¨® (Barcelona, 1964), podria tenir qualsevol altre nom, per¨° si es diu Antoni Russell ¨¦s perqu¨¨ el seu projecte vital no s¡¯allunya gaire del que anima l¡¯exist¨¨ncia de Martial Canterel, l¡¯exc¨¨ntric milionari creat per Raymond Roussel a Locus Solus, i que convida un grup d¡¯amics a passejar pel seu jard¨ª amb la intenci¨® que admirin el seu museu d¡¯extravag¨¤ncies, els invents i descobriments que ha anat fent amb una l¨°gica delirant i que constitueixen un puzle sense fi d¡¯imatges i d¡¯hist¨°ries: no ¨¦s en va l¡¯alegria de Russell quan Dal¨ª, el 1968, a Nova York, juga amb la semblan?a f¨°nica i li dedica Rostres ocults com si compart¨ªs cognom amb l¡¯escriptor franc¨¨s, ni que recordi el mausoleu de Raymond Roussel al P¨¨re Lachaise, ni que en aconseguir ¡°la vitrina sanit¨¤ria dels anys vint, de metall lacat en blanc i tancaments, portes i prestatgeries de vidre transparent¡±, la vitrina de la funer¨¤ria del barri de Nova York que servia per guardar-hi les eines i els ung¨¹ents per maquillar els morts, escrigui que ser¨¤ ¡°com una m¨¤quina d¡¯evocacions d¡¯aquelles que constru?a Martial Canterel a Locus Solus, la seva finca m¨¤gica, el seu Gabinet de Curiositats a l¡¯aire lliure¡±. Tampoc ¨¦s gratu?t que Haiku a Brooklyn s¡¯obri amb una cita de Benet Rossell, l¡¯artista conceptual que deia que plantava el seu art a la terra: al cap i a la fi, el Russell de la novel¡¤la de Vig¨® dedica la seva vida a la preparaci¨® del moment final on s¡¯arrelar¨¤ per sempre a la terra com si fos una obra d¡¯art an¨°nima i immortal.

Un rellotge de butxaca que s¡¯emporta de la seva Barcelona natal, la targeta de visita del propietari de la Cacciatore Funeral Home Services, la primera r¨¤dio que va comprar, un p¨¨tal de rosa sec, la m¨¤quina de fotos que ha fet servir per retratar els carrers de Nova York sense baixar mai del taxi que el du amunt i avall...: s¨®n objectes personals que Russell selecciona per guardar a la vitrina sanit¨¤ria (el seu Gabinet de Curiositats), i que constitueixen les petges m¨¦s memorables que deixar¨¤ rere seu, pertinences vulgars que desmenteixen la seva trivialitat perqu¨¨ li permeten la reconstrucci¨® de les poques certeses de la seva vida, les trampes, pors i imper¨ªcies, rastres d¡¯uns altres espais i temps. I ¨¦s aix¨ª com el lector pot anar reconstruint les diverses etapes vitals de Russell: guia nocturn dels mariners de la Sisena Flota a Barcelona, que li van infondre l¡¯admiraci¨® cap a Am¨¨rica; les lli?ons que apr¨¨n d¡¯un mestre de la Rep¨²blica depurat pel franquisme; el viatge a Nova York, d¡¯on ja no es mour¨¤ m¨¦s; la vida grisa regentant una botiga de begudes a Little Italy; els seus quatre amors, els seus pocs amics, la seva passi¨® per l¡¯art i l¡¯escriptura com a necessitats vitals que no li cal fer p¨²bliques; i el seu projecte final per honorar de manera adequada la seva vida, i que seria una descortesia revelar: l¡¯¨²nic que es pot dir ¨¦s que est¨¤ a l¡¯altura de la qualitat serena que irradia Haiku de Brooklyn p¨¤gina rere p¨¤gina, ja sigui per la intensa contenci¨® expressiva de Vig¨®, ja sigui per l¡¯originalitat del pensament de Russell, ja sigui perqu¨¨ la novel¡¤la es va omplint del seu ¨ªmpetu vital, de la for?a renovadora amb qu¨¨ es mou entre contraris i l¡¯impulsa a viure en els marges. O de la seva actitud d¡¯estar en el m¨®n a la recerca del lloc just que li correspon, sense voler mai, per¨°, transformar-lo.

Russell ¨¦s un dels personatges m¨¦s rars de la literatura d¡¯avui: podria figurar en el cat¨¤leg d¡¯anomalies que reun¨ª Rodolfo Wilcok a La sinagoga dels iconoclastes, o en la s¨¨rie sobre escriptors in¨¨dits de Vicen? Pag¨¨s a El poeta i altres contes, que li servia per indagar sobre els motius pels quals alg¨² no publicava el que escrivia. No menys ins¨°lita ¨¦s Haiku a Brooklyn.