Llur r¨ªtmica inherent

Avui en dia, la vida social ha quedat mediatitzada per les xarxes: l¡¯intercanvi i els lligams estan supeditats a les l¨°giques d¡¯uns determinats algoritmes, de manera que hom rep not¨ªcies del m¨®n a trav¨¦s dels procediments de c¨¤lcul que una computadora aplica basant-se en les nostres accions i interaccions analitzades amb l¡¯aprenentatge profund. Vivim condicionats per seq¨¹¨¨ncies d¡¯instruccions que intenten descobrir la nostra coher¨¨ncia, els nostres gustos, els nostres parers... Satisfer-nos la curiositat, la morbositat, la manca d¡¯afecte...

Els algoritmes de les grans empreses d¡¯internet s¨®n com la f¨®rmula magistral dels espec¨ªfics miraculosos: la recepta secreta. I que b¨¦ que els revesteix el terme algoritme amb la seva p¨¤tina de misteri!

L¡¯etimologia de la paraula ¨¦s ben simp¨¤tica: ¨¦s el sobrenom (la nisba, una mena de gentilici dels noms ¨¤rabs cl¨¤ssics) del matem¨¤tic Muhammad Ibn Mus¨¤, inventor de l¡¯¨¤lgebra i originari de Cor¨¤smia, l¡¯immens oasi que es forma a la conca del riu Amudari¨¤, actualment una ¨®blast (prov¨ªncia) de l¡¯Uzbekistan. O sigui: algoritme prov¨¦ d¡¯al-khwarizmi o el corasmi¨¤.

Descobrir aquest origen fou per a mi una gran decepci¨®, perqu¨¨ pensava que es tractava d¡¯un mot d¡¯origen grec, parent proper de logaritme i que, com aquest, que est¨¤ format per logos i arithmos (o sigui: la ra¨® dels nombres), algoritme seria una fusi¨® entre algo- i arithmos (o sigui: el dolor dels nombres).

?s m¨¦s: essent coneixedor de les raons etimol¨°giques, roman impregnat en el meu pensament ling¨¹¨ªstic un instint que pret¨¦n anar encara m¨¦s enll¨¤ i fer que ambdues paraules, algoritme i logaritme, estiguin relacionades amb la idea de ritme: la ra¨® i el dolor del ritme.

Matem¨¤ticament parlant, no es fa tan estrany entendre que hi ha una r¨ªtmica en els logaritmes ¡ªfunci¨® inversa a l¡¯exponencial¡ª quan s¡¯utilitzen per convertir en progressions aritm¨¨tiques el que serien progressions geom¨¨triques, o quan serveixen per mitigar, amb l¡¯escala logar¨ªtmica, magnituds desorbitades. Fa assumibles o raonables les successions inassequibles. Regularitat.

En canvi, la r¨ªtmica de l¡¯algoritme tindria m¨¦s a veure amb la sist¨¨mica funcional d¡¯un ordre determinat, amb la sensaci¨® que si hi entres per una banda, amb precisi¨® i claredat, sortir¨¤s per l¡¯altre cap executant sempre una mateixa s¨¨rie: tema invariable, inequ¨ªvoc i inevitable, musicalment dolor¨®s. Recurr¨¨ncia.

I vet aqu¨ª que, sota la batuta de la presumpta arrel del rythmos (cad¨¨ncia i proporci¨®), ambdues paraules tenen tot el sentit del m¨®n i satisfan el desig de la intu?ci¨® ling¨¹¨ªstica perqu¨¨ l¡¯evoluci¨® les ha fetes esdevenir anagrames i els ha donat aquesta desin¨¨ncia tan clara: -ritme.