Picasso, un geni gener¨®s

Pablo Picasso va ser un creador genial capa? de trencar barreres amb la seva pintura i establir nous camins que van marcar altres artistes, contemporanis i de generacions posteriors. Per¨° tamb¨¦ va ser un home gener¨®s, almenys amb Barcelona, la seva ciutat d'adopci¨®, com va demostrar en diverses ocasions. El 1968 va donar les 58 teles de la s¨¨rie Las Meninas, l'¨²nica completa que va donar en vida. I el 1970, sis anys despr¨¦s d'haver obert les portes el museu de Barcelona, va lliurar tota l'extensa col¡¤lecci¨® d'obres que conservava la seva fam¨ªlia: mare, germana i nebots, despr¨¦s que ell s'instal¡¤l¨¦s a viure a Par¨ªs el 1904: un total de 921 obres, integrades per olis i dibuixos de la seva etapa infantil i juvenil, convertint aquest centre a Barcelona en una refer¨¨ncia obligada per estudiar les primeres etapes de l'artista.

Per¨° aquests actes d'altruisme sense precedents ja havien viscut un primer moment quan el 1919 va regalar a la ciutat un dels seus primers grans quadres, Arlequ¨ª, una obra pintada dos anys abans, durant la seva estada de cinc mesos a Barcelona. Per destacar el valor d'aquesta obra i el centenari d'aquesta donaci¨®, el Museu Picasso de Barcelona dedica una s¨¨rie d'activitats que tenen com a protagonistes Picasso, l'arlequ¨ª i la com¨¨dia de l'art, en qu¨¨ no hi falten mims, marionetes i ballarines que participen en una performance, com escapats d'un quadre. ¡°?s la primera obra que dona Picasso i el primer quadre seu que entra en una col¡¤lecci¨® p¨²blica d'¨¤mbit mundial¡±, va explicar el director del museu Emmanuel Guigon.

La passi¨® de Picasso pels personatges de la com¨¨dia de l'art (despr¨¦s del seu viatge a It¨¤lia) el va portar a representar-los en diverses obres plenes de saltimbanquis, acr¨°bates, pulcinelles, pierrots i, sobretot, arlequins. En el cas de l'arlequ¨ª que va pintar el 1917, el protagonista ¨¦s el ballar¨ª i core¨°graf rus L¨¦onide Massine, amic seu i amb el qual va coincidir a Barcelona durant l'estada dels Ballets russos de Di¨¤guilev, en qu¨¨ van actuar al Liceu amb la coreografia Parade, per a la qual Picasso havia fet el tel¨®, els decorats i el vestuari i on, a m¨¦s, hi actuava tamb¨¦ la parella del pintor, Olga Khokholva. Picasso i Massine havien viatjat junts, de turisme, a N¨¤pols, Pompeia i Hercul¨¤, tal com mostren diverses fotografies recollides en la publicaci¨® que s'ha editat.

El viatge de Picasso a Barcelona era el seu retrobament amb la ciutat, que havia deixat feia 13 anys, bulliciosa i plena d'artistes fugits de la Gran Guerra. Durant la seva estada se succeeixen els homenatges, per¨° tamb¨¦ va pintar. En total, 11 obres. El 2017 el museu va reunir 10 d'aquestes pintures i les va exposar a 1917. Picasso a Barcelona. Hi eren totes menys Arlequ¨ª, que s'havia deixat en pr¨¦stec a una mostra a Roma. ¡°?s una de les obres que m¨¦s prestem, perqu¨¨ ¨¦s una de les joies del museu¡±, va explicar la conservadora del museu, Malen Gual. En acabar la seva estada a la ciutat, la intenci¨® de Picasso era endur-se-les, de retorn a Par¨ªs, per¨° es van haver de quedar a Barcelona ¡°perqu¨¨ no podien creuar la frontera per ser objecte de luxe¡±, va confessar Picasso.

Picasso va pintar Massine en cinc ocasions vestit d'arlequ¨ª el 1917. Quatre dibuixos i l'obra objecte de commemoraci¨®, en la qual apareix sobre un escenari, al costat d'una barana coberta per un cortinatge vermell, un color que en el muntatge del museu s'est¨¦n per tota la paret ressaltant encara m¨¦s el to pastel del vestit de rombes de l'arlequ¨ª.

Un dels principals homenatges que se li va dedicar a Picasso va ser a les Galeries Laietanas, i en el seu llibre de visites el pintor va escriure: ¡°Visca Catalunya i els meus amics¡±. All¨¤, explica Gual, es va forjar la idea de la futura donaci¨® del quadre, com van publicar alguns diaris. Segons La Publicidad?del 17 de juliol, Miquel Utrillo va proposar una col¡¤lecta per comprar l'obra per al Museu d'Art Modern de Barcelona. Ell hi va posar 100 pessetes, Llu¨ªs Plandiura, 400, i Maeztu, 50. La col¡¤lecta no va prosperar, per¨° s¨ª la necessitat de comprar una obra seva. Entre el novembre del 1918 i el gener del 1919, Picasso va consolidar la donaci¨® d'aquesta pintura, per¨° per problemes burocr¨¤tics van retardar la formalitzaci¨® de la donaci¨® fins al 1921, moment en qu¨¨?Arlequ¨ª va entrar oficialment a formar part del Museu de Belles Arts de Barcelona, on va estar fins que el 1963 va obrir el museu del carrer Montcada i s'hi va instal¡¤lar de manera destacada fins ara.

Un ¡®alter ego¡¯ de l¡¯artista

La figura de l'arlequ¨ª ¨¦s un alter ego de Picasso, com demostra el gran nombre de vegades que el representa. En una ocasi¨® fins i tot es va retratar com un d'ells. ?s el cas d'Arlequ¨ª amb mirall,?del 1923, que ¨¦s al Thyssen de Madrid. El quadre havia de ser un autoretrat (com van demostrar els rajos X), per¨° al final va vestir la figura de saltimbanqui i el rostre-m¨¤scara de pierrot, que camufla la identitat de l'artista. Fins i tot es va dibuixar originalment?amb les cames obertes i les va acabar tancant.

Ballarines russes

Per festejar els 100 anys de la donaci¨®, dimarts es va fer una taula rodona en qu¨¨ es va abordar el tema de la relaci¨® de Picasso i el circ i que va tenir la participaci¨® de Ferruccio Soleri, arlequ¨ª del Teatre Piccolo de Mil¨¤ entre el 1959 i el 2017. A m¨¦s, l'arlequ¨ª es retrobar¨¤ amb la resta de personatges de la com¨¨dia de l'art i les ballarines dels ballets russos que han vingut a veure'l uns dies. Junts recorreran les sales del museu fins dissabte que ve, coincidint amb la celebraci¨® del Dia dels Museus. Segur que sorprendran m¨¦s d'un visitant que no sabr¨¤ si s¨®n en un museu o en un circ ambulant.

Despr¨¦s de l'estada del 1917, Picasso va tornar, de forma molt puntual, a Barcelona l'octubre del 1926, l'agost del 1933 i l'estiu del 1934. I ja no va tornar mai m¨¦s. Per¨° amb iniciatives com aquesta del seu museu, sembla que no n'hagi marxat mai.