Brossa, al bosc experimental

Joan Brossa posa cap per avall una A maj¨²scula i s¨ª, fa pensar en el que bateja: Cap de bou (1982). Felipe Boso, entre el 1966 i el 1978, atrapa la mateixa vocal, m¨¦s futurista, n'hi afegeix unes altres pels laterals i l'acaba convertint, diu, en A de ¨¢guilas. El catal¨¤ agafar¨¤, en un altre dels seus poemes, una i min¨²scula, que corona amb un punt i un accent alhora, mentre que el de Pal¨¨ncia, afincat per¨° a Alemania, atrapar¨¤ la paraula lluvia?i el punt de la i el dipositar¨¤ a terra, com si fos una gota. Poesia visual; amb estrat¨¨gies molt semblants, en efecte, per¨° la veritat ¨¦s que Brossa i Boso (els cognoms s¨®n gaireb¨¦ un altre joc) no es coneixien f¨ªsicament, distanciats per m¨¦s de 1.300 quil¨°metres, i amb prou feines s'havien intercanviat correspond¨¨ncia. M¨¦s que influ¨¨ncies, doncs, s¨®n coincid¨¨ncies, que es repeteixen en una atape?da constel¡¤laci¨® de noms i pa?sos, de Su¨¨cia als EUA, de Fran?a a Alemanya, de Barcelona a It¨¤lia, a l'exposici¨® La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980, l'aposta de la fundaci¨® del poeta a la seva nova seu de La Seca de Barcelona per a l'any del?centenari del naixement d'aquest creador multifac¨¨tic.

Amb m¨¦s de 200 peces, de discos i vells cassets?a postals, de poemes objecte a edicions encunyades, la mostra ¨¦s plena de rareses conceptuals que permeten col¡¤locar Brossa, gaireb¨¦ misteriosament, a la constel¡¤laci¨® dels canvis trencadors que s'estan donant en la poesia experimental a mig m¨®n mentre l'autor de Sonets de Caruixa est¨¤ treballant, sense sortir de casa com qui diu, en el que ser¨¤ la seva obra, removent la poesia visual, el teatre, els poemes objecte i els transitables, les sextines o el cinema.

Com que la Segona Guerra Mundial ho va dinamitar tot, tamb¨¦ va passar el mateix amb les formes liter¨¤ries. I la primera avantguarda que sorgeix ser¨¤ el lletrisme, que es posar¨¤ a jugar amb la seva ess¨¨ncia minimalista, en formes i textures: la lletra. I aqu¨ª hi ha un disc de 45 rpm, Le lettrisme, de Maurice Lema?tre, editat per la multinacional Columbia, o exemplars de la revista OU, dirigida per Henri Chopin, primer altaveu de la poesia sonora internacional i que solia incorporar un disc. Aqu¨ª hi ha alguns dels Poemes habitables de Brossa. ¡°Hi havia coses seves que sempre havien semblat com ocurr¨¨ncies, per¨° en aquest context agafen tot el seu sentit¡±, llan?a Eduard Escoffet, comissari d'una mostra que en bona part s'ha nodrit del seu propi arxiu, aix¨ª com del de Manuel Guerrero, comissari de l'Any Brossa.

Un to i un retrat encara m¨¦s cr¨ªtic de la realitat, amb un contacte molt directe i r¨¤pid amb el lector, el va conformar el moviment m¨¦s internacional dels anys cinquanta i seixanta, la poesia concreta, nascuda alhora al Brasil i a Europa. Juguen aqu¨ª la p¨¤gina en blanc i les composicions inversemblants a partir de la m¨¤quina d'escriure. La poesia es fa amb els elements m¨ªnims i les estrat¨¨gies de la comunicaci¨® de masses. I aix¨ª apareixen poemes amb sis potes de Salette Tavares, Aranha (1963), o la m¨ªnima expressi¨® del bolivi¨¤ Eugen Gomringer per al seu poema sobre la Rambla barcelonina: ¡°Avenidas / avenidas y flores / flores / flores y mujeres / avenidas y flores y mujeres y / un admirador¡±. Brossa hi va amb la seva proposta?Poema,?que acaba amb la culata d'una pistola i, no gaire lluny en l'espai i el temps, el colombi¨¤ Antonio Caro amb Col¨°mbia escrita amb la grafia i el logotip de Coca-cola¡­

¡°No sabem les vies de comunicaci¨® entre ells; en molts casos, no n'hi ha; en la majoria ¨¦s per correu¡±, sost¨¦ Escoffet davant d'exemplars de revistes franceses, tamb¨¦ de la italiana Lotte poetica¡­, ¡°per¨° perceben i conviuen conflu¨¨ncies malgrat que no es coneixen o es tracten poc¡±, emmarca en la que ¨¦s una de les primeres grans mostres d'aquest fenomen realitzades a Europa sorgida del centre d'estudis de la mateixa Fundaci¨® Brossa.

Per al cas del poeta catal¨¤, li serveixen en part les antenes dels seus col¡¤legues Guillem Viladot i, sobretot, Josep Iglesias del Marquet: tots tres van ser a l'exposici¨® de la poesia concreta de Lleida del 1971, nou anys abans que Brossa comenci a ser ja ¨¤mpliament reconegut. Periodista tamb¨¦, Iglesias del Marquet va ser professor als EUA i va oscil¡¤lar entre l'informalisme i el pop. Si del Viladot farmac¨¨utic i psic¨°leg es poden apreciar primeres edicions dels seus?Poemes de la incomunicaci¨®, de l'altre hi ha una petita selecci¨® dels gaireb¨¦ dos centenars de postals que, transformades per ell en collages, va anar enviant entre el 1964 i el 1966 a la seva dona Paulina Colomer des dels EUA. ¡°Quan va tornar, el carter ens va preguntar que qu¨¨ havia passat amb aquestes coses tan rares i divertides¡±, recordava ahir la v¨ªdua del poeta. S¨®n al costat de les tamb¨¦ postals dels Artefactos de Nicanor Parra o a la famosa Baralla irregular de Brossa (els naips espanyols retocats pel poeta). I no gaire lluny dels Poem¨®biles, del brasiler Augusto de Campos o la Bombeta-poema, de Brossa.

Acaba la mostra amb portades de deu vinils de poesia sonora de mig m¨®n i una selecci¨® d'antologies de poesia experimental. Qu¨¨ n'ha quedat, de tot aix¨°? Per Escoffet, va ser ¡°gent que es va avan?ar molt al seu temps i la seva empremta es pot resseguir en la m¨²sica o en el disseny; en la seva ¨¨poca el seu impacte va ser dif¨ªcil de digerir, van fer baixar la poesia del pedestal, per¨° avui els millennials els entendran perfectament¡±.