La nova Cambra de Comer? de Barcelona confirma que es posa al servei de la independ¨¨ncia

Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, entitat que, juntament amb el Cercle Catal¨¤ de Negocis, ha donat suport a la candidatura Eines de Pa¨ªs que el 8 de maig va obtenir la majoria absoluta en les eleccions a la Cambra de Comer? de Barcelona, ha dit aquest divendres que vol que la Cambra "estigui al servei de la majoria democr¨¤tica del pa¨ªs". Tamb¨¦ ha incidit que ha de quedar enrere definitivament la "campanya de la por" que considera que s'ha fomentat i que "s'ha demostrat que era un objectiu absolutament pol¨ªtic". La nova Cambra encarregar¨¤ estudis sobre les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques de la independ¨¨ncia i sobre els trasllats de seus socials d'empreses fora de Catalunya i, encara que de moment no sigui prioritari, proposar¨¤ declarar el Rei persona non grata. Jes¨²s Serra, de la constructora R¨¤pid i Segur Assist¨¨ncia de la Llar, ha avan?at que no es decidir¨¤ el president ni el Consell Executiu de la Cambra de Comer? fins al 22 de maig, en una reuni¨® que es far¨¤ a la seu de l'ANC.

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯ANC irromp als ¨°rgans econ¨°mics despr¨¦s de guanyar a la Cambra

La Cambra de Comer?, al punt de mira de l¡¯independentisme

La llista independentista ha acordat que el Consell Executiu de la Cambra estigui format ¨ªntegrament per membres d'Eines de Pa¨ªs, per¨° no tanca la porta a col¡¤laborar amb altres empresaris triats d'altres candidatures que tinguin clars els objectius empresarials que es plantegen: "Dins del plenari hi ha empresaris que tenen la voluntat de treballar pel pa¨ªs i sabem que s¨®n m¨¦s els que han votat en clau de pa¨ªs. Volem treballar de manera inclusiva. Som generosos", ha dit la vocal Maria Catal¨¤, de Bacus Esdeveniments Socials. Catal¨¤ ha plantejat tres objectius: "Fer de la Cambra un actor important en les estrat¨¨gies del pa¨ªs; representar tots els empresaris; fer de Catalunya el pa¨ªs amb m¨¦s benestar i riquesa d'Europa", i ha dit que aquests objectius "no s¨®n possibles sense la independ¨¨ncia".

"No som una candidatura presidencialista. No pot ser que la Cambra la porti una sola persona. ?s necessari un equip. Ens hem donat un temps per veure qui t¨¦ la disponibilitat i la capacitat, i veure qui hi pot aportar m¨¦s", ha explicat Jes¨²s Serra. L'empresari ha assegurat que no hi ha presses: "Els estatuts ens permeten convocar el primer ple a principis de juliol", ha dit. De moment s'han ofert 17 persones a entrar al Consell Executiu, quatre de les quals s¨®n presidenciables. Pel que fa a la paritat, Serra ha recordat que l'han defensat "des del principi" i que la idea ¨¦s que si els dos primers anys de mandat hi ha un president, els dos seg¨¹ents sigui una dona qui presideixi la Cambra. "Escoltarem tothom i l'empresari catal¨¤ seguir¨¤ fent negocis a tot arreu: aqu¨ª, a Espanya i en el camp internacional", ha dit la vocal Roser Xalabrader.

Pel que fa al finan?ament i a les butaques comprades que hi ha a la Cambra, Serra ha dit que no els agrada per¨° que actualment 14 dels 60 membres del plenari s'escullen entre els qui fan m¨¦s aportaci¨® econ¨°mica. La consellera d'Empresa, ?ngels Chac¨®n, va dir el 14 de maig que la Generalitat planteja reduir al m¨ªnim els seients de pagament. "La nostra intenci¨® ¨¦s que els empresaris trobin un bon servei en la Cambra i decideixin aportar", ha dit Serra.

Sobre les grans empreses que van optar per traslladar la seu social fora de Catalunya arran de la tensi¨® pol¨ªtica a partir de l'octubre del 2017, des de la candidatura subratllen que creuen que es van equivocar. "La Cambra ¨¦s un lobby, una veu escoltada que ha d'elaborar estudis econ¨°mics per decidir les seves prioritats", ha dit Paluzie. "Per qu¨¨ van marxar determinades empreses? per qu¨¨ es van traslladar molts dip¨°sits bancaris? Creiem que no es va sortir a explicar amb for?a l'impacte econ¨°mic real [d'una possible independ¨¨ncia]. Hi va haver molta foscor".

L'equip de gesti¨® que surti de la candidatura es plantejar¨¤ conversar amb els actors econ¨°mics catalans, com podrien ser Turisme o Fira de Barcelona per con¨¨ixer les seves intencions i per intentar arribar a acords per treballar junts.

L'independentisme va clavar un cop dur a la classe empresarial, que fins ara controlava les institucions econ¨°miques a Catalunya. La seva contundent vict¨°ria en les eleccions a la Cambra de Comer? de Barcelona (va obtenir 31 dels 40 ep¨ªgrafs) amb una candidatura afavorida des de l'ANC certifica el seu desembarcament a trav¨¦s d'una entitat que, entre altres c¨¤rrecs, exerceix una vicepresid¨¨ncia de la Cambra d'Espanya. Empreses com Seat, FCC o Aig¨¹es de Barcelona van quedar fora del ple.