Contra la inseguretat a Barcelona, un policia a cada cantonada?

400, 1.000, 1.500¡­ Els candidats a l¡¯alcaldia de Barcelona saben que la inseguretat ¨¦s un problema que passa factura a les urnes. I tots proposen un remei troncal: m¨¦s policies. Agents que saturin l¡¯espai p¨²blic patrullant, detenint i prevenint. El PP i Manuel Valls s¨®n els que disparen m¨¦s amunt: 1.500 gu¨¤rdies urbans m¨¦s durant el seu mandat; Jaume Colloboni (PSC) en sumar¨¤ 1.000; Ada Colau (BCom¨²) i Elsa Artadi (JxCat) ho limiten a 400, i ERC no dona cap xifra concreta, tot i que tamb¨¦ planteja un increment de policies locals. Tots, a m¨¦s, coincideixen a demanar m¨¦s mossos a la Generalitat.

Que calen m¨¦s agents sembla indiscutible. Barcelona t¨¦ una r¨¤tio de 3,3 policies per cada 1.000 habitants (2.400 mossos i 3.000 gu¨¤rdies urbans). Una xifra que se situa prop de la mitjana europea (3,6), per¨° per sota de la catalana (4,4) i l¡¯espanyola (5,1). Si es t¨¦ en compte la pressi¨® tur¨ªstica sobre la capital ¡ª30 milions de persones, entre les que hi fan nit i les que hi passen el dia¡ª la r¨¤tio cau. ¡°Per¨° la policia no ¨¦s mai una soluci¨® global¡±, es queixen fonts policials, que admeten que Barcelona necessita m¨¦s agents per¨° critiquen que es plantegi com la resposta m¨¤gica a la inseguretat.

Els turistes s¨®n les principals v¨ªctimes del delicte estrella a la ciutat: el robatori, en les seves m¨²ltiples formes. La policia elabora llistes dels lladres m¨¦s actius, per¨° un canvi jurisprudencial del juny del 2017 ¡ªquan les estad¨ªstiques criminals comencen a desbocar-se¡ª impedeix que s¡¯apliqui la reincid¨¨ncia en delictes lleus, com el furt, i que se¡¯ls castigui amb penes de pres¨®. ¡°Si una persona que furta de manera reiterada no entra a la pres¨®, tant ¨¦s que el detinguis moltes vegades¡±, critiquen sobre la reincid¨¨ncia que colpeja una ciutat on el 60% dels delictes s¨®n furts. Si els lladres no entren a la pres¨®, amb m¨¦s policies augmentaran les detencions sense que necess¨¤riament disminueixin els delictes.

Les dades de criminalitat del primer quadrimestre del 2019 confirmen aquesta tesi. Els Mossos han llan?at plans per contenir la delinq¨¹¨¨ncia. Les detencions han augmentat un 18%, per¨° els delictes continuen augmentant, a un ritme del 12% fins a l¡¯abril. El m¨¦s preocupant s¨®n els robatoris amb viol¨¨ncia, que arriben a un 30%. ¡°Abans dissuadia els lladres el fet de saber que amb quatre furts podien entrar a la pres¨® i marxaven a altres pa?sos¡±, insisteixen fonts policials. Nom¨¦s Colau s¡¯ha fet ress¨° del problema legal durant la campanya i demana una fiscalia especialitzada en furts i robatoris.

Aquestes fonts tampoc creuen que m¨¦s policies siguin ¨²tils si no tenen directrius clares, estables i ¡°ajustades al dret¡±. ¡°No pot ser que en el top manta tinguem ordres diferents en funci¨® del moment¡±, lamenten sobre el viratge dels pol¨ªtics en funci¨® de les pressions que reben. O que es requereixin o no desallotjaments segons l¡¯habitant de la finca ocupada.

Per aprofitar els recursos ¨¦s fonamental que els policies es coordinin: no serveix de res tenir 5.400 agents a la ciutat si no treballen junts, donant-se suport i repartint-se els problemes. Sobre el paper, els partits sembla que ho tenen clar. El PSC proposa una ¡°estrat¨¨gia integral¡± en la lluita contra el narcotr¨¤fic, amb tots els policies i la judicatura implicats; ERC, una unitat d¡¯investigaci¨® transversal per lluitar contra els narcopisos i la idea de ¡°mancomunar serveis en l¡¯¨¤mbit metropolit¨¤¡±; Valls dona suport a la creaci¨® d¡¯una ¡°policia metropolitana ¨²nica¡±.

A la pr¨¤ctica, el dia a dia enreda els pol¨ªtics en la batalla competencial. Colau va acusar fa dues setmanes el Departament d¡¯Interior de tenir abandonada Barcelona. L¡¯alcaldessa va retreure diverses actuacions en les quals, suposadament, els Mossos no es van coordinar amb els urbans. Tots dos cossos s¡¯han passat com una pilota la responsabilitat sobre el top manta, que ha esdevingut un dilema per a Colau (perseguir o ajudar?) i en una queixa permanent dels comerciants.

Afrontar el ¡®top manta¡¯

Tots els alcaldables proposen la manera com cal afrontar el fenomen, present a totes les grans ciutats europees. Des de la legalitzaci¨® que proposa la CUP fins a la promesa pirot¨¨cnica de Valls d'eliminar el top manta en 90 dies. ¡°Com?¡±, pregunten fonts policials, conscients que m¨¦s pressi¨® policial nom¨¦s garanteix que es desplaci a altres llocs. Valls proposa retornar als seus pa?sos els que estiguin en situaci¨® irregular, lluitar contra les m¨¤fies i evitar l¡¯efecte crida.

Els candidats tampoc desaprofiten les pol¨¨miques de Colau per impulsar la seva pr¨°pia campanya. Proposen, per exemple, refor?ar els antidisturbis de la Gu¨¤rdia Urbana (USP), que l¡¯alcaldessa va dissoldre. I hi afegeixen segells propis: Artadi crear¨¤ una regidoria de Seguretat, ara inexistent, i formar¨¤ equips per combatre la delinq¨¹¨¨ncia urbana; ERC vol convertir la USP en unitats d'¡°intervenci¨® r¨¤pida¡± o crear un codi ¨¨tic; el PP anuncia una ¡°brigada de paracaigudistes¡± per a situacions d¡¯emerg¨¨ncia. La CUP, a difer¨¨ncia de la resta, demana eliminar la USP, suprimir l¡¯ordenan?a de civisme i exercir m¨¦s control i c¨¤stig als agents que cometin actes de ¡°viol¨¨ncia institucional¡±.