La ciutat que ja s¡¯ha independitzat

La ciutat on vaig n¨¦ixer far¨¤ deu anys que es va independitzar d¡¯Espanya al desembre. No trobareu la data en cap tractat internacional ni trobareu l¡¯efem¨¨ride en els llibres d¡¯hist¨°ria. Per¨° aquell 20 de desembre del 2009 va quedar fixat en la ment de molts habitants de Vic com el dia de la desconnexi¨®. Emocional, com a m¨ªnim. Igual que algunes desenes m¨¦s de poblacions catalanes, aquell dia va fer una consulta no oficial sobre la independ¨¨ncia. No hi havia cens, ni recompte oficial. Res. Per¨°, a qui li calen formalismes avorrits quan es t¨¦ la il¡¤lusi¨® de fundar un pa¨ªs nou? Va arrasar el s¨ª, ¨¦s clar. Per molt.

La participaci¨®, sempre oficiosa, no va superar el 44% de la poblaci¨®, que, tot i que no ¨¦s majoria, no ¨¦s poca cosa per a una ciutat de 40.000 habitants. Per¨° les xifres no eren importants. ¡°Ja hem votat¡±, se sentia entre els grups de gent. Espanya ja era el passat i cada dia est¨¤ m¨¦s absent de la vida di¨¤ria. O, com a m¨¤xim, s'hi veu representada als carrers per una oficina de Correus i una estaci¨® de Renfe, totes dues for?a decadents, tot s'ha de dir.

All¨¤ continua Vic deu anys despr¨¦s: a l¡¯avantguarda de totes les protestes que organitza l¡¯independentisme ¡ªque no s¨®n poques¡ª despr¨¦s de dos refer¨¨ndums fallits, la intervenci¨® de l¡¯autonomia i l¡¯empresonament de mig Govern. Massa emocions fortes. El que avui no s¡¯ent¨¦n a Vic no ¨¦s tant el frac¨¤s evident dels pol¨ªtics independentistes. El que costa d'entendre ¨¦s per qu¨¨ l¡¯altra Catalunya, la de les grans ciutats, mira amb escepticisme all¨° de fer la independ¨¨ncia d¡¯un dia per l¡¯altre. No se senten gaires ¡°en qu¨¨ ens hem equivocat?¡±, sin¨® ¡°per qu¨¨ a Barcelona no trenquen amb Espanya d¡¯una punyetera vegada?¡±.

I no ¨¦s perqu¨¨ no hi hagi altres problemes a la ciutat. Vic traspua prosperitat, s¨ª. Hi ha una potent¨ªssima ind¨²stria agroaliment¨¤ria que nodreix d¡¯embotits mig Europa i omple de pizzes refrigerades tots els supermercats d¡¯Espanya. Per¨° la m¨¤ d¡¯obra d¡¯aquesta ind¨²stria frega les condicions de mis¨¨ria explotada per unes falses cooperatives que han fet que les hores extra mal pagades siguin la norma de vida.

Marroquins, ghanesos i nigerians s¨®n les seves v¨ªctimes preferides. I la ciutat ha aconseguit el dubt¨®s honor de colar-se entre les que m¨¦s guetitzaci¨® estan patint, segons un estudi de la mateixa Universitat de Vic, que alerta de la bomba de rellotgeria que est¨¤ en marxa als obradors. Per no parlar de la contaminaci¨® de les aig¨¹es fre¨¤tiques que provoquen les granges de porcs que envolten la ciutat. Ning¨² s¡¯ha preocupat d¡¯explicar si tot aix¨° canviar¨¤ gaire al ¡°nou pa¨ªs¡± que estan muntant.