Contra la literatura infantil

Els bons llibres no serveixen per a res o, dit d¡¯una altra manera, la bona literatura no porta adjunta cap funci¨® principal. Si a la faixa se¡¯ns diu que el llibre ens far¨¤ riure, que ens pertorbar¨¤, si se¡¯ns diu que l¡¯autor es va proposar una dissecci¨® de la condici¨® humana ¡ªi si sobretot se¡¯ns diu que ho va aconseguir¡ª, el millor que podem fer ¨¦s sortir corrent. Quan els llibres principalment s¡¯escriuen per documentar un per¨ªode, una societat, o per ensinistrar moralment, tant li fa, quan es perpetren per tocar la corda patri¨°tica, o el llagrimall del lector, el resultat sol ser deplorable. En refer¨¨ncia als valors que transmeten algunes contalles com La Caputxeta, l¡¯abril passat deia Nora Catelli en aquest diari: ¡°El pitjor dels cl¨¤ssics ¨¦s la seva virtut m¨¦s extraordin¨¤ria: que ho s¨®n perqu¨¨ podem usar-los de moltes maneres¡±.

D¡¯aquesta mania que els llibres han de servir per a alguna cosa, la literatura infantil i juvenil n¡¯ha sortit molt mal parada. El vestit, l¡¯etiqueta, ja ¨¦s una llosa. A mitja revoluci¨® industrial es van inventar dos nous segments socials, la inf¨¤ncia i la joventut. Hi van contribuir els economistes i els psic¨°legs. El mercat va al?ar les orelles. I aquests segments es van convertir en classes de consum. Havien de llegir a mida. El llegendari occidental, tan truculent, es va infantilitzar. I la jovenalla va comen?ar a disposar de llibres fets amb premeditaci¨® ¡ªnascuts d¡¯una funci¨® que prejutja els lectors, els fragilitza, els escatima el p¨°sit bestial de la vida. Encara passa, que pels instituts corren versions simplificades d¡¯obres mestres com Moby Dick o Frankenstein, i passa que es fan llibres, agafem-nos fort, amb missatge!

Per sort, perqu¨¨ l¡¯etiqueta no marxar¨¤ ni amb aigua calenta, hi ha certs autors que converteixen la literatura infantil i juvenil en pura i simple literatura de qualitat. La il¡¤lustradora Anke Kuhl o l¡¯escriptora Joanne Rowling, per exemple: enll¨¤ dels destinataris, ara com ara ultrasectorialitzats, elles fabriquen llibres sense manuals d¡¯instruccions, orfes de picades d¡¯ullet als pedagogs, lliures de faixes orientatives.

Un altre autor que desinfantilitza la literatura i que, no obstant aix¨°, en part es dedica al camp apuntat ¨¦s l¡¯Oriol Canosa (Tarragona, 1975). Mirant-ne la traject¨°ria, les seves obres s¨®n d¡¯un fantasieig descordat, d¡¯una misteriosa innoc¨¨ncia, obres que ni s¨®n agra?des amb el gir alli?onador, ni desagra?des, al contrari, amb la intel¡¤lig¨¨ncia del lector. Contista, novel¡¤lista i llibreter, Canosa ha guanyat el premi Folch i Torres (2016) i el premi Cavall Fort (2018). I acaba de publicar L¡¯¨²ltim vol de la fam¨ªlia Dumont (Animallibres), un destil¡¤lat de Jules Verne amb el toc cortazari¨¤ de La autopista del sur. Per¨° l¡¯important ¨¦s que, per sobre de tot, ha tingut la dec¨¨ncia de no acompanyar la novel¡¤la, juvenil, qu¨¨ hi farem, amb una faixa que digui ¡°res no ¨¦s el que sembla¡± o, encara pitjor, ¡°aquest llibre et sorprendr¨¤¡±. Perqu¨¨ aix¨°, els lectors ja ho saben, que amb els llibres de l¡¯Oriol Canosa est¨¤ assegurat.