Els reptes de Barcelona en quatre cares

La pugna per Barcelona es decideix avui en uns comicis que s¡¯auguren ajustats i fins i tot a la vora de l'empat t¨¨cnic (entre ERC i Barcelona en Com¨², segons les enquestes). Sigui quin sigui el resultat, a partir de dem¨¤ el nou govern municipal haur¨¤ de fer-se c¨¤rrec dels problemes que urgeixen la capital catalana. L'acc¨¦s a l'habitatge (els lloguers han pujat un 35% des del 2014), la creixent precarietat del mercat laboral, les conseq¨¹¨¨ncies de la contaminaci¨® de l'aire o l'atenci¨® social d'una Barcelona que envelleix cada vegada m¨¦s s¨®n algunes de les carpetes urgents que esperen al despatx de l'alcaldia.

EL PA?S ha posat rostre i veu a alguns dels problemes cabdals per a Barcelona.

¡°Espremen el treballador¡±

Roc¨ªo Varela ¨¦s pastissera a l'hotel Fairmont Juan Carlos I i des del 1998 treballa a la restauraci¨®. ¡°Hi ha cambreres de pisos que guanyen menys ara que quan jo vaig entrar a treballar¡±, sentencia. Segons Varela, membre d¡¯Intersindical, hi ha hagut una concatenaci¨® de fets que han perjudicat els treballadors. ¡°L'auge del turisme, la crisi econ¨°mica i les diferents reformes laborals dels ¨²ltims anys han precaritzat les condicions dels treballadors d'hotels. El boom tur¨ªstic de Barcelona no s'ha tradu?t en la millora de les condicions laborals. Hi ha molt¨ªssims treballadors amb contractes de temps parcial quan en realitat s¨®n a temps complet¡±. El 40% dels contractes a Barcelona s¨®n de menys d'un mes.

Un altre factor que segons Varela ha perjudicat els treballadors del sector ha estat l'entrada de grans fons en la gesti¨® de les cadenes hoteleres. ¡°Als fons nom¨¦s els interessa el rendiment econ¨°mic i en el sector hoteler la forma d'aconseguir-ho ¨¦s collar el treballador, espr¨¦mer-lo sense importar el seu benestar¡±.

Varela explica que en alguns hotels de Barcelona, les cambreres de pis, les kellys, arriben a fer entre 20 i 30 habitacions al dia amb un contracte de vuit hores ¡°que evidentment s'allarguen i no s¨®n pagades. I com que venen d'empreses de treball temporal si no compleixen amb la quota les acomiaden¡±, agrega.

¡°La pol¡¤luci¨® afecta els nens¡±

L¡¯Escola Casas es troba al costat de la Gran Via i en dos anys ser¨¤ just a l'entrada del t¨²nel que soterrar¨¤ el tr¨¤nsit d'una de les art¨¨ries que rep les arribades de Barcelona. El centre fa mesos que suporta les mol¨¨sties de les obres de remodelaci¨® i els pares dels alumnes estan preocupats per la qualitat de l'aire que hauran de respirar un cop s'hagi obert el t¨²nel: l¡¯escola quedar¨¤ al costat de l'¨²nica sortida de fums del subterrani. Un grup d¡¯aquests pares va formar la plataforma ¡°Respira Gl¨°ries¡± que reclama un aire net. ¡°Els pares ens hem posat en primera l¨ªnia, perqu¨¨ est¨¤ demostrat que la contaminaci¨® afecta m¨¦s els m¨¦s petits¡±, diu Silvia Chellini, mare de dos alumnes de l'escola.

La plataforma ha aconseguit retardar el comen?ament de les obres que perforen el s¨°l i que generen m¨¦s pols fins a l'¨²ltima setmana del curs escolar, i canviar l'empla?ament de l'escola d'estiu. ¡°La nostra gran petici¨® ¨¦s crear un gran mur de vegetaci¨® que mitigui la contaminaci¨® que tenim al costat¡±, apunta Chellini.

Segons les dades del mateix Consistori, el 98% dels barcelonins est¨¤ exposat a nivells de part¨ªcules fines superiors al que recomana l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut i l¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona va atribuir a la contaminaci¨® a la ciutat 354 morts el 2017.

¡°O pagues o te¡¯n vas¡±

A Livia Arteaga, de 51 anys, les coses no li anaven malament. Fa 12 anys treballava de teleoperadora i el seu marit en una empresa per al Corte Ingl¨¦s. Van llogar un pis de 120 metres quadrats a la Travessera de Gr¨¤cia, amb els seus tres fills, de 25, 21 i 14 anys. ¡°Pag¨¤vem 1.000 euros al mes. No era poc, per¨° ens ho pod¨ªem permetre¡±. L'agost de l'any passat, la immobili¨¤ria els va enviar un burofax comunicant-los que a partir d'octubre, el preu augmentaria un 30%. La Livia ha perdut la feina i el seu marit, que tamb¨¦ va estar a l'atur, treballa ara de t¨¨cnic sociosanitari. Ingressen uns 2.500 euros al mes. ¡°O pagues o ens dones les claus i te¡¯n vas¡±, relata la Livia que li van dir a la immobili¨¤ria. La mitjana del lloguer a la ciutat ¨¦s de 908 euros i el 43% dels barcelonins destinen m¨¦s d'un ter? dels seus ingressos al lloguer.

La Livia va contactar llavors amb el Sindicat de Llogaters i amb l¡¯Oficina d¡¯Habitatge Popular de Gr¨¤cia, que van promoure accions per pressionar i que l'empresa negoci¨¦s. ¡°Vam arribar a ocupar l'oficina de la immobili¨¤ria¡±, que va renunciar a portar l'administraci¨® d'aquest pis. La dona mai va signar la renovaci¨® del contracte i continua pagant al jutjat assignat els 1.000 euros del seu contracte anterior. El jutjat va establir que el 8 d'abril es procediria al desnonament, encara que es va aconseguir aturar amb un recurs que al¡¤legava que no es tractava d'un impagament. El cas es troba ara a l¡¯Audi¨¨ncia Provincial de Barcelona. ¡°No s¨¦ quant temps trigaran a resoldre, per¨° jo no em rendeixo. S¨¦ que la llei no est¨¤ de part meva, per¨° jo denuncio una injust¨ªcia social. Els pol¨ªtics han de regular el lloguer ara¡±, apunta. A Barcelona hi ha 47 desnonaments setmanals.

¡°Sempre necessites ajuda¡±

El dia ha comen?at encapotat a Barcelona i plovisqueja de tant en tant. ¡°No he anat a la perruqueria perqu¨¨ amb aquest temps...¡±, lamenta, coqueta, Montserrat Fabregat. T¨¦ 80 anys i viu amb la seva germana Josefina, de 87, al barri d¡¯Horta. Fa sis anys que li van amputar la cama esquerra i, encara que la process¨® va per dins, sap valer-se sola. ¡°Jo surto quan vull, agafo el metro i el bus. Soc completament aut¨°noma, excepte per anar al bany. I ¨¦s clar, aix¨° et limita perqu¨¨ sempre necessites ajuda per a alguna cosa¡±, explica. Per¨° la Montse t¨¦ persones que l¡¯ajuden. La Pili hi va unes hores cada dia per ajudar-la amb les tasques dom¨¨stiques i tamb¨¦ rep atenci¨® domicili¨¤ria de l¡¯Ajuntament. A Barcelona, el programa de teleassist¨¨ncia, dirigit a gent gran, dependents o persones amb diversitat funcional va arribar l'any passat als 100.000 usuaris. Segons el Consistori, 13 persones s'incorporen cada dia al servei de teleassist¨¨ncia i sis m¨¦s al d'ajuda a domicili.

Amb l¡¯Amparo, una volunt¨¤ria d¡¯Amics de la Gent Gran (una fundaci¨® que acompanya la gent gran a Barcelona), la Montse xerra i programa sortides. ¡°Jo vaig a tots els partits del Bar?a. I una vegada vaig anar-hi amb ella perqu¨¨ ¨¦s del Madrid¡±, riu l'anciana. Amb la fundaci¨® tamb¨¦ s'escapa uns dies de viatge. ¡°Des que em van tallar la cama, no podia anar-me¡¯n de vacances perqu¨¨ els lavabos no estaven adaptats¡±, relata.

Avesada a les xarxes socials ¡ªt¨¦ una tauleta Facebook i en el to d'espera del m¨°bil sonen els Beatles¡ª, la Montse rebutja l'halo de tristesa que acompanya l'edat. ¡°La tauleta m'entret¨¦ i cal ser optimista¡±, encoratja.

L'anciana protesta, no obstant aix¨°, per la invisibilitat del col¡¤lectiu i reclama m¨¦s atenci¨® a la gent gran. ¡°Quan vaig al banc i pregunto alguna cosa, en comptes de respondre'm a mi, contesten mirant la Pili. Com si jo no entengu¨¦s el que diuen¡±, lamenta. Una invisibilitat que amb la cadira de rodes s'accentua: ¡°La gent no et veu quan vas pel carrer perqu¨¨ no est¨¤s a la seva al?ada. He hagut de comprar-me una trompeteta per fer-me sentir. I hi ha molts llocs als quals no puc entrar perqu¨¨ hi ha escales¡±, critica.