Tornar¨¤ Puigdemont a Espanya a recollir l¡¯acta d¡¯eurodiputat?

L'elecci¨® de Carles Puigdemont com a membre del Parlament Europeu augura una dura batalla pol¨ªtica i jur¨ªdica, tant a Espanya com a Brussel¡¤les, abans que pugui asseure's a l'esc¨®. L'expresident de la Generalitat?¡ªa m¨¦s del n¨²mero dos de la seva llista, Toni Com¨ªn, que tamb¨¦ ha sortit escollit¡ª afronta diverses traves, entre les quals destaca l'obligaci¨®, segons la Junta Electoral Central, d'anar en persona al Congr¨¦s dels Diputats a Madrid per recollir l'acta d'eurodiputat. No obstant aix¨°, el pol¨ªtic giron¨ª, fugit a Waterloo des de fa un any i set mesos, es mostra segur de repetir les vict¨°ries judicials d'Alemanya i B¨¨lgica, aquesta vegada per entrar a l'Eurocambra. "Tenim el full de ruta a punt", apuntava enigm¨¤tic aquest diumenge sense voler aportar m¨¦s detalls.

El seu advocat, Gonzalo Boye, comparteix aquesta actitud, misteriosa i desafiant, i guarda amb zel l'estrat¨¨gia que engegar¨¤ en els propers dies. En declaracions per via telef¨°nica a EL PA?S assegura que t¨¦ clara una cosa: Puigdemont s'asseur¨¤ a l'Eurocambra en la sessi¨® inaugural del 2 de juliol a Estrasburg. La travessia fins al c¨¤rrec es preveu complicada, i a m¨¦s de la suposada necessitat d'anar a Madrid a recollir l'acta i acatar la Constituci¨®, afronta l'obstacle que, segons un document extraoficial del Parlament Europeu, no tindr¨¤ immunitat fins que prengui possessi¨® del c¨¤rrec en la sessi¨® inaugural del 2 de juliol.

El temps del que presumiblement es convertir¨¤ en l'en¨¨sim xoc de Puigdemont amb l'Estat ja ha comen?at a c¨®rrer. La Junta Electoral Central disposa, des d'aquest dilluns, de 20 dies per recomptar els vots, atribuir els escons i proclamar els candidats electes. El 2014, la JEC va trigar 17 dies a fer aquesta tasca, de manera que, si es repeteixen els temps, el 12 de juny es faria p¨²blica la llista de proclamats, entre els quals hi haur¨¤ el cap de llista de Junts per Catalunya.

Aqu¨ª comencen els problemes. La Llei Org¨¤nica del R¨¨gim Electoral General (LOREG) diu, en l'article 224.2, que els candidats electes han de jurar o prometre acatament a la Constituci¨® davant de la JEC en el termini de cinc dies des de la seva proclamaci¨®. I assenyala que es declararan vacants els escons dels pol¨ªtics que no ho facin, que quedaran, a m¨¦s, suspesos dels privilegis del c¨¤rrec fins que acceptin la Carta Magna. "No hi ha una altra possibilitat que la indicada per la LOREG", assenyalen a aquest diari des de la JEC.

Fa cinc anys, els 54 eurodiputats espanyols electes van ser citats conjuntament a la sala Constitucional del Congr¨¦s dos dies despr¨¦s de la proclamaci¨® de candidats. I en un acte presidit pels membres de la JEC, van ser cridats un per un per fer el jurament o la promesa i recollir a continuaci¨® les seves credencials.

L'advocat de Puigdemont defensa que convertir en obligat¨°ria la formalitat d'acatar la Constituci¨® "¨¦s contrari a les normes de la UE". A la majoria de pa?sos de la UE el tr¨¤mit no existeix o no ¨¦s indispensable, per¨° fonts de la JEC repliquen que, tot i que no cal recollir l'acta en persona, l'acatament de la Constitucio? ¨¦s indelegable, i com marca la llei electoral espanyola, s'ha de fer presencialment davant d'aquest organisme.

L'altra batalla que tot just comen?a gira a l'entorn de la immunitat que tenen els membres del Parlament Europeu, als qui no es pot imposar "cap restricci¨® d'ordre administratiu o de cap altre tipus a la llibertat de moviment (¡­) quan es dirigeixin al lloc de reuni¨® del Parlament Europeu o en tornin¡±, segons el Protocol de privilegis i immunitats de la UE. El mateix text estableix que els eurodiputats tindran al seu pa¨ªs la mateixa immunitat que els diputats nacionals i quan es trobin en un altre Estat, com en el cas de Puigdemont, tindran "immunitat davant de qualsevol mesura de detenci¨® i qualsevol actuaci¨® judicial¡±.

Encara que l'organitzaci¨® de les eleccions europees correspon a cadascun dels Vint-i-vuit socis de la UE i es basa en les seves lleis nacionals, el Parlament Europeu tamb¨¦ s'ha pronunciat sobre l'assumpte. En un escrit de quatre p¨¤gines publicat a mitjans d'abril, els seus serveis jur¨ªdics van estimar obligatori que els c¨¤rrecs electes jurin o prometin la Constituci¨® a Madrid. I van apuntar que els nous eurodiputats no tindran immunitat fins al 2 de juliol, quan es constitueix la nova Eurocambra a Estrasburg. A m¨¦s, el document extraoficial afegeix que si Puigdemont fos arrestat quan es dispos¨¦s a recollir l'acta, correspondria a les autoritats espanyoles autoritzar o no que pogu¨¦s complir els tr¨¤mits.

La defensa de Puigdemont est¨¤ conven?uda, en canvi, que l'expresident tindr¨¤ immunitat des del moment en qu¨¨ sigui proclamat c¨¤rrec electe. I nega qualsevol validesa a l'escrit de l'Eurocambra, que atribueix a una maniobra del seu president, l'itali¨¤ Antonio Tajani, membre del Partit Popular europeu i bel¡¤ligerant amb l'independentisme catal¨¤.

Les normes deixen cert marge d'interpretaci¨® sobre el moment en qu¨¨ entra en vigor la immunitat. Per tant, s'obren diversos escenaris: el m¨¦s arriscat i improbable ¨¦s que Puigdemont vagi a recollir l'acta a Madrid i si ¨¦s detingut batalli legalment per quedar lliure gr¨¤cies a la seva suposada immunitat. El m¨¦s conservador, que intenti obtenir la credencial sense moure's de B¨¨lgica i recorri al Tribunal de Luxemburg si Espanya torpedina el seu prop¨°sit.

Tornar a Catalunya?

Si finalment Puigdemont aconsegueix l'acta, podria viatjar a Espanya protegit legalment, com ha anunciat que far¨¤, i comen?ar el seu treball d'eurodiputat amb normalitat, per¨° el Tribunal Suprem tindria encara l'opci¨® de sol¡¤licitar que se li retir¨¦s la immunitat. Aquesta nova batalla comportaria l'inc¨°mode peatge que el proc¨¦s atregui una altra vegada els focus internacionals, just el que pret¨¦n l'entorn independentista, que en els ¨²ltims temps ha vist decaure l'estrat¨¨gia d'internacionalitzaci¨®. Si el Suprem interv¨¦, Puigdemont tindria dret a ser escoltat per la Comissi¨® d'Afers Jur¨ªdics del Parlament, que elaboraria un informe recomanant als eurodiputats que mantinguin o suspenguin la immunitat, i finalment seria una votaci¨® a l'hemicicle la que decidiria si se'l despulla de protecci¨® per ser jutjat. Entre els precedents, el 1991 l'Eurocambra va aixecar la immunitat al llavors parlamentari Jos¨¦ Mar¨ªa Ruiz-Mateos despr¨¦s d'una petici¨® realitzada un any abans pel Suprem.

La sol¡¤licitud comporta riscos. Quan es demana la fi de la immunitat per diversos c¨¤rrecs, com probablement seria en el cas de Puigdemont, el Parlament pot concedir-la per a alguns i denegar-la per a d'altres, la qual cosa podria provocar una repetici¨® del que ja va passar amb la fallida ordre europea de detenci¨® tramitada a Alemanya contra l'expresident.

En l'¨¤mplia successi¨® d'hip¨°tesis que obre l'elecci¨® de Puigdemont, Espanya es podria trobar amb un escenari fins i tot m¨¦s explosiu pol¨ªticament. Qualsevol eurodiputat pot demanar empara al Parlament Europeu si considera que s'estan violant els seus privilegis i immunitat. En aquest cas, s'inicia un procediment com el del suplicatori per aixecar la immunitat, per¨° amb l'Estat en q¨¹esti¨® com a part ¡°acusada¡±.