Pavlovsky: ¡°Ni canto, ni ballo, ni soc dona, per¨° encara aplaudeixen¡±

Quan el cr¨ªtic teatral Albert de la Torre va saber el 2013 que el seu amic, la diva del teatre ?ngel Pavlovsky (Rivera, Argentina, 1941), es jubilava amb 72 anys, li va proposar gravar un documental biogr¨¤fic. ¡°S¡¯hi va resistir, deia que estava retirat. Insistia que no tenia res per explicar perqu¨¨ els jubilats l¡¯¨²nic que fan ¨¦s mirar paletes construint parets i ell no ho feia perqu¨¨ amb la crisi ja no hi havia ni obres¡±. En aquests anys de retir, Pavlovsky es va arru?nar i va emmalaltir. Un programa de r¨¤dio el va donar per mort i la falsa not¨ªcia li va recargolar les entranyes. ¡°Es va enfadar molt¨ªssim i ho vam aprofitar, gaireb¨¦ contra la seva voluntat, per comen?ar a rodar el documental al juliol. Va sorgir la idea de programar unes representacions per afegir escenes a la pel¡¤l¨ªcula. Al final, vam gravar vuit funcions amb p¨²blic al Teatre de la Gleva¡±, recorda De la Torre. El resultat ¨¦s un emotiu documental: Pavlovsky. La vida d¡¯un dels grans del cabaret barcelon¨ª.

Pregunta. Potser no ser¨¤ la millor entrevista que li han fet en els seus 53 anys de carrera...

Resposta. Tampoc ¨¦s el millor documental del m¨®n ni soc millor que ning¨². M¡¯han fet una pel¡¤l¨ªcula en vida. ?s meravell¨®s, hi ha gent que pagaria perqu¨¨ li fessin alguna cosa aix¨ª abans de morir.

P. Qu¨¨ queda d¡¯aquell Pavlovsky que es guanyava la vida com a figurant d¡¯¨°pera?

R.?Jutgi vost¨¨ mateix. L¡¯esperit de lluita i resist¨¨ncia sempre ha estat aqu¨ª.

P. El 20 de desembre de 1973, el dia que van assassinar Carrero Blanco, el vaixell en qu¨¨ viatjava des de l¡¯Argentina va atracar a Barcelona. Qu¨¨ buscava?

R.?Recordo que la meva germana i jo ens vam trobar amb una ciutat que ens feia por. A la Rambla es corria davant de la policia. An¨¤vem a refugiar-nos al Caf¨¨ de l¡¯?pera...

P.?Qu¨¨ va trobar?

R. Gent rica art¨ªsticament. Vaig con¨¨ixer Joan Manuel Serrat, Quico Pi de la Serra, Llu¨ªs Llach, Oca?a... Em venien a veure Fabi¨¤ Puigserver i Llu¨ªs Pasqual, del Teatre Lliure... Als intel¡¤lectuals de la gauche divine els encantava la meva feina i em convidaven al Bocaccio...

P.?El seu p¨²blic es dividia entre els que buscaven aliment espiritual i els que preferien mariconeo fi. Qu¨¨ busca ara el p¨²blic?

R.?El mariconeo fi avui ja el tenen a la tele. L¡¯aliment espiritual ¨¦s als llibres; ara la gent viu d¡¯una altra manera.

P.?I Pavlovsky qu¨¨ busca?

R. No he fet cap retroc¨¦s a la vida. No tinc xarxes socials, no he tingut mai p¨¤gina web... M¡¯importa un rave saber el que pensa de mi gent que no conec.

P.?Amb 72 anys es va retirar dels escenaris. Treballar ja no el feia feli?. Qu¨¨ havia canviat?

R.?Actuar no em feia infeli?, per¨° tot el que passava abans de pujar a l¡¯escenari em produ?a molta infelicitat. Va ser l¡¯¨¨poca en qu¨¨ vaig perdre la casa i la meva germana la seva...

¡°Vaig estar malament, per¨° no vaig anar a la tele a explicar que tenia c¨¤ncer, que estava arru?nat. Els principis no es negocien¡±

P.?Qu¨¨ va passar?

R.?Jo sempre vaig produir els meus espectacles, no em van donar mai una subvenci¨® i, encara que hi va haver vegades que els comptes eren molt justos, mai no vaig perdre diners. Abans de retirar-me, tot va canviar. Quan un ajuntament et contractava per a un bolo, en el millor dels casos et pagaven a quatre mesos. Per fer una actuaci¨® jo havia d¡¯avan?ar el cami¨®, els t¨¨cnics, els llums, els hotels, les dietes... La gent no s¡¯espera quatre mesos per cobrar.

P. Per¨° els alcaldes pagaven?

R.?Et contractaven per la quarta part... Aix¨° s¨ª, mai no em va faltar la feina. No s¨¦ qu¨¨ ¨¦s el frac¨¤s. No vaig tenir mai una mala cr¨ªtica en els meus 53 anys de carrera. Ara sempre desitjo a la gent salut i oportunitats. Jo les vaig tenir.

P. Ning¨² va intentar polititzar Pavlovsky?

R.?Vaig treballar amb tots, per¨° ¨¦s clar, amb Rajoy no vaig rebre cap premi. La medalla d¡¯Or al M¨¨rit en les Belles Arts me la va donar la ministra de Cultura de Zapatero, ?ngeles Gonz¨¢lez Sinde.

P.?Segueix sent sa el costum de buscar la felicitat en el teatre?

R.?S¨ª. I si la troben, que sempre tinguin amb qui compartir-la.

P.?Els seus espectadors, sobretot els m¨¦s intel¡¤lectuals, eren feli?os. I aix¨° que vost¨¨ ni canta ni balla...

R.?Al Barcelona de Noche vaig triomfar, i all¨¤ es barrejava la intel¡¤lectualitat amb el proletariat. Si els savis no t¡¯aproven ¨¦s dolent, per¨° si nom¨¦s t¡¯aprova la plebs ¨¦s pitjor. Ara hi ha una generaci¨® que no va al teatre. A l¡¯estiu vaig fer vuit funcions al Teatre de la Gleva. Ha passat el temps, i a la Gleva cada dia m¡¯equivocava amb la lletra de les can?ons. Tot i aix¨ª, hi ha alguna cosa que ¨¦s certa: ni canto, ni ballo, ni soc dona... per¨° ells segueixen aplaudint.

P. De veritat que no canta?

R. Hi ha ties, que no anomenar¨¦, que desafinen que t¡¯hi cagues i la gent compra els seus discos. Jo cantava lletres perqu¨¨ m¡¯agradava el seu missatge. El meu cantautor preferit ¨¦s Tom Lehrer, que barreja humor, amor, trag¨¨dia i desgr¨¤cia. El dia que va morir el seu fill per sobredosi, va escriure i va dedicar una can?¨® al traficant.

P. Mi amigo el traficante aquel que hace bien sin mirar a qui¨¦n... (cantem)

¡°Vaig tenir un c¨¤ncer fa quatre anys. L¡¯hi vaig explicar a molt poca gent. Quan em van donar l¡¯alta, ho vaig explicar als meus amics i es van enfadar. Qu¨¨ havien de fer? Preocupar-se? Jo vaig confiar en els metges¡±

R. A los ni?os les da muestras gratissss / Su experiencia le ense?¨®¨®¨® que los que hoy tienen cara de inocenteees / ser¨¢n ma?ana sus clienteeeeees.

P. Dentro de dos mil a?os. Cuando el mundo ya no sea una porquer¨ªa...

R.?Ho veus? Una altra can?¨® de Tom Lehre...

P.?Aquest dia en qu¨¨ el m¨®n ja no ser¨¤ una porqueria, com recordaran Pavlovsky?

R.?Mentre he estat viu he vist escrit el meu nom fins amb cinc faltes d¡¯ortografia. Mai no l¡¯han pronunciat b¨¦. Calcula d¡¯aqu¨ª dos mil anys! No aspiro a tenir una est¨¤tua i a patir la humiliaci¨® dels coloms. Jo actuo... actuava... perqu¨¨ estimava aix¨°, sabia connectar i em divertia.

P.?El music hall i el cabaret amaguen alguna cosa trista.

R.?El teatre amaga molta tristesa, encara que, en realitat, la tristesa la provoca el cabaret mal fet per gent que no ha ent¨¨s res i que pret¨¦n que sigui cabaret literari, i acaba sent un veritable avorriment.

P.?Es penedeix d¡¯alguna cosa?

R.?Absolutament de res. Abans s¨ª, per¨° ara tinc un paraigua que es diu meditaci¨®.

¡°La situaci¨® de Catalunya em preocupa, per¨° no hi deixo l¡¯¨¤nima, ni em barallo per un llacet groc ni per ning¨²¡±

P. La meditaci¨® soluciona problemes? Caldr¨¤ recomanar-la doncs als pol¨ªtics.

R.?En el problema de Catalunya estan reaccionant com Capuletos i Montescos. Vaig aprendre a respectar les idees de tothom perqu¨¨ vaig aprendre a estimar-me m¨¦s. He dedicat els ¨²ltims cinc anys de la meva vida a entendre¡¯m a mi mateix i a posar-me d¡¯acord amb el meu desacord.

P.?El preocupa Catalunya?

R. Em preocupa, per¨° no hi deixo l¡¯¨¤nima, ni em barallo per un llacet groc ni per ning¨². Si els pol¨ªtics que prometen i despr¨¦s no compleixen no saben solucionar ni els problemes dels seus partits, qu¨¨ se¡¯n pot esperar? Que madurin. En dos mil any tot canviar¨¤.

P. En acabar de gravar el documental, va exigir una escena m¨¦s. All¨¤ dona les gr¨¤cies a moltes persones, amb nom i cognom, que hi eren quan les va necessitar. Quan vost¨¨ ha ajudat, l¡¯hi han agra?t?

R.?No, per¨° no esperava agra?ment, com no l¡¯esperaven cap dels que em van ajudar. Els meus amics, quan vaig deixar els escenaris i em vaig arru?nar, es van bolcar. Un festival per aqu¨ª, una casa barata...

P.?A m¨¦s, va estar malalt.

R.?Ja ha passat. Vaig tenir un c¨¤ncer fa quatre anys. L¡¯hi vaig explicar a molt poca gent. Una va ser la pianista B¨¤rbara Granados perqu¨¨ vam tenir la malaltia alhora i ens anim¨¤vem. Quan em van donar l¡¯alta, ho vaig explicar als meus amics i es van enfadar: ¡°Per qu¨¨ no vas avisar abans?¡±. Qu¨¨ havien de fer? Preocupar-se, trucar-me cada setmana per veure si estava millor o pitjor? Jo vaig confiar en els metges.

P.?Ning¨² no en sabia res...

R.?Vaig estar malament econ¨°micament, per¨° no vaig anar a la tele a explicar que tenia c¨¤ncer, que estava arru?nat... Els principis no es negocien.

P.?Qu¨¨ passa quan baixa el tel¨®?

R.?Baixa i dius: ¡°Una menys¡± o ¡°una m¨¦s¡±. Llegeixes, fas un bany... Tot est¨¤ millor si tens aquesta abra?ada tan necess¨¤ria abans d¡¯anar a dormir. Si dem¨¤ no hi ha funci¨® penses que potser pots veure un capvespre. D¡¯albades ja en vaig veure moltes.

P.?Parlant de capvespres... Un reconegut periodista el va donar per mort en antena.

R.?Encara no m¡¯ha demanat perd¨®. Ni tan sols el vull veure. Podria dir: ¡°Que el donin pel sac¡±, o m¨¦s aviat no... que no l¡¯hi donin mai!

P.?Tornar¨¤ a un escenari?

R.?No tinc forces, per¨° tinc una proposta important... Ja us n¡¯assabentareu.

P.?Brindarem, tot i que t¨¦ aversi¨® a la cervesa i l¡¯an¨ªs.

R. Soc abstemi. Si hi ha xampany, farem un glopet. Quan era discotequer demanava Bitter Kas perqu¨¨ la copa tingu¨¦s color i ning¨² pregunt¨¦s.