De Napole¨® a Matesa: 10 episodis de la Catalunya corrupta

Dels col¡¤laboracionistes durant la invasi¨® napole¨°nica als tecn¨°crates del tardofranquisme, des de fa segles que es denuncia l¡¯acci¨® fraudulenta del poder. El concepte del que ¨¦s corrupci¨® evoluciona i s¡¯adapta als temps, per¨° hi ha unanimitat al m¨®n acad¨¨mic a advertir que hi ha una ¡°infrainvestigaci¨®¡± del tema en totes les disciplines, tal com escriu Francisco Jim¨¦nez, professor de la Universitat de M¨²rcia, al llibre La corrupci¨®n pol¨ªtica en la Espa?a Contempor¨¢nea (Marcial Pons). L¡¯historiador alemany Jens Ivo Engels assegura que aquest llibre ¨¦s ¡°el primer intent de presentar un panorama ampli de la hist¨°ria de la corrupci¨® a Espanya¡±. La publicaci¨® reuneix les confer¨¨ncies que 44 acad¨¨mics van impartir el 2017 en un congr¨¦s celebrat a Barcelona, organitzat pel Grup d¡¯Hist¨°ria del Parlamentarisme de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB) i per l¡¯Institut de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques i Socials (ICPS).

El llibre s¨®n les pon¨¨ncies que es van debatre en aquell esdeveniment. Borja de Riquer, Gemma Rub¨ª i Llu¨ªs Ferran Toledano, tres dels cinc editors de l¡¯obra, descriuen com es va anar formant durant el segle XIX la base te¨°rica del que entenem per corrupci¨® pol¨ªtica: ¡°En el context de l¡¯esfondrament de l¡¯Antic R¨¨gim, i dels inicis de la revoluci¨® liberal, la corrupci¨® pol¨ªtica s¡¯identificava amb el perill del despotisme ministerial o del favoritisme. Als inicis del XIX, quan es parlava de corrupci¨® es feia refer¨¨ncia a l¡¯ab¨²s de poder, ent¨¨s com una alteraci¨® del just procedir, i d¡¯una conducta que embrutia el comportament moral i que, en conseq¨¹¨¨ncia, malmetia els costums p¨²blics i el bon govern. En el curs de la revoluci¨® liberal va anar ampliant-se el seu significat; primer es va vincular al jutge i a all¨° penal, i despr¨¦s va adquirir d¡¯altres significats pol¨ªtics, com ara prevaricaci¨® i malversaci¨®¡±.

El llibre retrata una corrupci¨® sist¨¨mica, amb ecos en el present, i busca fils que uneixin en el temps els mals procediments del poder. QUADERN extreu de La corrupci¨®n pol¨ªtica en la Espa?a contempor¨¢nea (Marcial Pons) deu casos protagonitzats per catalans, entre el 1808 i la fi del r¨¨gim franquista.

1. Ramon Casanova, saquejador napole¨°nic

Ramon Casanova va ser el cap de la policia de l¡¯ocupaci¨® francesa a Barcelona entre el 1808 i el 1810. Casanova va ordenar saquejos massius que van provocar el terror a la prov¨ªncia de Barcelona i tamb¨¦ va aprofitar per oferir avantatges administratius, lucrar-se ell i lucrar els governadors civil i militar, els generals Philibert Guillaume Duhesme i l¡¯itali¨¤ Giuseppe Lechi. Antoni Moliner, catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la UAB, ho explica aix¨ª: ¡°Casanova no va dubtar a obtenir els diners que necessitava per procediments il¡¤legals i injustos, d¡¯extorquir ciutadans o dels mateixos fons de la policia, com ara passaports, multes o cartes de seguretat¡±.

Una altra font d¡¯ingressos irregular va ser la Comissi¨® d¡¯Emigrats, un ¨°rgan del qual Casanova formava part i que havia de gestionar el tr¨¤nsit de persones i dels b¨¦ns dels barcelonins que havien fugit de la ciutat: ¡°La Comissi¨® d¡¯Emigrats es va dedicar a saquejar les cases dels expatriats; va confiscar nombrosos articles entrant a Barcelona i va exigir quantioses sumes als empresonats per ser alliberats¡±, explica Moliner. Montserrat Rumbau, al llibre La Barcelona de principis del segle XIX (Tibidabo), escriu que amb Casanova i la seva m¨¤ dreta, Bernat de les Cases, ¡°la policia es converteix en una m¨¤quina de robar¡±: ¡°Amb l¡¯excusa que tothom ha de dur unes cartes de seguretat, fan que s¡¯hagin de renovar cada mes, i aix¨ª obliguen a pagar. Els preus dels passaports per sortir de la ciutat, encara que estiguin fitxats en 12 pessetes, la policia els negociar¨¤ amb els interessats. Controlen les parades dels mercats i extorqueixen els comerciants¡±. Casanova va ser jutjat i rellevat del seu c¨¤rrec el 1810 despr¨¦s que Duhesme fos substitu?t pel mariscal Augereau. Aquest, subratlla Moliner, va processar unes dues-centes persones per viol¨¨ncia i abusos administratius.

2. La Societat de l¡¯Anell

Durant el trienni liberal (de 1820 a 1823) que va restaurar la Constituci¨® de Cadis, els liberals moderats van governar Espanya amb t¨ªmides reformes democr¨¤tiques. Els ¡°liberals exaltats¡± van posar els pilars ¡°de la construcci¨® hist¨°rica del concepte corrupci¨®, tot acusant de manera sistem¨¤tica els moderats de corrompre el proc¨¦s revolucionari iniciat el 1820¡±, explica la historiadora Sophie Bustos. Bustos assenyala la Societat de l¡¯Anell com a paradigma del clientelisme. El nom oficial de la Societat de l¡¯Anell era Societat Constitucional, una entitat inicialment secreta que havia de promoure la cooperaci¨® entre els seus membres. En veritat, segons l¡¯oposici¨® radical, era una ag¨¨ncia de favors, prebendes i de col¡¤locaci¨® de c¨¤rrecs.

Bustos recupera la secci¨® barcelonina de la Societat de l¡¯Anell, que tenia com a filial el club del gabinet de lectura del Palau de la Virreina. Jordi Roca, investigador de la Universitat Rovira i Virgili, explica a la seva tesi doctoral que al gabinet de lectura ¡°s¡¯hi teix¨ª una malla pol¨ªtica destinada fonamentalment a ocupar els c¨¤rrecs p¨²blics i pol¨ªtics designats per les institucions del municipi i la prov¨ªncia¡±. Els noms que formaven part del grup eren els intel¡¤lectuals, pol¨ªtics i militars m¨¦s destacats del poder moderat. ¡°Les clienteles pol¨ªtiques enfortiren la Sociedad del Anillo, i els seus membres alimentaven la percepci¨® entre els ciutadans que el sistema constitucional necessitava una reforma en un sentit moderat, per temperar els impulsos dels liberals m¨¦s revolucionaris¡±, escriu Roca. Aquest historiador subratlla que hi va haver nombroses societats similars: ¡°Tots els ciutadans que ocuparen c¨¤rrecs pol¨ªtics, militars o a l¡¯administraci¨® sobrevisqueren als vaivens pol¨ªtics adaptant-se a la situaci¨® que els tocava viure, i habitualment ho feren apropant-se a les xarxes de poder¡±.

3. Maria Cristina i el duc de Ri¨¢nsares

El destronament de la reina Isabel II el 1868 va tenir molt a veure amb la corrupci¨® sist¨¨mica de l¡¯¨¨poca. ¡°Ning¨² no pensava ja en els negocis p¨²blics m¨¦s que per canalitzar-los en benefici dels seus interessos privats¡±, sost¨¦ Isabel Burdiel, catedr¨¤tica d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat de Val¨¨ncia. El forat negre del clientelisme va ser la reina mare, Maria Cristina, i el seu segon marit, el duc de Ri¨¢nsares. ¡°Maria Cristina i Ri¨¢nsares actuaven com una fam¨ªlia burgesa m¨¦s, com una empresa m¨¦s, que entrava en compet¨¨ncia amb altres fam¨ªlies burgeses, amb altres empreses¡±, resumeix Burdiel.

L¡¯acc¨¦s privilegiat al poder de Maria Cristina va convertir el matrimoni en una de les grans fortunes d¡¯Espanya. El llibre Negreros y esclavos (Ic¨¤ria), per exemple, esmenta els pagaments de comissions per part del banquer i militar Manuel Pastor, soci de l¡¯empresari Jaume Torrents, a la reina mare per poder introduir esclaus a Cuba. En el relat de Burdiel hi apareix citada ¡°la concessi¨® de les obres del port de Barcelona sense subhasta a coneguts amics¡± de Ri¨¢nsares. Aquests amics eren els empresaris i banquers catalans Gaspar Remisa i Josep Casals, aclareix Burdiel a QUADERN. Remisa, Casals i altres inversors catalans tamb¨¦ van aconseguir el 1828 l¡¯explotaci¨® de les mines estatals de Riotinto. L¡¯economista Eugenio Torres recorda al llibre Cien empresarios de Madrid que la gesti¨® de Riotinto va arribar a ser debatuda al Congr¨¦s per ¡°fer-se d¡¯una manera cobdiciosa, realitzant tasques indegudes i provocant la ru?na dels boscos propers a la mina¡±.

4. Eleccions manipulades i jutges corruptes

El sexenni democr¨¤tic (de 1868 a 1874) va ser un moment de progressos en drets, per¨° tamb¨¦ va ser una ¨¨poca de ¡°frau electoral massiu¡±, apunta Eduardo Higueras, professor d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat de Castella-la Manxa. La introducci¨® del sufragi universal per als homes va ser un bon ferment per manipular eleccions. Els comicis generals del 1871 i el 1872 havien de revalidar els governs liberals moderats de Sagasta i consolidar la ¡ªfor?a breu¡ª reg¨¨ncia d¡¯Amadeu de Savoia. Higueras s¡¯esplaia en les eleccions del 1872 a la prov¨ªncia de Girona. El govern del Partit Constitucional de Pr¨¢xedes Mateo Sagasta havia de fer front a una coalici¨® opositora antinatura formada per liberals democrataradicals, carlistes i republicans. L¡¯escenari que descriu Higueras a Girona ¨¦s el d¡¯un bloqueig f¨ªsic de les meses electorals per part de esbirros del govern i d¡¯un frau generalitzat en el recompte. A Ma?anet de Cabrenys, per exemple, amb un cens de 459 persones, van votar a favor del Partit Constitucional prop de 750 electors.

La clau de la manipulaci¨® electoral eren els jutges de primera inst¨¤ncia, responsables de la supervisi¨® del recompte. Dos mesos abans dels comicis, el Govern havia rellevat 400 jutges. Per al districte de Figueres va ser nomenat el jutge Joaqu¨ªn ?lvarez Morales a partir de les gestions directes del senador moderat Enric Climent i de l¡¯escriptor V¨ªctor Balaguer, que era ministre de l¡¯executiu de Sagasta. Anys m¨¦s tard, a Girona, ?lvarez Morales va ser expedientat per organitzar una xarxa de col¡¤lecta de suborns amb la col¡¤laboraci¨® de Facunda Lafuente, la v¨ªdua del pol¨ªtic republic¨¤ Abd¨® Terrades.

5. Azc¨¢rate contra Claudio L¨®pez

El clientelisme, el favoritisme entre individus, ¨¦s un concepte d¡¯estudi recurrent a La corrupci¨®n pol¨ªtica en la Espa?a contempor¨¢nea. ¡°La consist¨¨ncia de comportaments i pr¨¤ctiques pol¨ªtiques basades en relacions clientelars excedeixen ¨¤mbits geogr¨¤fics i per¨ªodes hist¨°rics¡±, apunta Francisco Balado, investigador de la Universidad Nacional de Educaci¨®n a distancia (UNED). El clientelisme s¡¯ha ent¨¨s de diferents maneres durant la hist¨°ria, per¨° a partir del segle XIX, i sobretot del XX, la seva interpretaci¨® ha anat evolucionant cap a la reprovaci¨® moral i despr¨¦s legal. En aquesta an¨¤lisi sobresurten al llibre l¡¯empresari Claudio L¨®pez Bru i el diputat republic¨¤ Gumersino de Azc¨¢rate. Claudio L¨®pez va heretar del seu pare, Antonio L¨®pez, primer marqu¨¨s de Comillas, la cartera industrial m¨¦s important d¡¯Espanya, amb actius com els de la Companyia Transatl¨¤ntica Espanyola (CTE). Balado posa el focus en les intervencions parlament¨¤ries de De Azc¨¢rate contra les concessions a discreci¨® que va rebre la CTE per part del govern de Sagasta entre el 1887 i el 1889. ¡°Claudio L¨®pez Bru va aconseguir negociar un contracte amb l¡¯Estat que li va permetre d¡¯augmentar de manera exponencial les seves l¨ªnies de transport, tant de servei postal com de passatgers, amb substanciosos ajuts p¨²blics. Aquests processos de contractaci¨® i subvenci¨® de l¡¯Estat van ser estudiats i fiscalitzats amb minuciositat al Parlament per Azc¨¢rate¡±.

6. Despeses falses a Peratallada

Miguel Pino, catedr¨¤tic de la Universitat de C¨°rdova, ¨¦s l¡¯autor d¡¯un dels cap¨ªtols m¨¦s extensos del La corrupci¨®n pol¨ªtica en Espa?a, dedicat a la malversaci¨® dels fons municipals durant tot el segle XIX. Pino recupera nombrosos casos, com ara un procediment judicial de 1895 per unes despeses falses denunciades a Peratallada. Es tractava de dues factures per valor de 28 i 53 pessetes que el tresorer de l¡¯Ajuntament havia pagat el 1893 a l¡¯algutzir del poble. El seg¨¹ent alcalde de Peratallada, Joaquim Silvestre, va denunciar els pagaments al jutjat d¡¯instrucci¨® de la Bisbal. El jutge va acceptar el cas nom¨¦s per falsificaci¨® documental ¡ªs¡¯havien forjat les firmes de l¡¯alcalde¡ª, per¨° no per malversaci¨®. Aix¨° es deu, explica Pino, que la llei estipulava que, mentre la diputaci¨® de la prov¨ªncia no hagu¨¦s aprovat els comptes d¡¯un ajuntament, ¡°no es podia procedir criminalment contra els funcionaris de l¡¯administraci¨® municipal¡±. La normativa beneficiava que es perpetu¨¦s una classe pol¨ªtica extractiva, com relata Pino: ¡°Es repetia amb freq¨¹¨¨ncia en molts pobles que, a falta de recursos per aquesta immoralitat administrativa, demanaven amb insist¨¨ncia que s¡¯obligu¨¦s els batlles d¡¯anys anteriors a passar comptes¡±.

7. La construcci¨® de la Via Laietana

La corrupci¨® vinculada al totxo planta la seva llavor a principis del segle XX, expliquen De Riquer, Rub¨ª i Toledano. Un exemple ¡°especialment cridaner¡± el va protagonitzar, de nou, Claudio L¨®pez. El segon marqu¨¨s de Comillas va aconseguir aquesta vegada que el Banc Hispano-Colonial, controlat per ell, s¡¯adjudiqu¨¦s el 1907, ¡°en un clar cas de favoritisme, les obres de reforma i construcci¨® de la Via Laietana¡±.

Els periodistes Josep Maria Huertas Claveria i Jaume Fabre van publicar al n¨²mero 45 de la revista Barcelona Metr¨°polis un estudi sobre la reforma urban¨ªstica de la Via Laietana en qu¨¨ concretaven alguns dels conflictes d¡¯interessos entre pol¨ªtics i l¡¯Hispano-Colonial, com ara que el banc subhastava, sense cap mena de control, les parcel¡¤les que s¡¯expropiaven per ser enderrocades i constru?des de bell nou. ¡°Els pol¨ªtics municipals van constituir un pont entre ells i els banquers mitjan?ant un contracte de tresoreria amb el Banco Hispano-Colonial. La circulaci¨® entre els dos costats del pont va ser tan intensa que es va arribar a produir una veritable confusi¨® entre qui eren els regidors i qui eren els banquers¡±, escrivien Huertas i Fabre. Exemples destacats s¨®n els dels regidors de la Lliga Francesc Camb¨® o Narc¨ªs Verdaguer, als quals es van concedir solars davant de la catedral i on es van aixecar els edificis bessons d¡¯Adolf Florensa. L¡¯Hispano-Colonial es va autoadjudicar bona part de la construcci¨® i propietat dels nous edificis d¡¯habitatges, per¨° tamb¨¦ d¡¯oficines, com va ser el cas de la seva nova seu.

8. El ¡®cas Nombela¡¯

¡°La corrupci¨® esquitxava tots els partits durant la Segona Rep¨²blica¡±, escriu Juan Carlos Ferr¨¦, catedr¨¤tic de Dret Penal de la Universitat de Huelva. Va ser el Partit Radical d¡¯Alejandro Lerroux el que es va veure implicat en pol¨¨miques de m¨¦s volada, sent el cas Nombela el m¨¦s emblem¨¤tic. Antonio Nombela, inspector general de Col¨°nies a Guinea Equatorial, va denunciar el 1935 davant les Corts que membres del Govern havien intervingut per concedir una indemnitzaci¨® a Antoni Tay¨¤, propietari de la naviliera Companyia ?frica Occidental. Tay¨¤ tamb¨¦ ¨¦s recordat per haver comprat el 1915 el diari La Publicidad, amb Amadeu Hurtado com a editor.

La indemnitzaci¨® a Tay¨¤ es justificava pel naufragi el 1929 de dos dels seus bucs. Nombela va demostrar ¡ªper aix¨° va ser cessat del c¨¤rrec¡ª que era una compensaci¨® per haver perdut la concessi¨® del transport mar¨ªtim a la col¨°nia africana arran de la neglig¨¨ncia dels dos naufragis. L¡¯escriptor equatoguine¨¤ Donato Ndongo Bidyogo recollia el 2015 en un article a Frontera D el perqu¨¨ de les pressions a Nombela per part del subsecretari de la Presid¨¨ncia Guillermo Moreno Calvo: ¡°El subsecretari va replicar a Nombela que era necessari salvar les dificultats, per grans que fossin, ¡®perqu¨¨ el senyor Tay¨¤, quan gaudia de gran fortuna, amb els seus diners a Barcelona havia tret de dif¨ªcils problemes don Alejandro Lerroux i aquest, en reconeixement, li havia prom¨¨s correspondre¡¯l quan canviessin les circumst¨¤ncies¡¯¡±.

9. L¡¯ascens de Mu?oz Ramonet

El barcelon¨ª Julio Mu?oz Ramonet ¨¦s sovint esmentat com a model d¡¯un enriquiment mete¨°ric i sense escr¨²pols durant la postguerra. Montserrat Llonch, professora d¡¯Hist¨°ria Econ¨°mica de la UAB, analitza l¡¯origen de la fortuna de Mu?oz: amb la vict¨°ria franquista, Mu?oz inicia la construcci¨®, a base d¡¯adquisicions de competidors, del principal grup t¨¨xtil d¡¯Espanya, UNITESA. Llonch hi veu especialment dos privilegis a Mu?oz que demostren la debilitat de la legalitat durant la dictadura. D¡¯una banda, l¡¯a?llament internacional d¡¯Espanya entre el 1939 i el 1951 limitava l¡¯acc¨¦s a mat¨¨ries primeres com el cot¨®; a m¨¦s, la ind¨²stria depenia de les quotes que distribu?a el Govern, i Mu?oz va ser l¡¯empresari m¨¦s beneficiat d¡¯un sistema arbitrari. I de l¡¯altra, les autoritats van fer els ulls grossos amb Mu?oz davant les sospites de fuga de capitals i les maniobres irregulars en l¡¯ampliaci¨®, i despr¨¦s liquidaci¨®, del seu grup t¨¨xtil. ¡°L¡¯articulaci¨® d¡¯UNITESA permet analitzar dues situacions de corrupci¨® econ¨°mica¡±, afegeix Llonch: ¡°La discrecionalitat en l¡¯aplicaci¨® de la regulaci¨® i l¡¯elusi¨® del c¨¤stig per incomplir les obligacions legals¡±.

10. El ¡®cas Matesa¡¯

Diu Francisco Com¨ªn que el franquisme era ¡°la corrupci¨® absoluta¡±, un retorn a l¡¯arbitrarietat del regnat de Ferran VII. Com¨ªn, catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Econ¨°mica de la Universitat d¡¯Alcal¨¢ de Henares, assegura que durant la dictadura ¡°la corrupci¨® era institucionalitzada i jerarquitzada, perqu¨¨ va ser executada dins les xarxes caciquils oficials¡±. Com¨ªn posa l¡¯accent en la pol¨ªtica de projecci¨® d¡¯empreses per part dels tecn¨°crates que a partir dels seixanta havien de modernitzar l¡¯economia espanyola. Laureano L¨®pez Rod¨®, com a comissari del Pla de Desenvolupament, va dirigir l¡¯estrat¨¨gia per promoure els ¨¤mbits empresarials que considerava adients: ¡°L¨®pez Rod¨® pretenia orientar la inversi¨® privada cap als sectors i territoris estrat¨¨gics fixats per ell mateix, mitjan?ant mecanismes pressupostaris i el cr¨¨dit privilegiat. La nova corrupci¨® del Govern i dels empresaris afavorits ¡ªsuborns, conflictes d¡¯interessos, portes girat¨°ries¡ª era consentida per les autoritats¡±, diu Com¨ªn. Un dels mecanismes del qual es beneficiaven els empresaris afins era ¡°el cr¨¨dit privilegiat, que els bancs concedien a les empreses i sectors econ¨°mics que L¨®pez Rod¨® mateix escollia, amb tipus d¡¯inter¨¨s inferiors als del mercat¡±.

Matesa, l¡¯empresa t¨¨xtil del catal¨¤ Joan Vil¨¤ Reyes, era una de les grans beneficiades pel Banco de Cr¨¦dito Industrial (BCI). Matesa va ser intervinguda el 1969 i Vil¨¤ Reyes, empresonat, en descobrir-se que falsejava la xifra d¡¯exportacions per mantenir l¡¯aixeta del cr¨¨dit. El desastre de Matesa es va produir per l¡¯obligaci¨® de promoure a qualsevol preu determinats empresaris, apuntava en un treball de 2000 Francisco Jim¨¦nez: ¡°El BCI es va convertir en un mer executor d¡¯una pol¨ªtica intervencionista que no dubtava a crear tota mena de mecanismes artificials i distorsionadors per tal d¡¯assolir el seu objectiu en un curt termini i aconseguir exhibir balances favorables¡±. El cas Matesa tamb¨¦ va ser una lluita pol¨ªtica, entre immobilistes i tecn¨°crates reformistes. ¡°El que feia Matesa ho feien tamb¨¦ altres grups industrials espanyols, per¨° sobre el cad¨¤ver empresarial de Vil¨¤ Reyes es va lliurar una ferotge batalla entre el franquisme falangista i el franquisme tecnocr¨¤tic¡±, resumia el periodista Enric Gonz¨¢lez a Una cuesti¨®n de fe (Libros del KO).