Mor Josep Maria Blanco, l¡¯¨²ltim dibuixant del ¡®TBO¡¯

La fam¨ªlia Ulisses va tenir dos pares: 537 historietes i 7.936 vinyetes de les m¨ªtiques aventures d'un dels cl¨¤ssics del c¨°mic espanyol. Les que es van publicar principalment entre el 1968 i el 1981, no van sortir de les mans del seu creador, Benejam, sin¨® de les de Josep Maria Blanco, que el va substituir quan el primer ja no podia fer-les per problemes de salut. ¡°Anava a casa seva a rectificar-li les p¨¤gines i els dibuixos, ja no li sortien ni a llapis ni a ploma¡±, recordava Blanco, que pagava aix¨ª, an¨°nimament, la generositat de Benejam, l'¨²nic que s'havia interessat pels seus dibuixos quan es va presentar a la redacci¨® del TBO, el 1951. Blanco, que no tenia personatges fixos, per¨° que va acabar creant la s¨¨rie sobre ind¨ªgenes africans Los kakikus (1963) i, ja jubilat, les seves composicions d'escenaris emblem¨¤tics de Barcelona carregats de multituds, va tenir la sort de treballar amb la vella gu¨¤rdia del m¨ªtic TBO, la d'Opisso, Urda, Munta?ola, Sabat¨¦s o Coll. Amb la seva defunci¨® dimecres passat, segons ha transcendit aquest dijous, als 92 anys, se'n va l'¨²ltim dels hist¨°rics de la gran cap?alera que va donar nom a un g¨¨nere.

Que Blanco (Barcelona, 1926) sab¨¦s exactament el nombre de vinyetes que va fer durant aquests 13 anys era deformaci¨® professional: despr¨¦s de passar per aprenent de pastisser (l'ofici del seu pare), va ser administratiu en una notaria i va acabar de cap de comptabilitat al Banco Hispano Americano; all¨¤ va con¨¨ixer Manuel Urda, que el va animar, amb Coll, a mostrar els seus treballs al TBO. ¡°Vaig portar-hi aut¨¨ntics desastres, imitacions del que es publicava a?Pulgarcito i al mateix?TBO¡±, recordava qui de petit ja mostrava certa habilitat pel dibuix, reproduint en els deures el que havien fet el diumenge abans o el menjador de casa, una destresa que va estar a punt de portar-lo, becat, a estudiar l'ofici a R¨²ssia quan arribava el desenlla? de la Guerra Civil.

El mundo se r¨ªe, per a?Pulgarcito (1947), o Patam Plaff i El loco Perico, per a Garabatos (1950), van ser els primers treballs p¨²blics de Blanco abans d'incorporar-se al m¨ªtic TBO. Refugiat en una taula apartada del no menys m¨ªtic i desaparegut caf¨¨ de l'Oro del Rhin, el detallista i perfeccionista dibuixant planificava cada dilluns a la tarda unes historietes en qu¨¨ ho controlava tot: guions, textos i coloraci¨®. I aqu¨ª van sorgir Los kakikus (1963), la seva s¨¨rie potser m¨¦s coneguda sobre uns ind¨ªgenes africans, s¨ª, amb extremitats filiformes, morros vermells prominents i faldilles de fulles verdes, per¨° molt m¨¦s llestos que els blancs. ¡°Tothom tocava temes de colonialisme, per¨° jo vaig intentar humanitzar-los¡±. Tamb¨¦ crearia, en els reversos en blanc dels papers del banc que mai va abandonar, la s¨¨rie Otto el ca?¨®n?(1966, tot i que no es va publicar fins molt m¨¦s tard, el 2014) i des del 1968, la supl¨¨ncia de La fam¨ªlia Ulisses.

Com que en la seva ¨¨poca nom¨¦s es pagava ¡°un duro per vinyeta i s'havia de ser pr¨¤ctic¡±, de manera que solia fer ¡°vinyetes d'un sol moviment, fins a concretar 32 amb una conclusi¨®¡±, no va ser fins que es va jubilar que Blanco va comen?ar a plasmar una de les seves passions, les escenes amb multituds. Aflorava aix¨ª una passi¨® infantil, els dibuixos d'Opisso en general i de les seves famoses vinyetes plenes de gent, en particular, que tant agradaven al seu pare. Amb un taul¨® gegant de fusta i una c¨¤mera fotogr¨¤fica, Blanco va anar buscant postals de la ciutat i, un cop trobava la perspectiva, les anava carregant de personatges, almenys un centenar, cadascun protagonista d'un acudit, v¨ªctima d'aquesta broma, i h¨¤bilment relacionats entre si. ¡°Vaig afegint personatges i situacions fins que em canso¡±, deia, cosa que convertia els originals en aut¨¨ntics collages, carregats de retalls enganxats. Aix¨ª va n¨¦ixer el 1993 Barcelona de Blanco, amb 28 grans l¨¤mines amb altres escenaris, que el 2018, dos anys despr¨¦s de ser guardonat amb el Gran Premi del Sal¨® del C¨°mic 2016, augmentaria amb 13 m¨¦s. ¡°M¨¦s que mirar-los, cal llegir-los, perqu¨¨ es poden perdre molts detalls¡±, avisava. I aix¨ª, seguir el rastre d'un cable o les entremaliadures d'un gos poden portar el lector de punta a punta de la l¨¤mina.

La voluntat de detallisme de Blanco era tal que va arribar a reproduir a casa seva edificis amb maquetes de cartr¨® per completar una perspectiva. Res sorprenent en qui va comptabilitzar al mil¡¤l¨ªmetre tot el seu treball (3.155 historietes i 7.936 vinyetes, deia, La fam¨ªlia Ulisses a banda), una gran tasca sempre embolcallada de mod¨¨stia, com quan hauria pogut ser jugador professional del Bar?a als anys trenta, en l'¨¨poca del porter Ramallets, una possibilitat que va aparcar per insist¨¨ncia de qui seria la seva futura dona. Aquesta actitud discreta la va compensar amb un gest c¨°mplice del llapis: es colava en aquestes panor¨¤miques, un m¨¦s en la multitud, generalment assegut en un tamboret i amb el seu fam¨®s taul¨®, i el llapis a punt. Hi ha, a l'estil On ¨¦s?Wally? el repte de trobar-lo, segurament de la manera com va ser m¨¦s feli? tota la seva vida i com voldria ser recordat: dibuixant.