La narraci¨® com a ci¨¨ncia

G¨¦rard Genette era una mena de cient¨ªfic de la narraci¨® que va ensenyar amb intel¡¤lig¨¨ncia com funcionaven les hist¨°ries. No va ser capa? de raonar per qu¨¨ hi ha novel¡¤listes que no acaben d¡¯escriure b¨¦ i escriptors d¡¯estil brillant que s¨®n incapa?os d¡¯edificar una novel¡¤la, per¨° s¨ª que va distingir categories en l¡¯¨²s dels temps literaris, va dibuixar mapes dels espais en els relats i va establir un ordre per classificar el car¨¤cter de les diferents veus narradores que podien intervenir en un text: va oferir coordenades te¨°riques per analitzar i orientar-se dins les infinites selves de les narracions i, com si fos un nou sistema de sistemes, la narratologia propugnada per Genette sembla voler tenir la capacitat d¡¯explicar-ho tot. I ¨¦s a partir de les seves lli?ons i els seus conceptes po¨¨tics i ret¨°rics que Salvador Company (Val¨¨ncia, 1970) arma Fons de formes, premi Andr¨°mina de Narrativa 2018, una novel¡¤la que conjuga pr¨¤ctica i teoria i que, segons l¡¯autor, ¡°vol ser tant un fons de formes narratives (...), disponibles per a qui vulgui descobrir-les o revisitar-les, com, seguint el calembour que el t¨ªtol permet, una ullada a la deformitat dels principis, les creences o el que siga que hi ha davall d¡¯uns fets com els relatats ac¨ª¡±.

El punt de partida de Fons de formes ¨¦s una not¨ªcia apareguda a finals de gener del 2006 al portal Vilaweb: tres encaputxats van atacar la llibreria Tres i Quatre de Val¨¨ncia, incident que es va repetir al cap de vuit mesos, aquesta vegada a cara descoberta. M¨¦s atabalat per l¡¯enginyeria o l¡¯arquitectura del discurs, per l¡¯esperit program¨¤tic o pol¨ªtic, Company s¡¯inventa sense gaire entusiasme i amb massa feblesa narrativa la vida quotidiana dels autors de l¡¯agressi¨® i n¡¯indaga les causes, per¨° el lector aviat t¨¦ la certesa que l¡¯autor aposta pel triomf homicida del text en detriment de les descripcions i els paisatges, de la psicologia i l¡¯exist¨¨ncia tangible dels personatges, de les l¨ªnies d¡¯ombra de l¡¯ambig¨¹itat i les segones intencions humanes.

Cada cap¨ªtol, certament, constru?t seguint els exemples i les figures proposades per Genette, intenta acostar-se als diferents avatars, a la vida i les relacions dels responsables de l¡¯atac a la llibreria, per¨° tot plegat sembla que sigui una obligaci¨® inexcusable per entrar en el que realment interessa a Company, l¡¯explicaci¨® narratol¨°gica de cadascun d¡¯ells ¡ªa la manera d¡¯una pr¨°tesi¡ª, demostrar ¡°que les formes narratives ¡ª¨¦s a dir, les estrat¨¨gies textuals que conjuminen el qu¨¨ i el com¡ª no s¨®n gratu?tes: a una realitat deforme (...), hauran de correspondre tot sovint unes formes deformades¡±, ¡°que darrere de cada opci¨® narrativa no hi ha nom¨¦s, en el millor dels casos, un virtuosisme t¨¨cnic, sin¨® una determinada concepci¨® del m¨®n¡±.

El virtuosisme t¨¨cnic de Salvador Company no reflota la manca de vitalitat de l¡¯obra

El lector que no experimenti cap mena d¡¯atracci¨® pels problemes t¨¨cnics inherents a l¡¯art de narrar pot considerar Fons de formes com un exercici estil¨ªstic vacu, de la mateixa manera que el lector que entengui la novel¡¤la com un lloc hipn¨°tic amb hist¨°ries i personatges de veritat la veur¨¤ plena d¡¯alts i baixos de ritme, sense vitalitat ni vigor, sense perip¨¨cies ni acci¨®, sense que enlloc es formuli la pregunta universal i perenne de la ficci¨®: i ara, qu¨¨ passar¨¤? No se sap si el lector comprom¨¨s, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯evid¨¨ncia del virtuosisme t¨¨cnic que Company hi inverteix en va, hi detectar¨¤ alguna mirada moral sobre els atzars de la vida.