L¡¯el¡¤lipsi (II)

Fa uns dies vaig escriure en algun lloc que, si no ens tornem tots bojos, ¨¦s perqu¨¨ no som sempre tot el que som. Gr¨¤cies al treball indispensable de l¡¯oblit, no estem obligats a assistir al xou sencer de nosaltres mateixos. No recordem tot el que hem fet, i dit, i pensat. No recordem tots els rid¨ªculs ni tots els desencerts, com tampoc recordem tot el que hem somniat des que vam n¨¦ixer ni totes les fantasies amb les quals hem coquetejat en un moment o altre. (He escrit que no ens tornem bojos, per¨° hauria d¡¯afegir-hi un altre efecte possible: el de la par¨¤lisi de qui triga un dia sencer a recordar un dia passat, precisament perqu¨¨ no aconsegueix oblidar-ne res, com escrivia Borges al seu Funes el memorioso.) La mem¨°ria ¨¦s astutament econ¨°mica; sempre troba la manera d¡¯estalviar-nos esfor?os innecessaris, i de signar cada dia tractats de pau entre les contradiccions que ens tiben, i que amenacen d¡¯estripar-nos. I quan l¡¯acord sembla impossible, tirem de ter¨¤pies o d¡¯oblits artificials.

Una pel¡¤l¨ªcula extraordin¨¤ria, escrita per Charlie Kaufman i dirigida per Michel Gondry, Eternal Sunshine of the Spotless Mind (2004), juga amb la idea d¡¯un control tecnol¨°gic de l¡¯oblit. Que has patit una ruptura insalvable? Que no t¡¯hi ajuda ni la psicoan¨¤lisi ni el vermut? Cap problema: l¡¯equip del doctor Mierzwiak, mena de Thomas Cook neuronal, mapejar¨¤ impecablement la xarxa de records vinculats a l¡¯exparella i l¡¯extirpar¨¤ sencera, incl¨°s el record d¡¯haver contractat mai aquest servei. Vista la nostra resist¨¨ncia a tot el que ens esquinci les pelleringues narcisistes, ¨¦s raonable imaginar, a m¨¦s, que seria una empresa d¡¯¨¨xit. Raonable i entristidor, en la mesura que posaria en evid¨¨ncia que la mem¨°ria ¨¦s tant l¡¯espai d¡¯una identitat en marxa com un abocador vivencial. No deixa de ser interessant, en aquest sentit, que la mem¨°ria, que des de Proust fins a Sebald s¡¯havia agafat liter¨¤riament pel cant¨® del que no se¡¯n controla, ara s¡¯explori des de la possibilitat de la seva explotaci¨®. La mem¨°ria ja no ¨¦s q¨¹esti¨® d¡¯involuntarietats ni d¡¯inconscients; s¡¯ha tornat una mera mol¨¨stia, similar a la d¡¯aquella berruga desafortunada que el dermat¨°leg t¡¯esborra en dos minuts.

Si Gondry explorava la mercantilitzaci¨® de l¡¯oblit selectiu, Charlie Brooker, guionista i creador de Black Mirror, tornava m¨¦s recentment al Funes de Borges passat pel gadget. A The Entire History of You, s¡¯hi exploren els efectes que t¨¦ en una parella un xip que enregistra tot el que veuen, diuen i senten al llarg del dia. Les conseq¨¹¨¨ncies s¨®n devastadores, no nom¨¦s per paralitzants sin¨® per corrosives. Tant en un cas com en l¡¯altre, sembla consolidar-s¡¯hi la idea que la barreja habitual entre record i oblit t¨¦ a veure amb la mena d¡¯individus que som i que modificar-la suposa caure en una o altra mena de malson o d¡¯inhumanitat. Ni recordar-ho tot, ni decidir qu¨¨ oblidem; entre una i altra ens movem m¨¦s o menys tots. De moment.