Retorn a l¡¯escena internacional

Felipe Gonz¨¢lez i Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar van ser dos presidents amb vocaci¨® exterior. La pol¨ªtica internacional els va atrapar tant que van acabar perdent de vista la realitat del pa¨ªs. Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero i Mariano Rajoy van ser presidents d¡¯estar per casa. Zapatero es va estrenar desafiant els Estats Units. Va retirar les tropes de l¡¯Iraq i ja no li van quedar forces per a res m¨¦s. Gaireb¨¦ no va tornar a sortir a l¡¯exterior. Rajoy, fidel al seu principi rector ¨C¡°No hi ha alternativa¡±¨C, va fer de comparsa en la pol¨ªtica europea fins a desapar¨¨ixer totalment de l¡¯escena amb l¡¯eclosi¨® del conflicte catal¨¤.

Pedro S¨¢nchez, des del primer dia s¡¯ha sentit atret per la crida del m¨®n. Felipe Gonz¨¢lez es va moure sempre en l¡¯¨°rbita alemanya. No s¡¯ha d'oblidar que va ser la socialdemocr¨¤cia de Willy Brandt la seva gran valedora quan va irrompre en la pol¨ªtica espanyola en la Transici¨®. I que Fran?a no va ser mai amable amb ell, entre altres raons per la influ¨¨ncia de Carrillo en els mitjans de comunicaci¨® i en l¡¯esquerra francesa. El PSF estava conven?ut que el sistema de partits de la futura democr¨¤cia espanyola respondria al model itali¨¤: una democr¨¤cia cristiana i un partit comunista forts. I es van equivocar del tot. Amb el refer¨¨ndum de l¡¯OTAN, Gonz¨¢lez va trencar, a m¨¦s, amb l¡¯antiamericanisme tan est¨¨s a l¡¯esquerra de l¡¯¨¨poca. I no nom¨¦s a l¡¯esquerra: el franquisme era profundament antiameric¨¤, tot i que els Estats Units li van salvar la vida. Jos¨¦ Maria Aznar es va entregar amb entusiasme al servei del president Bush, obrint d¡¯aquesta manera una profunda bretxa a Europa en erigir-se portaveu continental dels interessos americans en temps de la guerra de l¡¯Iraq. En aquell moment, Javier Solana deia que, situacions com aquesta, el millor que pot fer Espanya ¨¦s el mateix que Fran?a ¨Csempre a matadegolla amb els americans¨C per¨° una mica menys. Aznar va fer el contrari. I, com a reacci¨®, els espanyols van ser campions del m¨®n de la mobilitzaci¨® contra la guerra de l¡¯Iraq.

Amb S¨¢nchez, el Govern torna a l¡¯escena internacional. I ho fa trencant el tab¨²: alineant-se amb Fran?a. Per fi. Europa viu una nova conjuntura pol¨ªtica en la qual S¨¢nchez es mou b¨¦ per la seva similitud amb el que va passar a Espanya durant el per¨ªode en qu¨¨ va forjar la seva carrera. Les eleccions europees han posat fi al monopoli del poder que compartien populars i socialistes. I s¡¯ha obert el joc. S¨¢nchez s¡¯ha trobat amb un actiu inesperat: les eleccions generals l¡¯han convertit en el primer partit socialdem¨°crata europeu. I amb un aliat: el president Macron, molt tocat per la crisi dels armilles grogues, tot i que sense cap alternativa real que l¡¯amenaci, perqu¨¨ Marine Le Pen, l¡¯¨²nica que el pot posar contra les cordes, sempre tindr¨¤ el l¨ªmit del buit republic¨¤.

Macron necessita que el reconeguin com a estadista a escala europea. Des que va arribar pregona la reforma de les institucions de la Uni¨®. Per¨° una vegada i una altra ha topat amb el mur Angela Merkel. El nou Parlament li ha obert una pista per provar d'enlairar-se. I S¨¢nchez ha estat a l'aguait per col¡¤locar-se com a pe?a clau de la legislatura que comen?a. Els liberals miren els socialistes. La vict¨°ria de Timmermans a Holanda permet creure que el retorn de la socialdemocr¨¤cia no ¨¦s nom¨¦s un caprici ib¨¨ric. I l¡¯ascens dels Verds obre espai per ampliar els contrapesos en l¡¯hegemonia germ¨¤nica. Angela Merkel est¨¤ al final de la seva carrera. I probablement la seva sortida deixi un buit en la pol¨ªtica alemanya. Hi ha, per tant, una finestra d¡¯oportunitat. I per aquesta via vol penetrar el t¨¤ndem Macron-S¨¢nchez.

De Macron a Tsypras. Frans Timmermans, aspirant a presidir la Comissi¨® Europea, veu la possibilitat de construir una gran alian?a progressista europea. I, en aquest context, una mica fantasi¨®s, el creixement dels Verds dona espai per a aquells que a l¡¯esquerra de la socialdemocr¨¤cia malviuen buscant el projecte emancipador perdut. La societat sostenible com a nou horitz¨® de progr¨¦s.

D¡¯aquesta manera, la pol¨ªtica europea de S¨¢nchez suma tamb¨¦ en clau interior. Col¡¤loca Ciutadans en una situaci¨® inc¨°moda, perqu¨¨ la potencial nova majoria europea no est¨¤ per fer concessions a Vox i companyia; normalitza l¡¯alian?a socialista amb el que queda de Podem; i avisa els independentistes sobre els l¨ªmits ¨Cconfirmats aquesta mateixa setmana¨C de la seva creen?a que a Europa trobaran la salvaci¨®.