El romanticisme ja no ¨¦s el que era

Baixen regirades les aig¨¹es de la m¨²sica llatina, en qu¨¨ la renovaci¨® dels gustos est¨¤ encastellant artistes que no tenen res a veure amb el model cl¨¤ssic del baladista, una esp¨¨cie que ha perdut l'hegemonia en favor de formulacions m¨¦s ballables i de carrer en les quals el romanticisme se serveix cru, com a carn sagnant. Temps de reposicionar-se despr¨¦s de l¡¯observaci¨® atenta d'un p¨²blic juvenil que ja no t¨¦ en la tendresa mel¨°dica el seu principal argument de reclutament. En aquesta tessitura arriba Alejandro Sanz amb el seu ¨²ltim disc, El disco, presentat en una curta gira nacional, anomenada secament La Gira i protagonitzada no per La Voz, que seria la l¨°gica continuaci¨® si no fos perqu¨¨ aquesta definici¨® correspon a H¨¦ctor Lavoe. Per¨° b¨¦, gira en gran amb producci¨® per menjar-se Am¨¨rica i primer estadi a Barcelona, per molt que s'acoll¨ªs a Cornell¨¤-el Prat, en la hist¨°ria d¡¯Alejandro Sanz per aquestes terres. Ple (35.000 persones). La vida continua igual?

Cop d¡¯ull succint al p¨²blic: la capacitat de fidelitzaci¨® de l¡¯Alejandro continua abastant un ¨¤mbit que va de la senyora amb permanent fixada aquesta mateixa tarda a fi d'estar ben maca per a l'ocasi¨® al que t¨¦ trenta anys amb samarreta dels Editors, banda de rock. Ning¨², o gaireb¨¦ ning¨², menor de 25 anys. La joventut ja va per una altra banda. Sanz ho sap i intenta adaptar-se als temps: escenari XXL i progressiva adaptaci¨® del seu repertori, no nom¨¦s fiat al monocultiu de la tendresa. S'obre al funk, insisteix en els rapejats, els ritmes neollatins, estrena imatge de moter amb estudis i al mateix temps generosa mirada enrere iniciada amb la primera can?¨®, inclosa en l'adn reeixit del seu ¨¤lbum Mas, el del ¡°Coraz¨®n part¨ªo¡± que va tancar dues hores i mitja de xou.

I el xou va ser tan gran que l¡¯Alejandro va semblar m¨¦s petit, perqu¨¨ la grand¨¤ria evidencia el seu estatisme en temps de dinamisme. El provocador que en forma de A invertida entrava a la pista va ser la passarel¡¤la menys transitada en la hist¨°ria de la m¨²sica en directe. No ¨¦s l¡¯Alejandro un artista de molts passos, sin¨® de molta proximitat, i en la dist¨¤ncia es dilueix la seva mirada, argument imbatible. Tots els llen?os de pantalles escalonades en profunditat sobre l'escenari, totes les moltes coloraines, formes geom¨¨triques i efectes que es van veure no van fer sin¨® enyorar el pinxo, sepultat per la grand¨¤ria del muntatge, d'altra banda bonic i efectiu. L¡¯Alejandro buscant cam¨ª sota el logotip de La gira, aquesta A invertida: Anarco Sanz?

El concert: llarg i una mica err¨¤tic. Alejandro vol obrir el ventall estil¨ªstic, ¡°Back in the city¡±, ¡°Te debo un son¡±, el funk de ¡°Az¨²car en un bowl¡±, per¨° tamb¨¦ ha de fer espai a la seva mirada cl¨¤ssica de baladista sense oblidar-se de Shakira, convidada a ¡°La tortura¡±, de les noves veus, Judith Neddermann a ¡°Este segundo¡± o de la seva arrel flamenca i del seu lirisme cl¨¤ssic, El Arc¨¢ngel en escena amb ¡°No tengo nada¡±. Dos popurris perqu¨¨ c¨¤piguen tots els records i una sensaci¨® general que l¡¯Alejandro busca nous camins sense acabar-los de trobar. Per¨° les fans, el millor del negoci de la m¨²sica, el van sorprendre amb globus blancs i el van fer plorar quan va comen?ar ¡°El trato¡±. S¨ª, l¡¯Alejandro necessita banyar-se en l'afecte de les seves fans, els temps estan canviant, est¨¤ en joc l'hegemonia del futur. Temps regirats en la llatinitat. Ja no nom¨¦s serveix el ¡°t¡¯estimo¡±.