La Generalitat obligar¨¤ la UAB a noves retallades pel seu d¨¨ficit

La Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB) haur¨¤ d'aplicar un nou pla d'ajust per equilibrar els seus comptes. Aix¨ª l¡¯obliga la normativa despr¨¦s d'haver tancat 2018 en n¨²meros vermells, amb un desfasament de 3,2 milions, que s'afegiran als 65 de d¨¨ficit acumulat que arrossega el campus. La rectora Margarita Arboix reconeix que ja estan elaborant el pla, per¨° li treu ferro assegurant que la xifra del d¨¨ficit no ¨¦s gaire elevada i que retallaran despeses, b¨¤sicament, de manteniment. ¡°No tocarem la doc¨¨ncia ni la recerca¡±, assegura taxativa la rectora.

Per¨° les noves retallades se sumaran a les que ja s'apliquen des de la gran tisorada del finan?ament de la Generalitat el 2011. El pressupost del campus, que el 2010 va tocar sostre amb 340 milions, va caure als 285 milions el 2013, per¨° aquest any s'ha recuperat fins als 322, principalment a causa de l'augment d'ingressos per recerca i del cost de personal. Aix¨° s'ha tradu?t en vuit anys d'ajustos que han afectat, d'una banda, la impossibilitat d'invertir als edificis. ¡°A la facultat d¡¯Educaci¨® hi havia goteres i quan plovia no es podia fer classes. Hem trigat molt temps a poder reparar-ho. A Pol¨ªtiques no hi caben els estudiants. Els edificis tenen cinquanta anys, necessiten un manteniment. Necessitar¨ªem vuit milions anuals i nom¨¦s en rebem dos¡±, exemplifica la rectora.

La plantilla ¨¦s una altra damnificada per les retallades. Dels docents jubilats, nom¨¦s han pogut reposar adequadament el 50%. Per a la resta, han recorregut a associats (professionals de l'empresa privada que imparteixen classes puntuals i espec¨ªfiques). Des del sindicat CGT critiquen que aquest col¡¤lectiu ha crescut un 30% en els ¨²ltims tres anys. ¡°La doc¨¨ncia s'est¨¤ traspassant a aquest col¡¤lectiu, que est¨¤ assumint assignatures troncals i c¨¤rrecs de coordinaci¨® cobrant uns 450 euros¡±, es queixa el responsable Ermengol Gassiot. La rectora ho admet i ho atribueix a la impossibilitat de contractar personal. ¡°Hem de fer la doc¨¨ncia. Per¨° tal com t'ho posen t'obliguen a fer una il¡¤legalitat¡±, admet la rectora.

Aix¨ª mateix els sindicats destaquen la falta de reposici¨® d'alguns elements inform¨¤tics o de laboratori. ¡°Tamb¨¦ retallem en neteja. Si abans passaven tres dies a la setmana, ara nom¨¦s ho fan un¡±, apunta Juan Montesinos de CCOO.

El problema dels comptes de la UAB es basa en dues potes: la primera ¨Cextensible a la resta de campus¨C ¨¦s que no reben els diners suficients per fer front als increments salarials dels treballadors des de 2017, que va ser de l¡¯1% i de l'1,9 i del 2,2% en els anys successius. Aix¨° ha fet que el cap¨ªtol 1 del pressupost de la UAB, el que correspon a les despeses de plantilla, s'hagi incrementat des de 2017 a l'actual en 19 milions (un 9,3% m¨¦s) fins als 221 milions. La segona pota, explica Arboix, ¨¦s un canvi en el model de finan?ament de les universitats que va perjudicar especialment l¡¯Aut¨°noma. Tampoc hi ha ajudat l'encariment de les factures: l'any passat van pagar mig mili¨® m¨¦s d'electricitat per l'augment del preu de la llum.

Peri¨°dicament els campus llancen un crit d'alerta assegurant que la seva situaci¨® financera ¨¦s ¡°insostenible¡± i que les retallades els estan deixant al l¨ªmit. Aquesta setmana ho han tornat a fer, posant el focus en la congelaci¨®, des de 2017, dels fons que reben de la Generalitat, fixats en 760 milions, molt lluny dels 900 que rebien a l'inici de la crisi. Per pagar l'augment dels salaris, el Govern assegura que est¨¤ buscant la manera per insuflar als campus aquest any 42 milions addicionals.

Per¨° per qu¨¨ nom¨¦s la UAB declara d¨¨ficit? La rectora admet que els n¨²meros vermells de 2018 han estat, en certa manera, intencionats. ¡°Pod¨ªem haver tancat en equilibri i moure un parell de milions del romanent de tresoreria, com s'ha fet en altres ocasions. Per¨° el Consell Social es va plantar i s¡¯hi va negar per fer aflorar la situaci¨®. Hav¨ªem de demostrar que estem fent b¨¦ les coses i no podem aguantar m¨¦s. Ja hem fet prou retallades¡±.

Quan Arboix parla de ¡°fer b¨¦ les coses¡± es refereix al fet que tots aquests anys la UAB s'ha centrat a eliminar el deute hist¨°ric amb els bancs que arrosseguen els campus des de fa dues d¨¨cades arran de la construcci¨® dels parcs tecnol¨°gics. El de Bellaterra arrossegava 58 milions, que s'han quedat en 4 actualment. ¡°Tenim un parc sanejat. Pod¨ªem no haver pagat els bancs i haur¨ªem tingut m¨¦s liquiditat. ?s el que han fet altres universitats. No s¨¦ quina opci¨® ¨¦s la millor, per¨° nosaltres vam decidir aix¨°¡±, defensa Arboix.

Comptes fr¨¤gils

¡°Avui ha estat l'aut¨°noma, per¨° dem¨¤ podem ser nosaltres. Se't disparen un parell de partides i ja fas d¨¨ficit¡±, admet el gerent de la Universitat de Barcelona, ?scar Escard¨ªbul. L¡¯infrafinan?ament i les retallades han estat comunes a les set universitats p¨²bliques, per¨° ha copejat amb duresa les tres grans, UB, UAB i UPC, que alhora s¨®n les que m¨¦s d¨¨ficit hist¨°ric acumulen. ¡°Has de dir no a tot, invertim el 10% del que necessiten els edificis, tenim cornises amb xarxes, goteres, climatitzadors sense funcionar o ascensors per a minusv¨¤lids que triguen molt a instal¡¤lar-se¡±, abunda Escard¨ªbul, que malgrat tot pot presumir de tancar 2018 amb un lleuger super¨¤vit i haver redu?t el d¨¨ficit acumulat de 82 milions el 2008 a 45.

M¨¦s crus s¨®n els balan?os de la UPC, que no ha aconseguit reduir els 104 milions de d¨¨ficit acumulat, encara que fa tres anys que esquiva els n¨²meros vermells anuals retallant despeses i gr¨¤cies a l'augment d'ingressos per la recerca. El gerent, Xavier Mass¨®, reclama la implicaci¨® de la Generalitat. ¡°Tots estem d'acord a apujar els salaris, per¨° les universitats hem de saber d'on traiem els diners¡±.