Del cop i de la rebel¡¤li¨®

El cop sobrev¨¦, com ha repetit el fiscal Javier Zaragoza, quan ¡°l'ordre jur¨ªdic d'una comunitat ¨¦s anul¡¤lat i substitu?t de manera il¡¤leg¨ªtima per un nou ordre¡±, segons va definir el gran jurista liberal Hans Kelsen (Teoria general del Dret i de l¡¯Estat, UNAM).

Las ¡°accions [colpistes] han de conservar totes les aparences de la legalitat¡±, afegia el vol¨¤til Curzio Malaparte (T¨¨cniques de cop d'estat, Planeta).

Per a Kelsen, ¡°el decisiu ¨¦s que la Constituci¨® v¨¤lida sigui modificada¡± o ¡°enterament reempla?ada per una nova¡± de manera il¡¤legal. La clau ¨¦s el qu¨¨. El com ¨¦s ¡°indiferent¡±: ja sigui ¡°un acte de for?a¡± realitzat contra el Govern; o per part d'aquest; ja per una insurrecci¨® de masses; o per ¡°un petit grup d'individus¡±.

Aquest ¨¦s l'enfocament de la teoria pura del dret. I el de l'assaig pol¨ªtic, que ha afegit, a cavall del proc¨¦s, altres varietats: la revolta ¡°postmoderna, l¨ªquida¡±, descrita per Daniel Gasc¨®n en El cop postmodern (Debat).

Per¨° no ¨¦s el del dret positiu, de la norma jur¨ªdica. No hi ha al Codi Penal (CP) un delicte de cop d¡¯Estat. S¨ª de rebel¡¤li¨® (article 472 i seg¨¹ents). I el defineixen quatre elements t¨ªpics: al?ament; p¨²blic; violent; amb la finalitat (entre d¡¯altres) de derogar la Constituci¨® o declarar la independ¨¨ncia d'una part del territori.

La primera dificultat d'aquest tipus delictiu ¨¦s que no es defineix el fet d'al?ar-se, com¨¨s per ¡°els qui s'alcessin¡±. Tradicionalment s'ha sostingut, des del 1856, ¡°l'exig¨¨ncia que l'al?ament p¨²blic sigui armat¡±, escriu l'¨²nic tractadista del tema a Espanya, el catedr¨¤tic Nicol¨¢s Garc¨ªa Rivas (La rebel¡¤li¨® militar en dret penal, UCM).

En aquesta l¨ªnia, l'¨²nica sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional (TC) sobre la mat¨¨ria (16-12-1987) estableix que, ¡°per definici¨®, la rebel¡¤li¨® es realitza per un grup que t¨¦ el prop¨°sit d'¨²s il¡¤leg¨ªtim d'armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucci¨® o eversi¨® de l'ordre constitucional¡±.

Alguns la consideren obsoleta, puix que despr¨¦s de la mateixa, el 1995, es va reformar el Codi Penal; uns altres, com acaba de sostenir el fiscal Fidel Cadena, neguen legitimitat al TC per fixar doctrina sobre tipus penals, en benefici del Tribunal Suprem (TS).

Si s'obvien tots dos obstacles (l'abs¨¨ncia de definici¨® de l'al?ament i la jurisprud¨¨ncia del TC), que ¨¦s molt obviar, la q¨¹esti¨® nodal del delicte de rebel¡¤li¨®, quant a la pretensi¨® de la fiscalia d'aplicar-lo a nou processats pel proc¨¦s, ¨¦s la ¡°idone?tat¡± de la viol¨¨ncia.

El jutge instructor, Pablo Llarena, va resumir amb seny la doctrina del TS sobre la seva ¡°idone?tat o sufici¨¨ncia¡± que la for?a tingui intensitat suficient com per ser apta a doblegar la voluntat d'aquell contra qui es dirigeix¡± (Interlocut¨°ria del 21-3-2018).

Per¨° el ministeri p¨²blic innova. Esquiva que calgu¨¦s doblegar voluntats. Creu que els del Govern ¡°no necessitaven centres de poder, ja els tenien¡±; ¡°nom¨¦s es necessitava la desconnexi¨®, tallar amarres¡±, ja que ¡°no quedava defensa d¡¯Espanya en aquell territori¡±. Novetat incons¨²til, en presumir-se que no hi havia Ex¨¨rcit, ni Gu¨¤rdia Civil de fronteres, ni CNI, ni la Generalitat fos una altra cosa (encara que desafecta) que Estat.

Aix¨ª s'infereix que la viol¨¨ncia necess¨¤ria seria m¨ªnima, per¨° essencial. El contrari del que proposa l¡¯Advocacia de l¡¯Estat: ¡°L'¨²s de la for?a [no parla ni tan sols de viol¨¨ncia] no ha estat un dels elements estructurals usats pels acusats¡±, va dir Rosa Seoane.

Com a escenari alternatiu, Cadena ¡ªel que t¨¦ m¨¦s reputaci¨® de jurista de l'equip¡ª va elaborar un escenari refugi: la ¡°intimidaci¨®¡± com a substitutiu de la viol¨¨ncia suficient. Es va recolzar en l'episodi (molt sensible per a l'opini¨®) de les empentes al tinent general Guti¨¦rrez-Mellado, el 23-F.

?s clar que aquella intimidaci¨®-amena?a s'afegia a actes veritablement ¡°concloents¡±, com vol la jurisprud¨¨ncia: tirotejos, tancs. I ¨¦s clar que en el CP la intimidaci¨® es reserva a un delicte menor (respecte a la rebel¡¤li¨®), el d¡¯¡°atemptat a l'autoritat¡± (article 550).

Un altre refugi va aflorar amb el bloqueig de multituds en locals p¨²blics. Per¨° la sent¨¨ncia esgrimida en acusaci¨® (STS 2-7-1993) fallava, en contra!, de la possible sedici¨®.

Aix¨ª, per calibrar la ¡°idone?tat¡± de la pol¨¨mica viol¨¨ncia caldr¨¤ atenir-se, entre d¡¯altres, a criteris que la vista oral ha subratllat: 1) El seu calendari. No va tenir lloc en dues de les tres dates clau (la desconnexi¨® del 7-S i la declaraci¨® d'independ¨¨ncia del 27-O), nom¨¦s l'1-O; i fins al 10 d'octubre no es va iniciar el proc¨¦s d'intervenci¨® de l'autonomia (article 155); 2) Impacte en danys personals: 1.093 atesos, cap hospitalitzaci¨®; 3) Danys materials als cotxes policials el 20-S, si van ser o no superiors als d'altres desordres p¨²blics; 4) L'abs¨¨ncia de discussi¨® al Govern sobre una declaraci¨® de l'estat de setge: una rebel¡¤li¨® ¨¦s ¡°causa de llibre¡± del mateix, va apuntar el legislador en la reforma del CP del 1995.