L¡¯escola p¨²blica assumeix dos de cada tres alumnes vulnerables

L¡¯escola p¨²blica de Barcelona continua assumint el pes dels alumnes d'entorns empobrits. Malgrat el pla de xoc contra la segregaci¨® activat pel Consorci d¡¯Educaci¨® de Barcelona (CEB), que va reservar places en la preinscripci¨® per distribuir de manera m¨¦s equitativa aquest alumnat i evitar la creaci¨® d'escoles gueto, dos de cada tres alumnes vulnerables que han fet servir aquestes places han estat col¡¤locats a l'escola p¨²blica; la resta, a la concertada. El CEB argumenta que aix¨° es deu al fet que molts alumnes han estat assignats al centre on tenen germans grans.

El Consorci destaca que, gr¨¤cies al pla de xoc contra la segregaci¨® ¡ªanunciat l'any passat i que es comen?ar¨¤ a cristal¡¤litzar el curs que ve¡ª, ¡°s¨ª que s'ha aconseguit m¨¦s implicaci¨® de la concertada¡±: si el curs passat l'alumnat vulnerable es repartia entre un 79% en la p¨²blica i un 21% en la concertada, el proper curs ser¨¤ d'un 73% en la p¨²blica i un 27% en la concertada. ¡°No solucionarem el problema de la segregaci¨® en un any, per¨° el pla ens est¨¤ ajudant. ?s un pla amb molt recorregut i els resultats es veuran d¡¯aqu¨ª a uns anys¡±, admeten fonts del CEB.

La lluita contra la segregaci¨® escolar ¡ªla separaci¨® de l'alumnat en diferents centres educatius segons el seu perfil socioecon¨°mic¡ª es va oficialitzar en un pacte signat al mar? per la Generalitat, un centenar d'ajuntaments i el S¨ªndic de Greuges, Rafael Rib¨®. El pla, que van rebutjar el sindicat Ustec i la Federaci¨® d¡¯Associacions de Mares i Pares (Fapac), entre d¡¯altres, apostava per revisar les quotes que cobra l'escola concertada, garantir la gratu?tat als alumnes m¨¦s desfavorits i vetar la matr¨ªcula viva ¡ªalumnes que arriben i es matriculen en un centre enmig del curs¡ª en aquelles escoles d'alta complexitat (amb alt nombre d'alumnat immigrant, en risc d'exclusi¨® social i/o discapacitats).

Algunes ciutats amb segregaci¨® alta, com Barcelona i Terrassa, ja han engegat un sistema de reserves de pla?a per distribuir aquest alumnat. A Terrassa s¨®n quatre places per aula en totes les escoles p¨²bliques i concertades. A Barcelona, varien entre dos i sis per zona escolar, segons el grau d'alumnes vulnerables. ¡°Es va fer un estudi d'alumnat i de zones i vam fer una estimaci¨® per buscar els centres de proximitat per a la fam¨ªlia, per¨° tamb¨¦ fent un repartiment equitatiu a tota la zona¡±, abunden des del Consorci.

Segons l'estudi Equival¨¨ncia territorial en la planificaci¨® territorial de Xavier Bonal i Adri¨¢n Zancajo elaborat pel Consorci, la concentraci¨® d'alumnes estrangers en centres p¨²blics es dona especialment en zones com Ciutat Vella, Sants, Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Trinitat Vella i el Bes¨°s. Per la seva banda, l'escola concentrada aglutina m¨¦s alumnes estrangers a les zones amb fam¨ªlies d'alt nivell adquisitiu, com Vallvidrera.

Dels 831 alumnes vulnerables detectats pel pla de xoc de Barcelona que l¡¯any que ve han de comen?ar el primer curs d'educaci¨® infantil (P3), a 793 se'ls va assignar una pla?a reservada (la resta van canviar de domicili). D'aquests alumnes, 536 aniran a una escola p¨²blica (68%) i 257 (32%) a una concertada. Les xifres es queden una mica lluny de les previsions amb les quals treballava el Consorci, d'un 60% i 40%, respectivament, segons un document presentat al Consell Escolar. En el cas dels alumnes vulnerables que s'incorporaran el proper curs a 1r d¡¯ESO, els percentatges s¨®n similars: amb un total de 1.247 alumnes detectats, a 782 (64%) se'ls ha assignat un centre p¨²blic i a 465 (36%), un de concertat. Uns percentatges gaireb¨¦ exactes a la previsi¨® del Consorci.

Rebuig a la concertada

Aix¨ª mateix el 90% de les fam¨ªlies a les quals han assignat una pla?a de P3 a l'escola p¨²blica l'ha acceptat, mentre que en el cas de la concertada nom¨¦s ho han fet el 69%. En el cas de 1r d¡¯ESO els percentatges s¨®n m¨¦s semblants: 74 i 76%, respectivament.

El Consorci assegura que encara ha de fer un estudi detallat dels casos, per¨° afirma que els motius m¨¦s comuns perqu¨¨ les fam¨ªlies no acceptin anar a la concertada ¨¦s perqu¨¨ rebutgen que sigui religiosa o perqu¨¨ no els agrada el centre. En principi, l¡¯Administraci¨® descarta el motiu econ¨°mic, ja que a aquestes fam¨ªlies se'ls subvenciona totes les quotes, des de les sortides, material i menjador.