La selectivitat arrenca a Catalunya amb un text de Borges i un article d¡¯EL PA?S

D'aqu¨ª a uns dies milers d'estudiants marcaran en una casella a qu¨¨ volen dedicar els seus propers quatre anys, i encaminaran la seva vida cap a una determinada via acad¨¨mica. Molts d'ells seguiran els cants de sirena de les ¡°carreres amb sortida¡±, mentre que d'altres optaran pels graus ¡°que ning¨² vol¡±, anomenades aix¨ª per la professora d'Hist¨°ria de la Llengua de la Universitat de Sevilla, Lola Pons en una tribuna titulada Lo que nadie quiere,?publicada a EL PA?S fa un any i que aquest dimecres ha entrat a la selectivitat.

Aquest text ha estat una de les dues opcions que s'han trobat els 34.547 estudiants catalans que aquests dies se sotmeten a les proves d'acc¨¦s a la universitat (PAU) en l'examen de Llengua castellana. ?s l'assignatura que inaugurava a primera hora les proves, que finalitzaran divendres. L'altra opci¨® era un fragment d'El disco, de Jorge Luis Borges. Pels comentaris a les xarxes socials sembla que el de Pons ha estat el preferit pels estudiants: ¡°Si has fet l'opci¨® A [Borges] no ets de fiar¡±, feia broma una usu¨¤ria a Twitter. Els grupets al pati de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) confirmaven aquesta prefer¨¨ncia i transmetien optimisme respecte a la prova. ¡°Tinc bones sensacions, ha estat assequible¡±, comentava Bruno Sanz, estudiant del Masnou (Maresme) que vol estudiar el grau de Relacions Internacionals i que, com els seus companys, ha optat pel text de Pons.

Fa un any, Pons escrivia amb motiu de la prova d'acc¨¦s a la universitat sobre els estudiants que acaben optant per les carreres menys demandades i que impliquen haver de justificar al seu entorn el motiu de l'elecci¨®. La professora de Llengua comen?ava la tribuna recordant un poema de Raquel Lanseros en el qual declara que davant de l'amor se sent ¡°m¨¦s feli? i menys lliure¡± i ho contraposava amb les prefer¨¨ncies dels estudiants a l'hora d'optar per les carreres amb m¨¦s possibilitats de tenir feina. Els nous temps havien fet que dobles graus com F¨ªsica i Matem¨¤tiques, Dret i Direcci¨® d'Empreses, Biomedicina i Estudis Internacionals substitu?ssin en els primers llocs Enginyeries, Arquitectura, Traducci¨® o Periodisme. I animava els estudiants a seguir la seva vocaci¨®.

Despr¨¦s de mitja hora de descans, ha arribat el torn de la prova de Llengua catalana, en la qual els alumnes han hagut d'optar entre un fragment de la novel¡¤la Laia, de Salvador Espriu, i un text sobre l'extinci¨® de les abelles a Europa. Aquesta ¨²ltima ha estat l'opci¨® escollida per Cristina Mu?oz, que confia a poder matricular-se d'aqu¨ª a uns dies al grau de Criminologia. ¡°M'ha semblat m¨¦s dif¨ªcil que la prova de castell¨¤, i la pitjor part ha estat la de sintaxi, per¨° crec que tindr¨¦ prou nota perqu¨¨ es necessita un 8,1¡±.

D'aqu¨ª a dues hores i amb la sintaxi encara rondant-li pel cap, Mu?oz s'enfrontar¨¤ a l'examen de Matem¨¤tiques aplicades a les Ci¨¨ncies Socials, mentre que altres companys faran el de Ci¨¨ncies de la terra i el Medi ambient o Fonaments de les arts. A la tarda ser¨¤ el torn d'una de les mat¨¨ries a escollir entre An¨¤lisi musical, Literatura castellana o Dibuix t¨¨cnic.

Els ex¨¤mens d'Hist¨°ria, de Llengua estrangera i d'opci¨® a escollir entre Dibuix art¨ªstic, Llat¨ª i Matem¨¤tiques seran les proves m¨¦s matineres de la jornada de dijous, en qu¨¨ els estudiants culminaran la fase general, que ¨¦s obligat¨°ria per a tots els alumnes i que consta de cinc ex¨¤mens. A partir de dijous a la tarda, se succeiran els ex¨¤mens de la fase espec¨ªfica, que no s¨®n obligatoris, amb un ventall de 22 mat¨¨ries que permet als alumnes obtenir una nota d'admissi¨® a la universitat que pugi la nota fins als 14 punts.

Divendres comen?aran un llarg estiu que finalitzar¨¤ amb el seu primer dia d'universitat, molts d'ells ho faran en un d'aquests graus ¡°que no vol ning¨²¡±.

Novetats

Del total d'alumnes matriculats, 28.383 corresponen a estudiants que han acabat aquest curs el batxillerat, mentre que 3.392 s¨®n estudiants de matr¨ªcula lliure ¨Cprocedents de batxillerat d'altres anys que no van fer les PAU o que volen millorar la nota¨C i 2.772 procedeixen de cicles formatius de grau superior.

Com a novetat d'aquest any, la prova d'Hist¨°ria es podr¨¤ demanar en aran¨¨s i els alumnes d'Andorra que vulguin fer les PAU podran anar a la Seu d'Urgell i no caldr¨¤ que es desplacin a la capital del Segri¨¤. Es calcula que hi ha 36 alumnes potencials que podrien demanar els enunciats en aran¨¨s i l'objectiu ¨¦s ampliar aquesta pr¨¤ctica a altres mat¨¨ries, que en tots els casos poden respondre en aquesta llengua.

En total, hi haur¨¤ repartits per tot el territori 161 tribunals situats en seus universit¨¤ries i alguns centres de secund¨¤ria distribu?ts en 20 poblacions catalanes.