Un f¨¤rmac contra el truc que comparteixen el c¨¤ncer i els embrions per sobreviure

Les c¨¨l¡¤lules que degeneren i provoquen el c¨¤ncer fan servir contra nosaltres mecanismes que un dia van ser essencials per a la nostra superviv¨¨ncia. Un d'ells ¨¦s el que fa que els embrions no siguin atacats pel sistema immune de la mare, que intentaria aniquilar-los en detectar els ant¨ªgens estranys del pare. Per fer possible la reproducci¨®, una prote?na anomenada LIF neutralitza selectivament el sistema defensiu matern. Hi ha dones amb una mutaci¨® que malmet aquest sistema i s¨®n est¨¨rils.

Per¨° aquesta mateixa prote?na que serveix per superar un escull de la reproducci¨® sexual entre mam¨ªfers es converteix en una eina amb la qual els tumors s'escapen de les defenses del cos. Les c¨¨l¡¤lules tumorals que expressen amb intensitat la prote?na LIF apaguen les alarmes que fan saltar els macr¨°fags i que avisen els limf¨°cits T que s'han d'apropar a combatre les c¨¨l¡¤lules aberrants.

Els experiments amb ratolins no permeten predir si un f¨¤rmac que funciona en aquests animals ser¨¤ gaire t¨°xic en humans

Fa 10 anys, l'equip que lidera Joan Seoane al VHIO (Institut d'Oncologia Vall d¡¯Hebron) va comen?ar a estudiar el paper de LIF en el desenvolupament de les c¨¨l¡¤lules mare tumorals, fonamentals en les recaigudes i la met¨¤stasi. Obrint-se a altres disciplines com l'embriologia van aprendre sobre el paper que aquesta prote?na pot exercir evitant els atacs del sistema immune, i al cap d'un temps, partint d'aquella recerca basada en la curiositat, han acabat desenvolupant un f¨¤rmac que encara es troba en una etapa experimental, per¨° podria passar a augmentar l'arsenal necessari per combatre els tumors als quals LIF ajuda a progressar. ¡°Fins ara hem vist que alguns d'aquests tumors amb uns nivells m¨¦s alts de LIF s¨®n el gioblastoma [un tipus de tumor cerebral], el de p¨¤ncrees i el d'ovari, i tamb¨¦ hem vist que s¨®n m¨¦s agressius i tenen m¨¦s mal pron¨°stic¡±, afirma Seoane.

¡°?s un dels nostres projectes m¨¦s importants, perqu¨¨ ¨¦s la primera vegada que al Vall d¡¯Hebron hem pogut portar un projecte cient¨ªfic fins a l'assaig cl¨ªnic¡±, explica Seoane, que ¨¦s director de Medicina Traslacional del VHIO. ¡°Primer hem ent¨¨s els mecanismes del que falla en el c¨¤ncer i despr¨¦s, a partir d'aquesta informaci¨®, hem desenvolupat 40 anticossos monoclonals i hem triat el millor¡±, afegeix.

El f¨¤rmac escollit, batejat com a MSC-1, inhibeix l'activitat de LIF i t¨¦ dos efectes. En primer lloc, atura la regeneraci¨® de les c¨¨l¡¤lules mare tumorals que afavoreixen les recaigudes i la met¨¤stasi i, a m¨¦s, evita que la prote?na desactivi les alarmes que avisen el sistema immune que alguna cosa no va b¨¦. En models animals, l'aplicaci¨® d'aquest medicament amb una immunoter¨¤pia convencional contra el c¨¤ncer (anti-PD1) ¡°no nom¨¦s ha aturat el creixement dels tumors sin¨® que en alguns casos ha fet que desapareguin¡±, apunta M¨®nica Pascual-Garc¨ªa, investigadora del VHIO i coautora d'un article publicat a?Nature Communications en el qual s'explica aquest enfocament.

La prote?na LIF li serveix a l¡¯embri¨® perqu¨¨ el sistema immune no l¡¯aniquili en detectar els ant¨ªgens del pare

Despr¨¦s d'anys provant les possibilitats del LIF com a objectiu per aturar el progr¨¦s d'alguns tumors, Seoane va fundar Mosaic Biomedicals, una empresa per portar noves ter¨¤pies als pacients. En aquests moments, en col¡¤laboraci¨® amb el Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York i el Princess Margaret Cancer Center del Canad¨¤, el medicament s'est¨¤ provant en 41 pacients en la primera de les tres fases que han de superar els f¨¤rmacs per demostrar que es poden utilitzar de manera generalitzada en el tractament d'una malaltia.

Aitana Calvo, secret¨¤ria cient¨ªfica de la Societat Espanyola d'Oncologia M¨¨dica, recorda un altre cas d'¨¨xit espanyol. ¡°La mol¨¨cula BO-112 ¨¦s la primera immunoter¨¤pia [que combat el c¨¤ncer ajudant el sistema immune del pacient] desenvolupada ¨ªntegrament a Espanya, que ha sorgit d'una col¡¤laboraci¨® entre el CNIO, la Universitat de Navarra i l'Hospital Gregorio Mara?¨®n¡±, indica Calvo. ¡°Ja s'ha acabat la fase I [en la qual es comprova en un petit grup de pacients que no sigui t¨°xic] i s'est¨¤ dissenyant la fase II¡±, afegeix.

Ignacio Melero, immun¨°leg de la Cl¨ªnica Universitat de Navarra i del CIM i un dels responsables del desenvolupament de BO-112, reconeix el valor del treball de l'equip del VHIO, que ajuda a entendre el paper d'un grup de prote?nes que produeixen els tumors per evadir la resposta immunit¨¤ria que els podria destruir, tot i que encara considera aventurat valorar la import¨¤ncia jer¨¤rquica de LIF entre altres prote?nes que exerceixen funcions similars. ¡°Tamb¨¦ ¨¦s important veure els resultats dels estudis fase I per determinar els possibles efectes t¨°xics, perqu¨¨ aquests es prediuen molt malament en els estudis que es fan en ratolins¡±, afegeix. Segons explica Seoane, els resultats, presentats fa un mes, descarten la toxicitat en pacients.

El cam¨ª encara ser¨¤ llarg per entendre quin paper pot exercir el nou f¨¤rmac i com s'haur¨¤ de combinar amb la resta de tractaments que aspiren a fer de molts tipus de c¨¤ncer malalties cr¨°niques.