Posar el cos

Es va fer viral, durant els ¨²ltims dies de la campanya electoral per a les eleccions municipals de Barcelona, un v¨ªdeo en qu¨¨ l¡¯Ada Colau alcaldessa feia un cara a cara imaginari amb l¡¯Ada Colau activista. Segurament seria el cara a cara m¨¦s dif¨ªcil d¡¯aquells quinze dies, i probablement ¨Calmenys fins ara¨C el m¨¦s dif¨ªcil de la seva carrera pol¨ªtica. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯efectivitat electoral del recurs, la idea de produir i difondre un v¨ªdeo d¡¯aquestes caracter¨ªstiques revelava la voluntat d¡¯interrogar-se p¨²blicament sobre temes inc¨°modes: Val la pena fer el salt a les institucions? La pol¨ªtica tradicional ha aconseguit canviar les conviccions de l¡¯activista? Les dificultats que ha trobat passant a l¡¯altra banda s¨®n realment insuperables? I, sobretot, es reconeix una mateixa despr¨¦s de quatre anys i milers de perip¨¨cies inesperades? Es tingui simpatia o no per l¡¯actual alcaldessa, semblen preguntes que molts dirigents ¨Cde l¡¯anomenada vella i tamb¨¦ de la nova pol¨ªtica¨C s¡¯haurien de fer. El v¨ªdeo es tancava amb un lema cl¨¤ssic de la fraseologia dels comuns: ¡°No s¡¯ha d¡¯oblidar d¡¯on venim i per qu¨¨ som aqu¨ª¡±.

I aqu¨ª la resposta ¨¦s molt clara: la gal¨¤xia d¡¯experi¨¨ncies, tradicions i pr¨¤ctiques que va permetre el naixement de la candidatura municipal que va guanyar per sorpresa el 2015 es funda en la trobada entre els sectors que sempre havien fet pol¨ªtica a l¡¯esquerra del bipartidisme i els que es van polititzar dins dels poderosos moviments socials que es van generar a Espanya en el marc de la crisi econ¨°mica i de les respostes austerit¨¤ries codificades, defensades i aplicades sense contemplacions tant pels Governs del PP des de l¡¯Executiu central com pels Governs nacionalistes (a partir del 2012 amb la participaci¨® d¡¯ERC) en l¡¯¨¤mbit catal¨¤.

El cas de la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH) ¨Cd¡¯on procedeix, en definitiva, Ada Colau¨C ¨¦s segurament el m¨¦s fam¨®s, per¨° no ¨¦s l¡¯¨²nic. Entre el 2011 i el 2015 molta gent, de proced¨¨ncia diversa va decidir ¡°posar el cos¡±: per aturar desnonaments, per manifestar-se per l¡¯escola i la salut p¨²blica, alhora que feia hores extres no remunerades perqu¨¨ aquests dos serveis que defineixen el nivell democr¨¤tic d¡¯un pa¨ªs no fossin desmantellats i privatitzats. De la mateixa manera, moltes dones posaven el cos per evitar qualsevol intent de contrareforma de l¡¯avortament, o s¡¯organitzaven per denunciar l¡¯especulaci¨® als barris.

Una aposta de molta gent per bregar amb la realitat concreta, partint de la quotidianitat, i sabent sempre que els avan?os serien imperfectes, parcials, laboriosos, fruit de la constant dial¨¨ctica entre el que ¨¦s desitjable i el que ¨¦s possible. Al cap d¡¯uns anys, tot i que es parli de tancament de la ¡°finestra d¡¯oportunitat¡±, de la restauraci¨® del sistema ¨Ci a l¡¯esquerra, d¡¯una nova primavera del PSOE, impossible d¡¯imaginar sense l¡¯impuls substancial de la competici¨® amb Podem i les conflu¨¨ncies¨C, que no enganyi l¡¯efecte ¨°ptic: aquelles experi¨¨ncies van marcar profundament el pa¨ªs i van canviar l¡¯agenda pol¨ªtica. Nom¨¦s per centrar-se en el cas de la ciutat de Barcelona: en una campanya no s¡¯havia parlat mai tant de prioritzar la lluita contra el canvi clim¨¤tic, d¡¯exigir la corresponsabilitzaci¨® fiscal i social de les empreses, de serveis socials per a la ciutadania, de regulaci¨® dels lloguers, de municipalitzaci¨® de recursos i serveis, del paper de les ciutats al m¨®n com a garanties de refugi i drets, d¡¯una ciutat pensada per i per a les dones, de govern responsable del turisme per evitar que es buidin els barris, de regulaci¨® de l¡¯activitat de gegants multinacionals que operen a la nostra ciutat.

?s cert que no n¡¯hi ha prou amb situar temes a l¡¯agenda pol¨ªtica. No ho ¨¦s tampoc dur a terme amb determinaci¨® un primer mandat dif¨ªcil, condicionat per la dificultat de fer aprenentatges en un temps r¨¨cord, amb bona part dels poders en contra i amb l¡¯omnipres¨¨ncia d¡¯un dispositiu conservador per antonom¨¤sia, com ¨¦s la tensi¨® identit¨¤ria. Per¨°, en definitiva, la cursa per l¡¯alcaldia de Barcelona es resumeix en aix¨°: consolidar, millorar, socialitzar, eixamplar ¨Cfins i tot m¨¦s enll¨¤ de les sigles partidistes particulars¨C els fruits d¡¯aquell cicle comen?at al carrer el 2011, perqu¨¨ tingui una traducci¨® institucional. Amb la decisi¨® d¡¯optar a l¡¯alcaldia, i sabent ja d¡¯entrada que el cam¨ª ser¨¤ imperfecte, labori¨®s, fruit de la inevitable dial¨¨ctica entre el que ¨¦s desitjable i el que ¨¦s possible, Ada Colau ha tornat a posar el cos.