Idees que divideixen

Hi ha idees que s¨®n divisives per la seva mateixa naturalesa. S¨®n les que aconsegueixen organitzar el m¨®n en dos pols excloents. Comencen com dues meitats per¨° cadascuna d¡¯elles aspira a convertir-se en el tot. S¨®n totalitzants i sovint d¡¯inspiraci¨® totalit¨¤ria, ¨¦s a dir, al¡¤l¨¨rgiques a la diversitat, al pluralisme i a les gradacions.

Podem discutir sobre la intensitat de les divisions de la societat catalana. Podem, fins i tot, filar tan prim com calgui per saber si es tracta de discrep¨¤ncies naturals o d¡¯una divisi¨® especialment verinosa. Per¨° el debat no t¨¦ sentit respecte a les idees aut¨¨nticament divisives, que tenen com a caracter¨ªstica que sempre sumen zero amb la idea contr¨¤ria. Si no les acceptes senceres vol dir que hi est¨¤s en contra.

Si triomfen les idees divisives, la societat es divideix. No falla. I el proc¨¦s independentista n¡¯¨¦s el millor exemple. Vist en el temps, tot ell s¡¯organitza en una cadena d¡¯idees divisives que van segmentant la societat per tal de construir una majoria qualificada al voltant de la independ¨¨ncia. Per¨°, de totes elles, poques tenen tanta efic¨¤cia com la consagraci¨® de l¡¯1 d¡¯octubre com a moment definitori i com a llegat que cal defensar i mantenir de cara al futur, all¨° d¡¯un dia que durar¨¤ anys. L¡¯1-O t¨¦ dues cares, i cada una d¡¯elles ¨¦s la negaci¨® de l¡¯altra. Assumir-lo sencer, en la seva plenitud, incloent les dues cares, ¨¦s de moment una tasca fora de l¡¯abast de ning¨². Avui ¨¦s la idea m¨¦s divisiva de l¡¯actual societat catalana.

Per a uns, ¨¦s el moment en qu¨¨ el poble exerceix el seu dret a l¡¯autodeterminaci¨® en un refer¨¨ndum que constitueix l¡¯acte de desobedi¨¨ncia c¨ªvica m¨¦s important de la hist¨°ria d¡¯Europa i que dona com a resultat la ratificaci¨® de les lleis de desconnexi¨® i l¡¯obligat¨°ria declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia. Per a d¡¯altres, ¨¦s una convocat¨°ria il¡¤legal i il¡¤leg¨ªtima, realitzada des de les institucions, en un acte d¡¯ab¨²s de poder que contrav¨¦ l¡¯Estatut de Catalunya, la Constituci¨® i el marc legal establert pel Consell d¡¯Europa en la seva comissi¨® de Ven¨¨cia, i que culmina amb un conjunt de vulneracions dels drets dels ciutadans i de les minories parlament¨¤ries, especialment els dies 6 i 8 de setembre del 2017, amb l¡¯aprovaci¨® de les lleis de desconnexi¨®.

Res ha refor?at tant la versi¨® independentista com la gesti¨® de tot el proc¨¦s des que va comen?ar l¡¯any 2012 per part del governs de Mariano Rajoy i, sobretot, des del subarrendament sencer en la seva fase definitiva, al Tribunal Constitucional primer, a les forces d¡¯ordre p¨²blic despr¨¦s i als tribunals penals al final. La idea divisiva de l¡¯1-O es reprodueix a continuaci¨® en la interpretaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®, una cl¨¤usula d¡¯excepci¨® protectora de l¡¯ordre constitucional que es posa en marxa amb l¡¯objectiu de barrar el pas a la declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia, dissoldre el parlament i convocar eleccions, evitant, aix¨ª, la suspensi¨® de l¡¯autonomia i la intervenci¨® de les compet¨¨ncies m¨¦s sensibles (escola, mitjans i policia).

Qui no es va declarar contra el 155 pertanyia al bloc del 155. Ning¨² ha aclarit encara quina era l¡¯alternativa responsable i efica? que podia tenir a m¨¤ un govern democr¨¤tic, qualsevol govern democr¨¤tic, davant d¡¯una declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia com la del 27 d¡¯octubre. I, sobretot, si s¡¯ent¨¦n, com ¨¦s el cas d¡¯una bona part de la poblaci¨®, tamb¨¦ catalana, que va ser una convocat¨°ria fora de la legalitat i mancada de garanties, amb la qual es comprometia el futur de Catalunya i es derogava la Constituci¨® en una part del territori.

La intervenci¨® lamentable i est¨²pida de la policia l¡¯1-O s¨ª que tenia alternatives. El mateix Rajoy ho va demostrar el 9-N amb la seva permissivitat davant la consulta no vinculant. Per¨° queia pel seu propi pes l¡¯aplicaci¨® de la legislaci¨® vigent per evitar una declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia il¡¤legal, il¡¤leg¨ªtima i sense ni tan sols majoria social. Les alternatives nom¨¦s podien ser pitjors: aplicar el 155 m¨¦s temps i amb m¨¦s intensitat o declarar l¡¯estat d¡¯excepci¨® o de setge. Es dir¨¤ que calia obrir el di¨¤leg, i ¨¦s ben cert. Calia i encara cal, tot que era ben dif¨ªcil fer-ho aleshores i en aquelles condicions i continua essent-ho avui mateix, quan encara no est¨¤ clar que les condicions hi siguin.

La tercera derivada de la idea divisiva inicial s¨®n el presos i els fugits de la just¨ªcia. S¨®n i som molts els qui voldr¨ªem que no hi hagu¨¦s hagut presons preventives i que ja estem perfectament mentalitzats per tal d¡¯encaminar les mesures que permetin la llibertat i el retorn dels encartats i la normalitzaci¨® de la vida pol¨ªtica catalana. Per¨° tamb¨¦ s¨®n molts m¨¦s els qui necessiten que abans que res es faci just¨ªcia i que nom¨¦s un cop s¡¯hagi fet just¨ªcia es podran conv¨¨ncer que ser¨¤ possible retornar a la normalitat.

La just¨ªcia primer i la magnanimitat despr¨¦s, per¨° per aquest ordre. No es pot admetre, i ning¨² ho admet enlloc, que qui governa una instituci¨® de l¡¯Estat pretengui trencar amb el sistema legal pel qual ha estat elegit. Avui ho fa un independentista per¨° dem¨¤ ho pot fer un governant d¡¯extrema dreta.

Ara caldr¨¤ esperar la sent¨¨ncia, els recursos i la seva resoluci¨®, per¨°, en qualsevol cas, cal acceptar-ne els resultats i tornar a la feina. Pretendre una altra cosa, perllongant el conflicte, com es podria deduir de les declaracions finals dels acusats, ¨¦s continuar dividint la societat en un final sense sortida. Si gr¨¤cies al di¨¤leg pol¨ªtic se superen les idees divisives, sobre l¡¯1-O, sobre el 155 i sobre els presos i els fugits, aleshores s¡¯acabaran tamb¨¦ les divisions i es podr¨¤ tornar a parlar d¡¯un sol poble.