Les veus femenines que canten els gols

¡°Goool! El rebot afavoreix Koke i puja el primer per a l'Atl¨¨tic¡±. Aix¨ª va explicar Danae Boronat (Tarragona, 33 anys) el seu primer gol com a narradora a televisi¨® d'un partit de futbol el 12 de maig. Era la pen¨²ltima jornada de la Lliga i per a ella el principi d'un nou cam¨ª professional que compaginar¨¤ amb el de continuar presentant programes esportius. Aquell dia es va convertir en la primera dona a portar la veu cantant en una retransmissi¨® de futbol televisiva. Poc abans ho havia fet Sara Gim¨¦nez (Girona, 28 anys) a la r¨¤dio amb un Girona-Espanyol a la cadena SER. Totes dues narren aquests dies a Gol, a m¨¦s d'altres companys, el Mundial femen¨ª de futbol que t¨¦ lloc a Fran?a.

"?s un gest important que la primera oportunitat no fos en un partit femen¨ª, sin¨® en un de m¨¤xim nivell de Primera Divisi¨® amb coses en joc", assenyala Boronat. "El periodisme esportiu va molt d'acord amb la societat. En els ¨²ltims anys hem viscut en una societat molt m¨¦s masclista i ara s'est¨¤ fent un pas endavant, una cosa que s'ha fet alhora en aquest ¨¤mbit", explica Gim¨¦nez.

El futbol femen¨ª ha tingut aquesta temporada a Espanya una gran projecci¨® de cara al p¨²blic. Estadis com el Metropolitano a Madrid o el San Mam¨¦s a Bilbao s'han omplert per veure partits de la lliga, el Bar?a ha jugat la final de la Champions i la final de la Copa de la Reina entre l'Atl¨¨tic de Madrid i la Reial Societat va ser retransmesa en obert a Telecinco. La vict¨°ria de la Reial la van seguir 1.655.000 espectadors (amb un excel¡¤lent 14,8% de quota de pantalla). A Gol al Mundial, el partit de debut d'Espanya contra Sud-¨¤frica, un dissabte, va tenir 859.000 espectadors de mitjana (8,6% de quota), mentre que el duel contra Alemanya, un dimecres a les sis de la tarda, va ser vist per 675.000 espectadors (7,5%). Les retransmissions dels partits d'altres seleccions estan tenint a Gol una respectable mitjana entre els 200.000 i els 300.000 espectadors.

"Aix¨° ja no t¨¦ marxa enrere, no pot ser una moda passatgera, no ho ¨¦s", apunta Boronat. Un dels factors d'aquest auge ha estat que els clubs de futbol han comen?at a prendre-s'ho seriosament. "Ha trigat massa a explotar, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ els clubs a Espanya no es creien els seus equips femenins, com el Reial Madrid, que ni tan sols en t¨¦. Quan han comen?at a creure-s'ho, la roda ha comen?at a girar", comenta la narradora.

Gim¨¦nez coincideix amb la seva companya que l'actual inter¨¨s pel futbol femen¨ª a Espanya no es pot quedar com una an¨¨cdota o una moda. Totes dues creuen que el seg¨¹ent pas ¨¦s millorar les condicions de les futbolistes, una lluita tamb¨¦ oberta en la resta de lligues femenines internacionals. "El seg¨¹ent ha de ser els convenis col¡¤lectius, que les jugadores puguin desenvolupar la seva feina en les millors condicions. Han de tenir aquesta oportunitat, m¨¦s enll¨¤ que s'obrin estadis o no. Si rendeixen millor i ofereixen m¨¦s espectacle, aix¨° fa que la gent a casa seva estigui seguint m¨¦s de prop el futbol femen¨ª", diu Gim¨¦nez. "Cal comen?ar pels gestos i despr¨¦s s'ha de convertir en una rutina i en una aposta ferma per part dels clubs d'igualar condicions, no igualtat de salaris, sabem que aix¨° ¨¦s a anys llum pel que genera el futbol femen¨ª i el mascul¨ª, per¨° s¨ª igualtat de condicions, d'entrenament, de viatges i d'instal¡¤lacions", afegeix Boronat.

Independentment del Mundial i de la prosperitat del futbol femen¨ª, per qu¨¨ s'ha trigat tant a tenir dones narradores? "Hi ha dos factors. D'una banda, els responsables no han vist ni la necessitat ni la idone?tat que una dona narr¨¦s. De l'altra, ha faltat fer aquest pas endavant per part de les dones", respon Boronat. "Em dedico a aix¨° des dels 17 anys i no he conegut cap companya que m'hagi dit, 'jo vull ser narradora'. I potser s¨ª que ho han volgut o no s'ho han plantejat pel fet que no hi havia referent", afegeix. Per iniciativa pr¨°pia i pensant en el Mundial, Boronat es va preparar durant setmanes i es va oferir als responsables de Gol com a narradora. No va haver d'esperar fins al campionat mundial, l'oportunitat li va arribar a la lliga masculina molt abans.

I en el futur? Boronat, que est¨¤ al capdavant del programa Xtra a BeIn i ¨¦s presentadora a Vamos I Movistar Liga de Campeones, diu que ¨¦s conscient que queda molt de cam¨ª per obrir. "Soc prudent i respecto molt els professionals companys meus que fa 20 anys que s'hi dediquen. Entenc que no puc passar per davant de gent que t¨¦ un bagatge, una experi¨¨ncia i un nivell que jo no puc aconseguir en un any, per m¨¦s que jo em pass¨¦s un any, per exemple, narrant la lliga, que tant de bo", explica. "Necessites hores de vol, com m¨¦s temps portes ¨¦s m¨¦s f¨¤cil fer-ho b¨¦. S¨¦ que hi haur¨¤ gent que dir¨¤, per qu¨¨ no poden, per qu¨¨ a elles no? B¨¦, perqu¨¨ elles encara s¨®n al darrere de qui fa molt de temps que ho fa, ¨¦s l¨°gic i ha estat aix¨ª tota la vida. No m'ho prendr¨¦ com una q¨¹esti¨® masclista ni de discriminaci¨®", finalitza Boronat. "Amb temps, paci¨¨ncia i practicant, per qu¨¨ no", opina Gim¨¦nez, "la narraci¨® ¨¦s un tema que no pots fer un partit i deixar-ho aqu¨ª, ha de tenir una const¨¤ncia, perqu¨¨ si no al final tot el que has apr¨¨s ¨¦s com si retrocedissis".

Boronat creu que a poc a poc hi haur¨¤ m¨¦s dones narrant competicions esportives: "D'aqu¨ª a deu anys a totes les cadenes hi haur¨¤ una narradora habitual. Ja no es parlar¨¤ d'aix¨°". Gim¨¦nez es mostra m¨¦s optimista: "Espero que la temporada que ve aix¨° ja es normalitzi, que sigui l'habitual. Aquesta temporada tot ha estat nou. No hauria de ser not¨ªcia, puc entendre que ara ho sigui, per¨° a partir d'aqu¨ª ser¨¤ m¨¦s habitual. La gent s'acostumar¨¤ al fet que les dones narrin o facin qualsevol tipus de feina en el periodisme esportiu".