¡°Hem passat por, molta por, qu¨¨ hi farem¡±

Davant dels qui van a les muntanyes buscant un selfie, recorrent a dreceres, fent trampes i sostenint un discurs rid¨ªcul (vegeu els escamots esperant torn per fer el cim a l'Everest, el Mont Blanc o l'Aneto), es mant¨¦ encara un tipus d'alpinista que ¨²nicament accepta la dificultat. Tota mena de dificultat. Als qui abracen aquesta ¨¨tica els avala la joventut, per¨° no nom¨¦s aix¨°: s¨®n deutors de la millor tradici¨® de l'alpinisme, el que creix a partir d'inc¨°gnites que potser s'acaben resolent en trag¨¨dia. Els catalans Bru Busom (26 anys) i Marc Toralles (36 anys) acaben de repetir la Directa Eslovaca, una de les rutes m¨¦s exigents de les que porten fins al cim d'Am¨¨rica del Nord: el Denali o McKinley (6.194m, Alaska).

M¨¢s informaci¨®n

Kilian Jornet sobre la pol¨¨mica de l¡¯Everest: ¡°D¡¯aix¨° no se¡¯n pot dir alpinisme¡±

Kilian Jornet, a l¡¯Everest: ¡°He fet el cim a la mitjanit¡±

Aquesta ruta, oberta el 1984 pels eslovacs Tono Krizo, Frantisek Korl i Blazej Adam, recorre la cara sud de la muntanya superant un desnivell de 2.700 metres de neu, roca i gel, i aconsegueix el m¨¤xim grau de dificultat en l'escala local. Al Denali, el mal temps i el fred extrem expliquen les quantitats ingents de ren¨²ncies, encara m¨¦s si s'observa la gran dificultat per organitzar operatius de rescat. Per¨° Toralles explica, amb tota naturalitat, que van viatjar ¡°per escalar la Directa Eslovaca, i no una altra cosa¡±.

Molts dels millors alpinistes s¨®n tamb¨¦ grans estrategues, persones que esperen amb una paci¨¨ncia infinita i recursos el moment adequat per escalar, el gel perfecte, la neu que agafa, la finestra de bon temps¡­ una conjunci¨® astral que tamb¨¦ explica per qu¨¨ molts viatgen a Alaska i perden el temps. ¡°S¨ª, sab¨ªem que necessit¨¤vem cinc dies de bon temps, per¨° no compt¨¤vem amb aix¨°, aix¨ª que entre nevada i nevada vam decidir aproximar-nos-hi i provar sort¡±, explica Toralles.

La por allarga la vida dels alpinistes. Por del desconegut, por de perdre's en la immensitat d'una muntanya descomunal, por de caure, por de les tempestes, por de quedar encallats, por de no poder avan?ar ni retrocedir. Per¨° quan un dialoga amb les seves pors i decideix apartar-les, abra?a el comprom¨ªs, encara que suposi un exercici francament complicat: es tracta de no saber realment si un podr¨¤ sortir viu de la muntanya. ¡°?s clar que hem passat por, molta por, de fet, per¨° qu¨¨ hi farem¡±, reconeix Toralles.

Es requereix superar un desnivell de 2.700 metres de roca, gel i neu

¡°Just abans d'endinsar-nos en la via, ens van passar per tel¨¨fon un informe del temps que era preocupant: tres dies despr¨¦s s'anunciaven vents molt forts en altura, per¨° ens vam dir que si els informes a casa no l'encerten, aqu¨ª tampoc. Per¨° va arribar el vent, encara que del nord, i com que ¨¦rem a la cara sud vam quedar bastant protegits¡±, observa. En certa manera, ¨¦s com si a aquests dos joves catalans els sobr¨¦s qualsevol pla estrat¨¨gic, cosa que converteix el seu alpinisme en un meravell¨®s exercici d'improvisaci¨®. Saben de qu¨¨ s¨®n capa?os amb dos piolets a la m¨¤ i amb aix¨° ja en tenen prou.

Desena ascensi¨®

Tots dos han signat la desena ascensi¨® d'una ruta que nom¨¦s afronten els millors. ¡°Abans de comen?ar a escalar vam assumir el comprom¨ªs¡±, assenyala Toralles, i aquesta ¨¦s una frase que mant¨¦ amb vida l'ess¨¨ncia de l'alpinisme: no ¨¦s un esport, ¨¦s una activitat vital. ¡°Veient fotos de la ruta escalada per altres alpinistes, vam entendre que les condicions en qu¨¨ hem escalat eren m¨¦s aviat dolentes: poc gel i molta neu fresca, a m¨¦s del mal temps¡±, reconeix Toralles.

Sobre gel, la progressi¨® ¨¦s m¨¦s senzilla i les proteccions evidents, per¨° en abs¨¨ncia de gel, la parella es va enfrontar a diversos llargs en mixt precari: un tap¨ªs de neu que tapa la roca i que obliga a fer un esfor? immens de concentraci¨® per no caure i per protegir-se. ¡°Hi ha un punt, a mitja ruta, de no retorn. Des d'all¨¤, ja no pots baixar, i totes les opcions que tens passen pel cim¡±, diu Toralles. Van fer el cim despr¨¦s de quatre dies d'escalada.

¡°El segon dia vam afrontar la part m¨¦s complexa de la via. Ens va tocar obrir fins a la cintura i aguantar les constants purgues [petites allaus de neu que acabava de caure], llarg rere llarg. Aix¨ª i tot, va ser un dels millors dies d'escalada de les nostres vides, on ens vam trobar llargs de neu, mixt i gel que ens van commoure per la seva bellesa i la seva exig¨¨ncia. La jornada va acabar en un dels bivacs?m¨¦s espectaculars que hem fet mai¡±, es felicita Toralles.

El tercer dia d'escalada, just en superar els trams t¨¨cnics m¨¦s exposats i dif¨ªcils, una nevada abundant els va posar contra les cordes. Havien superat el punt de no retorn, per¨° les constants purgues de neu amena?aven a convertir-se en una allau que els arrenqu¨¦s de la paret. ¡°Per sort, van ser 20 minuts de nevada. Si arriba a durar m¨¦s¡­¡±, Toralles no acaba la frase. L'endem¨¤, despr¨¦s d'un bivac?espant¨®s (la roba i els sacs de dormir estaven xops i el term¨°metre es va desplomar fins als 25 graus sota zero), van fer el cim. Des d'aquest punt, la promesa d'uns espaguetis amb carn els va guiar fins al camp base.