Barcelona continua estimant Woody Allen

Als Estats Units a Woody Allen ja l'han llan?at a la foguera i hi han calat foc sense esperar resultats judicials. Fins i tot la poderosa Amazon s'ha acarnissat amb el cineasta. Per aqu¨ª, en canvi, els judicis medi¨¤tics paral¡¤lels i les habituals difamacions a les xarxes socials han intentat fer la seva feina amb una precisi¨® mal¨¨fica, per¨° no sembla que hagin aconseguit gran cosa. Com a m¨ªnim, no a Barcelona.

Woody Allen va ser el primer a esgotar les entrades del festival Jardins de Pedralbes i es van posar a la venda en un moment d'ebullici¨® medi¨¤tica al seu voltant. Les m¨¦s de 3.000 persones que dimarts van assistir a la seva actuaci¨® no van semblar en cap moment arrossegades pel morbo de veure el monstre depredador en viu, ni molt menys. La gent que omplia els jardins del Palau Reial de Pedralbes hi eren per simpatia, per demostrar el seu amor per un personatge estimat i admirat a la ciutat. I ho va fer calorosament, encara que en l'aspecte musical, i sent generosos, la cosa no va passar de mediocre.

A l'entrada dels jardins molts es van fer la foto de rigor amb la seva figura de cartr¨® de mida natural; una empleada del festival et podia fer la foto amb el teu propi m¨°bil perqu¨¨ no calgu¨¦s rec¨®rrer a selfis?excessivament for?ats.

?s ben sabut que el p¨²blic no va a un concert de Woody Allen per la m¨²sica. Mentre passejaven per l'entorn dels jardins, summament agradable, amb els seus bars, gandules, estanys animats pel raucar d'alguna granota i un parell d'escenaris alternatius, molts es preguntaven qu¨¨ tocaria el cineasta espantats pel programa de m¨¤ en qu¨¨ s'especificava que "tornava a Barcelona sense un repertori predeterminat". No, el m¨¦s important no ¨¦s el que toqui, ni tan sols com ho toqui, el m¨¦s important ¨¦s que hi sigui, veure'l en carn i ossos i, sens dubte, despr¨¦s poder explicar-ho a les amistats que es van quedar sense entrada.

I Woody Allen va tornar a escenificar el seu paper. El de clarinetista aficionat, ell sempre s'ha considerat a si mateix d'aficionat, passant l'estona en algun tuguri de Nova Orleans abans que la marina nord-americana tanqu¨¦s el barri de Storyville, on hi havia els bars, i expuls¨¦s de la ciutat putes i m¨²sics de jazz. I fa molt b¨¦ el seu paper d'aficionat: en cap moment dona mostres de saber tocar el clarinet, ni s'esfor?a per aconseguir treure-li algun so que no sigui molest per a les orelles ni desentoni amb la resta de la banda.

Envoltat del solvent sextet del seu amic Eddy Davis, Allen va rec¨®rrer vells est¨¤ndards de dixieland. M¨²sica senzilla i efervescent que fins i tot va aconseguir que el p¨²blic marqu¨¦s el ritme amb els seus peus contra les graderies. Davis fins i tot va cantar alguna entranyable can?oneta mentre Allen semblava dormitar a la cadira. Ho semblava, per¨° no estava adormit, arribat el moment saltava com una molla i s'incorporava a la banda i fins i tot feia amb total naturalitat algun solo.

Setanta-cinc minuts exactes, comiat i, despr¨¦s de la insist¨¨ncia del p¨²blic, que no n'havia tingut prou, retorn per a l'obligat¨°ria tanda de bisos. Missi¨® complerta. Ara Allen ja pot continuar buscant localitzacions per rodar la seg¨¹ent pel¡¤l¨ªcula a Espanya. Aqu¨ª, vista la reacci¨® del p¨²blic, no tindr¨¤ cap problema.?