D¨¤maris Gelabert: ¡°La m¨²sica infantil est¨¤ vivint una edat d¡¯or¡±
¡°Cantar ¨¦s aprendre, cantar ens uneix i cantar ens fa sentir b¨¦¡±, defensa la pedagoga i creadora d¡¯himnes infantils com ¡®Bon dia¡¯ o ¡®Els dies de la setmana'
Tothom va tenir uns referents musicals durant la inf¨¤ncia. Can?ons que van quedar esculpides a la ment i que tornen a la vida amb una nova generaci¨®. Per¨° tot i l¡¯intent dels pares de perpetuar la tradici¨®, els infants tamb¨¦ absorbeixen el contemporani. I si hi ha un referent del moviment modern de la m¨²sica infantil aquesta ¨¦s D¨¤maris Gelabert (Barcelona, 1965), que ha aconseguit omplir cases i escoles amb aut¨¨ntics himnes, com Les vocals o Els mosquits. Coincidint amb el solstici, el final del curs escolar i l¡¯inici de les vacances, aquesta pedagoga i cantant ¡ªque ha escrit 200 can?ons i editat 16 discos¡ª porta el seu espectacle de gran format Comen?a l¡¯estiu, el musicalel proper cap de setmana al Centre Cultural de Terrassa. Uns dies abans, l¡¯artista reflexiona, des del seu centre d¡¯operacions a Cardedeu, sobre la influ¨¨ncia de la m¨²sica en el desenvolupament dels infants i en el bon moment que viuen els grups infantils, per la seva diversitat i qualitat.
Pregunta. Com sorgeix la idea d¡¯un musical?
Resposta. En els nostres videoclips comptem amb artistes molt bons, i cr¨¨iem que era una bona oportunitat de fer un espectacle amb ells i tamb¨¦ era una manera de posar en escena les meves can?ons d¡¯una forma diferent. Tamb¨¦ vol ser un punt final del curs i un moment ideal per comen?ar l¡¯estiu i cantar can?ons en fam¨ªlia.
P. Les fam¨ªlies tenen por de portar els nens al teatre?
R. De vegades s¨ª, per¨° no han de tenir por. El teatre impressiona molts als nens: tot est¨¤ una mica fosc i de sobte veuen l¡¯escenografia, els personatges, les can?ons... A vegades els pares es frenen, per¨° ¨¦s molt important que els nens tinguin l¡¯oportunitat d¡¯escoltar la m¨²sica en directe.
P. Qu¨¨ aporta la m¨²sica als nens?
R. Cantar ¨¦s aprendre, cantar ens uneix, cantar ¨¦s jugar, i quan els nens juguen interioritzen tot el que reben. Cantar ens fa sentir b¨¦ perqu¨¨ passen coses en el pla f¨ªsic i hormonal que ens fan sentir millor. La m¨²sica ¨¦s el primer llenguatge dels infants. Entenen millor la m¨²sica que les paraules. ?s una forma de comunicar-nos que ve de les emocions i l¡¯afectivitat, i per aix¨° s¡¯integra molt m¨¦s i queda a la mem¨°ria per sempre. I pedag¨°gicament, el que rebem de les can?ons ens estimula i ens ajuda a cr¨¦ixer en el pla psicomotriu, cognitiu i emocional.
P. Quina m¨²sica escoltava de petita?
R. Jo vaig n¨¦ixer a Barcelona, per¨° quan tenia tres anys vam marxar a viure a Andalusia durant 10 anys. Vaig escoltar molta m¨²sica popular en castell¨¤, per¨° tamb¨¦ em va influir molt un amic dels meus pares, que era argent¨ª i em va ensenyar tot el repertori de Maria Elena Walsh, que era l¡¯autora de can?ons com El mundo al rev¨¦s i d¡¯altres que despr¨¦s tocaria Rosa Le¨®n. Tamb¨¦ em va marcar molt Mary Poppins.
P. Vost¨¨ vindria a ser per als nens el referent que fa uns anys va ser Xesco Boix per als seus pares.
R. El Xesco va ser una revoluci¨® perqu¨¨ en aquella ¨¨poca hi havia poca cosa per als nens i ell va agafar can?ons d¡¯arreu del m¨®n i les va adaptar. Va fer una feina molt maca. Jo el que he intentat fer ¨¦s m¨²sica amb contingut perqu¨¨ el que trobava a faltar era m¨²sica per aprendre, coses que ajudin el nen a cr¨¦ixer, com l¡¯abecedari o els dies de la setmana, per¨° tamb¨¦ en el refor? de l¡¯autoestima o l¡¯amor a la natura. Jo crec molt en el poder de comunicaci¨® de la m¨²sica, les consignes que arriben als infants a trav¨¦s de la m¨²sica s¨®n diferents de les que arriben a trav¨¦s de la paraula. La m¨²sica t¨¦ un component emocional molt fort, per aix¨° els seus missatges queden per sempre.
Els nens aprenen quan manipulen i juguen. Moure una pantalla amb un dit no els aporta tot el que necessiten
P. Si s¡¯escolten els missatges de la m¨²sica infantil tradicional, xoca que algunes can?ons puguin arribar a tenir missatges violents o masclistes.
R. S¨ª, n¡¯hi ha exemples com El senyor Ramon. Hi va haver una generaci¨® de m¨²sica infantil que nom¨¦s feia versions de can?ons populars, per aix¨° vaig decidir per fer el meu propi repertori. I una cosa que trobo que ha canviat positivament ¨¦s que els nous grups estan fent els seus propis temes, relacionats amb les coses que preocupen ara els pares. Est¨¤ b¨¦ conservar els tradicionals perqu¨¨ formen part de la nostra hist¨°ria, per¨° tamb¨¦ incloure¡¯n d¡¯actuals.
P. Creu que la m¨²sica infantil est¨¤ vivint una edat d¡¯or?
R. I tant. Fa sis anys vaig veure que hi havia una demanda de les fam¨ªlies, era un moment en qu¨¨ jo tenia molts bolos i Pot Petit o Xiula tot just comen?aven. Cada vegada hi ha una proposta m¨¦s ¨¤mplia i un p¨²blic que ho demana, i aix¨° vol dir que estem creixent a nivell cultural i que els infants poden tenir la seva pr¨°pia m¨²sica i els seus referents.
P. I, a m¨¦s, el ventall d¡¯estils ¨¦s molt variat.
R. S¨ª, s¡¯estan fent coses molt variades. De fet, jo no m¡¯he considerat mai animaci¨® infantil, per¨° he fet moltes actuacions de festa major perqu¨¨ faltaven grups i hi havia demanda. Fa cinc o sis anys ¨¦s cert que jo no trobava el meu lloc perqu¨¨ llavors semblava que la m¨²sica per a nens era nom¨¦s per anar a ballar i jo no feia aquest tipus de m¨²sica. Ara, cada cop m¨¦s, em veig m¨¦s en teatres i en formats com el musical, perqu¨¨ les meves can?ons s¨®n m¨¦s per escoltar, tenen un component m¨¦s pedag¨°gic. ?s una manera diferent d¡¯enfocar-ho.
P. Fa 20 anys que treballa amb nens. Creixen m¨¦s r¨¤pid els nens d¡¯ara?
R. S¨ª, els nens d¡¯ara tenen molta informaci¨®, potser massa. Creixen molt r¨¤pid, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que els estimulem molt i des de ben petits. Abans els nadons els manten¨ªem en un ambient de tranquil¡¤litat i pr¨¤cticament durant el primer any de vida no se¡¯ls estimulava, per¨° ara els pares saben que ¨¦s bo estimular-los perqu¨¨ aix¨° ajuda al seu desenvolupament cerebral. Sabem que els tres primers anys s¨®n molt importants en el futur cognitiu i psicomotor del nen, aix¨ª que els pares tendeixen a estimular-los molt, per¨° potser a vegades ens passem una mica.
P. Estem massa obsessionats a mantenir els nens ocupats amb activitats des de ben petits?
R. S¨ª. Alguns pares obliden no ¨¦s tan important que el seu fill aprengui angl¨¨s com tenir estones per jugar amb ell, per passar estones de vincle afectiu de qualitat. Aix¨° ¨¦s el que realment importa en el desenvolupament del nen: que se senti estimat i veure que els seus pares tenen temps per jugar di¨¤riament amb ell.
P. A vegades ¨¦s dif¨ªcil conciliar.
R. S¨ª, aquest ¨¦s un altre problema, per¨° hem de trobar el temps perqu¨¨ tamb¨¦ ¨¦s responsabilitat dels pares fer que els nens se sentin estimats, i aix¨° nom¨¦s s¡¯aconsegueix passant temps en fam¨ªlia. I les can?ons ens ajuden a construir aquests vincles, encara que sigui cantar una estona al cotxe.
P. Com veu l¡¯¨²s de les tecnologies en els nens?
R. Em preocupa. Jo tinc moltes can?ons a YouTube i m¡¯ha ajudat a arribar a moltes fam¨ªlies, per¨° hem d¡¯aprendre a limitar l¡¯estona que els nens dediquen a estar davant de la pantalla. Que un nen miri el meu videoclip no ¨¦s l¡¯objectiu principal. L¡¯objectiu ¨¦s que les fam¨ªlies cantin junts la can?¨® perqu¨¨ aix¨° els vincular¨¤ afectivament. Ha de passar el mateix a les escoles: es pot posar un v¨ªdeo als nens, per¨° despr¨¦s ¨¦s la professora qui ha de cantar amb ells. Les noves tecnologies s¡¯han d¡¯aplicar tamb¨¦ a escala educativa, per¨° hem de saber fer-ho.
P. Per¨° a internet tamb¨¦ hi ha continguts educatius. On es posen els l¨ªmits?
R. El problema ¨¦s el temps que hi dediques. Ho pots utilitzar com un recurs educatiu m¨¦s, per¨° no ha de ser l¡¯¨²nic. Els nens aprenen molt m¨¦s quan manipulen i han de fomentar la motricitat pujant als arbres o jugant amb la sorra. Moure una pantalla amb un sol dit no els aporta tot el que necessiten cognitivament. Si el nen no explora, no juga a peces o empeny carretons, l¡¯aprenentatge cognitiu no arriba de la mateixa manera.
P. Quan s¡¯hauria de donar un m¨°bil a un nen?
R. Aix¨° ¨¦s molt personal, nom¨¦s puc explicar la meva experi¨¨ncia. Jo l¡¯hi vaig donar a la meva filla quan va acabar sis¨¨ de prim¨¤ria. Crec que ¨¦s un bon moment perqu¨¨ ¨¦s quan passen a l¡¯institut i quan necessites saber qu¨¨ fan. Tamb¨¦ ¨¦s un moment en qu¨¨ molts companys tenen m¨°bil i tamb¨¦ necessiten relacionar-se, i els seus contactes i amistats els fan aix¨ª. Jo crec que a prim¨¤ria no hi haurien d¡¯entrar m¨°bils.
P. Els seus fills juguen al Fortnite?
R. S¨ª, tinc un fill de 22 anys que est¨¤ enganxat al Fortnite. ?s una bogeria, enganxa molt¨ªssim i els nens s¡¯hi poden passar hores. Tot all¨° que crea addicci¨® em preocupa. Pot tenir els seus aspectes positius, per¨°, com deia abans, el problema ¨¦s el temps que hi dediques i que est¨¤s restant per fer altres coses que et poden enriquir.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.