Elegia a la gr¨¤cia d¡¯estar viu

Durant una tarda de setembre, el narrador de la primera novel¡¤la de Jordi Ib¨¢?ez Fan¨¦s (Barcelona, 1962), Una vida al carrer (2004), un habitant contuma? de l¡¯infern tan temut de la soledat, va de bar en bar rambla de Catalunya avall mentre una pluja de reflexions li amalgama obstinats records de la infantesa, certeses sobre l¡¯amor que tant poden ser veritat com mentida, especulacions gelades sobre el rumb i els dibuixos que li tracen les l¨ªnies de la seva vida: era un llibre dif¨ªcil, en el sentit literal ¡ªla literatura entesa com un repte intel¡¤lectual, com un esfor? de la intel¡¤lig¨¨ncia¡ª, perqu¨¨ dins l¡¯¨¤mbit tancat del text, o del pensament del protagonista, s¡¯hi produ?en una s¨¨rie de despla?aments mentals entre l¡¯ordre i el caos. El seu seg¨¹ent llibre de ficci¨®, Un lloc perill¨®s (2016), era una exploraci¨® ins¨°lita ¡ªo estrany¨ªssima¡ª sobre el pes de la cultura i la tradici¨®, i el lector l¡¯acompanyava amb una angoixa tan feli? com si es trob¨¦s perdut enmig d¡¯una selva fero?, nascuda de la for?a i l¡¯enginy, sense l¡¯ajuda de cap mapa ni de cap br¨²ixola. De fet, un personatge n¡¯estavellava una a cops de martell, i de mica en mica es feia inevitable que es record¨¦s que T. S. Eliot deia que jutjar una obra d¡¯art segons normes art¨ªstiques o religioses, o jutjar una religi¨® segons normes religioses o art¨ªstiques, portaria al final a la mateixa cosa, tot i que ¨¦s un fi al qual ning¨² no pot arribar. Ara, a Un quartet, un conjunt de quatre peces ¡°autobiogr¨¤fiques¡±, de lectura tan exigent com reconfortant i que recompensa amb generositat l¡¯esfor? de la intel¡¤lig¨¨ncia que reclama invertir-hi, Ib¨¢?ez demostra una vegada m¨¦s per qu¨¨ ¨¦s un dels escriptors m¨¦s an¨°mals, valuosos i creatius ¡ªi de sintaxi suprema¡ª de la literatura catalana d¡¯avui.

UN QUARTET

Jordi Ib¨¢?ez Fan¨¦s

Tusquets

368 p¨¤g.

19 euros

El primer cap¨ªtol ¨¦s un dibuix de la relaci¨® suau, envellutada, modulada i mel¨°dica que el fill mant¨¦ amb la seva mare, de 96 anys ¡ªamb tant d¡¯estil que cada dia toca el piano i llegeix Henry James¡ª, i que respira serenitat, vivor i profunditat frase rere frase. L¡¯escriptura d¡¯aquest text s¡¯esmenta de passada en el segon cap¨ªtol, repte formal de primera magnitud, una llarga conversa amb un amic sobre els misteris de l¡¯art i els enigmes de l¡¯emoci¨® est¨¨tica i els gustos intransferibles, desenvolupada al llarg d¡¯una tarda de copes que deriva en un sopar i en un esclat final d¡¯euf¨°ria i tristor sentimental i alcoh¨°lica. Entre les moltes hist¨°ries que s¡¯expliquen els dos amics hi surt la d¡¯un tercer, recl¨°s a l¡¯abadia benedictina de Sant Miquel de Cuix¨¤ a causa de l¡¯odi irreprimible que el corca i que l¡¯impulsa a renunciar al m¨®n: ¨¦s el motiu que alimenta el cap¨ªtol seg¨¹ent, un tour de force sobre l¡¯inefable i les preguntes sense resposta, i que Ib¨¢?ez condueix amb un instint narratiu d¡¯alta intensitat, com si s¡¯invent¨¦s amb tota la gosadia del m¨®n unes altres lleis per dominar els camins del relat. Al quart i ¨²ltim, a partir d¡¯un seminari sobre Lacan i la psicoan¨¤lisi i un film de Max Oph¨¹ls, Carta a una desconeguda, a partir d¡¯una introspecci¨® sobre les conseq¨¹¨¨ncies morals d¡¯una crisi matrimonial i la posterior ruptura i la crisi personal que se¡¯n deriva, Ib¨¢?ez va revelant els lligams que connecten els fils d¡¯Un quartet. I aleshores al lector se li fa present amb claredat que, rere l¡¯abstracci¨® i la bella opacitat de cada escena, ha estat assistint a un espectacle inaudit sobre la imaginaci¨® moral, sobre l¡¯amistat i l¡¯aprenentatge de l¡¯amor i la compassi¨®, sobre la voluntat expressiva i el conflicte de les aparences. Que ha llegit la descripci¨® impecable ¡ªfreda i commovedora alhora¡ª d¡¯un temperament, sobre l¡¯entusiasme i la quietud del pensament. Que ha seguit l¡¯autor, en fi, mentre anava a la recerca d¡¯un lloc ben definit des d¡¯on relacionar-se ¡°amb les coses importants¡±, sobretot amb l¡¯art, que serveix ¡°per distingir, per distingir-te, no pas dels altres, sin¨® de tu mateix¡±, amb el coratge, la perseveran?a i la sinceritat ¡ªIris Murdoch no queda lluny de l¡¯autor¡ª com a virtuts veritables per anar omplint satisfact¨°riament els dies que van passant.

Un quartet ¨¦s una classe magistral sobre l¡¯escriptura densa, sobre la construcci¨® d¡¯una manera de veure i mirar i pensar el m¨®n i la vida ¡ªpotser ¨¦s una elegia a la gr¨¤cia d¡¯estar vius¡ª, un llibre que transita per tots els g¨¨neres narratius sense permetre que cap etiqueta el classifiqui, a la vora de l¡¯obra total que ajuda a compenetrar-se millor amb l¡¯obligaci¨® de comprometre¡¯s amb un mateix. Tamb¨¦ es pot dir d¡¯una altra manera: Ib¨¢?ez ha escrit un dels llibres m¨¦s imponents que s¡¯han pogut llegir en els ¨²ltims anys.