Ramon Besa, de mestre a doctor

El periodista Ramon Besa diu coses com que es necessiten ¡°cap?aleres de diaris que no estiguin condicionades per hipoteques banc¨¤ries ni subvencions¡± i ¡°empresaris que vulguin vendre diaris i no caramels¡±; que ¡°la comunicaci¨® corporativa i la ciutadana s'estan menjant el periodisme de tota la vida¡±, que ¡°les noves tecnologies atrofien la mem¨°ria dels nous periodistes perqu¨¨ tot ¨¦s a Google¡±, que, en definitiva, ¡°avui s'especula i opina m¨¦s que s'informa¡±. El seu missatge t¨¦ un punt d'¡°Eppur si muove¡± de Galileu Galilei en aquests temps de geocentrisme de l'ofici, tot i que aquell predicava imbu?t de l'esperit de la Toscana i Besa (Perafita,1958) ho fa des de Barcelona, per¨° amb l'¨¤nima al seu Llu?an¨¨s. Tot plegat, comprom¨ªs i ¨¨tica del periodisme i reivindicaci¨® del territori, embolcallat en l'est¨¨tica de gaireb¨¦ quatre d¨¨cades de cr¨°niques d'una exig¨¨ncia i una mirada que traspassen l'esport per arribar a la societat i al territori, ¨¦s el que explica que aquest dijous hagi estat investit doctor honoris causa per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

Aix¨° de parlar clar Besa ho fa des dels seus inicis com a infantil del periodisme, quan, ufan¨®s, va publicar a?El 9 Nou que el sou del secretari i un auxiliar administratiu del seu poble suposaven les tres quartes parts del pressupost municipal. La seva assenyada mare (¡°abans la vaig admirar que estimar¡±, ha reconegut en un dia de confessions) ho va veure clar: ¡°Ens portar¨¤s a la ru?na¡±. Efectivament, tots els familiars dels interpel¡¤lats van deixar de comprar a la petita adrogueria que regentaven als baixos de la seva casa natal de Cal Cutret. Ho recordava el vicedeg¨¤ Xavier Ginesta, que ha pronunciat la laudatio. I ¨¦s que, com acostuma a dir el mestre de periodistes que Besa ja ¨¦s des de fa anys, ¡°el periodisme comarcal ¨¦s fer cr¨°niques de paios que despr¨¦s et trobes al bar¡±. Delicat, s¨ª.

M¨¢s informaci¨®n

Periodisme per a periodistes

Tsugite

Tots els articles de Ramon Besa

A Besa, avui redactor en cap d'EL PA?S, abans tamb¨¦ ho va ser a l'Avui (1979-1986) i redactor-fundador d'aquell El 9 Nou, li agrada arribar al camp per fer la cr¨°nica amb notes del que ha anat passant informativament abans del partit, amb els contextos esportiu i sociol¨°gic. ?s la por de quedar-se en blanc, per¨° tamb¨¦ la seva arma secreta per descodificar el partit i tenir-ho tot controlat. Aix¨ª de preparat ha saltat tamb¨¦ al camp de l'acte acad¨¨mic, amb el ritual clar i en ordre: la comitiva dels doctors (vestits amb roba heterog¨¨nia i negra, per¨° sense birrets ni togues de colors) sota el Canticorum iubilo de Ha?ndel; la seva entrada posterior, encara amb el xandall (americana fosca, camisa blanca) i escortat per la seva padrina, la doctora Elisenda Tarrats, al ritme d'una can?¨® tradicional japonesa, iconoclasta melodia per a aquesta irrever¨¨ncia que no deixa de ser encara per alguns que un periodista d'esports sigui investit doctor honoris causa, sacrilegi que fa menys d'un mes es va cometre tamb¨¦ a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona amb Josep Maria Puyal. O sigui, que cal ser molt bo en l'ofici perqu¨¨ aix¨° passi.

Li agrada arribar al camp per fer la cr¨°nica amb notes del que ha anat passant informativament abans del partit, amb els contextos esportiu i sociol¨°gic. Aix¨ª de preparat ha saltat tamb¨¦ al camp de l'acte acad¨¨mic

Besa encaixava amb calma aquests primers compassos del partit, encara a la banqueta atent a la laudatio de Ginesta, que ha mostrat un bon marcatge dels cl¨¤ssics citant com a ¨ªdols de l'homenatjat des de jugadors de la Champions com Truman Capote, Miguel Delibes, Josep Pla i Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n fins al seu primer entrenador en les?categories inferiors?al Seminari de Vic, moss¨¨n Subirana, que va fer descobrir al futur periodista els cl¨¤ssics del Segle d'Or i de la Renaixen?a catalana. Tampoc ha trigat a desxifrar la pissarra t¨¤ctica de Besa: aix¨ª ha fet aflorar la seva capacitat d'¡°enriquir la informaci¨® de la cr¨°nica fins a convertir-la en pe?a anal¨ªtica¡±; el seu maridatge entre literatura i periodisme, les seves ¡°profundes reflexions, allunyades de qualsevol groguisme¡± i aquesta reivindicaci¨® del periodisme de proximitat, de ¡°mirada local, per¨° vocaci¨® global¡±. Pla, al qual estil¨ªsticament Besa s'assembla m¨¦s del que es pensa, deia: ¡°Ser universal o europeu per a mi ¨¦s no ser res¡±. Potser sense saber-ho, pensa el mateix que l'autor d'El quadern gris. Per aix¨° ¨¦s capa? de detectar i descriure una ¡°boira llu?anesa¡± espec¨ªfica, ¡°res a veure amb la de la joiosa senyora Plana de Vic¡±.

El matx transcorria, doncs, amb cert migcampisme?fins que ha mutat a les 12.40, radicalment, quan Besa, gaireb¨¦ sense contenir les ll¨¤grimes despr¨¦s del llarg aplaudiment al final de la laudatio, ha abaixat el cap per rebre la medalla de doctor honoris causa, una bonica lletra A sense travessa, inspirada en un alfabet d'origen carolingi, culminada en una mena de cercle-sol amb una inscripci¨® llatina: ¡°Dedicar la vida al servei de la ci¨¨ncia i la comunitat¡±. Accentuat el moment pel cant del tradicional El Rossinyol, Besa ha saltat a la gespa del seu discurs amb certa tremolor emocional de cames, malgrat estar bregat en campionats com el premi V¨¢zquez Montalb¨¢n, el Ciutat de Barcelona o la Medalla de Bronze al M¨¨rit Esportiu; per¨° ha estat tocar un parell de pilotes de la infantesa, tot just recordar el futbol¨ª i les partides de cartes al bar m¨¦s que l'escola, el seu company de seminari, l'avui prestigi¨®s historiador del 1714 Joaquim Albareda (¡°el meu germ¨¤ gran¡±) o les 25 pessetes per pe?a publicada en els inicis de la premsa comarcal i han aflorat, un en cada cama, el Besa patern (¡°impulsiu, col¨¨ric, passional, per¨° noble, mai c¨ªnic¡±) i el Camprub¨ª matern (¡°tranquil, total, reflexiu, anal¨ªtic, racional¡±). I aix¨ª, ha donat una lli?¨® magistral sobre aquesta connexi¨® ara com ara fallida entre els periodistes veterans que tenen mem¨°ria i coneixement de l'ofici i uns joves que ¡°nom¨¦s utilitzen les noves eines digitals i corren el risc de perdre la seva ra¨® de ser¡±. Tot plegat en un context en qu¨¨ ¡°els estudiants no volen ser periodistes sin¨® famosos, que es desvirtuen per voler que els convidin a tert¨²lies com a especialistes en shows?medi¨¤tics, personatges ells mateixos¡±.

Gaudia l'auditori, unes 300 persones, en dues sales, principalment escriptors i periodistes d'una infinitat de mitjans i universitats, que podrien haver format almenys una desena de nombroses redaccions d'esports: tota la seva secci¨® en ple (¡°aquests que suporten els meus atacs d'ira fent veure que no passa res¡±), Sergi P¨¤mies, Carlos i Emilio (qui el va fitxar per EL PA?S) P¨¦rez de Rozas, Santiago Segurola (¡°el periodista que m¨¦s m'ha influ?t¡±), Ricard Torquemada, Marcos L¨®pez (amb qui va treballar quatre anys en l'autobiografia d'Andr¨¦s Iniesta), Jordi Bast¨¦, el ja doctor Joaquim Maria Puyal, l'actor Sergi L¨®pez¡­ Els 300 de Besa han tret pit amb ell quan q¨¹estionava un periodisme basat en not¨ªcies que es valoren pels clics que generen a la xarxa, lamentant la tend¨¨ncia actual de deixar d'anar als llocs perqu¨¨ els directors de comunicaci¨® i gabinets de premsa ho veten tot, i aix¨ª caure en el fora de joc d'interpretar dades i not¨ªcies que ja circulen per la xarxa, embolicat tot en ¡°l'¨²s de recursos de la ficci¨® per narrar coses que es van desvirtuant¡±.

El periodista Ramon Besa diu coses com que es necessiten ¡°cap?aleres de diaris que no estiguin condicionades per hipoteques banc¨¤ries ni subvencions¡±

Ja fora de gui¨® acad¨¨mic, partit d'anada i tornada, amb la veu m¨¦s forta i accelerada, ha instat els professionals a ¡°intervenir en el proc¨¦s de producci¨® period¨ªstica perqu¨¨, si no, acabarem sent nom¨¦s m¨¤ d'obra barata i, per tant, substitu?ble¡±. I ha rematat el discurs amb classe: sense renegar de l'ofici, volent tornar a la il¡¤lusi¨® d'aquell nen que esperava el cotxe de l¨ªnia que portava els diaris al seu poble, llavor d'un periodista. ¡°Ha valgut la pena¡±, ha sentenciat.

Ja en temps de descompte, l'acte ha donat, davant la sorpresa de Besa, perqu¨¨ irromp¨¦s Agust¨ª Dan¨¦s, director d'El 9 Nou, que ha rescatat el primer article de l'homenatjat a la cap?alera, una minientrevista a un alcalde amb una primera pregunta que ja era demolidora: ¡°Quina autocr¨ªtica fa de la seva gesti¨®?¡±, seguida d'un ¡°Qu¨¨ pensa el poble de la seva gesti¨®?¡±. I despr¨¦s, Albareda, que ha evocat un dinar amb el seu ¡°germ¨¤ petit¡± i l'historiador Josep Fontana, que volia que Besa l'assessor¨¦s sobre qui havia de votar en unes presidencials del Bar?a, per¨° on es va acabar parlant, esclar, de l'esport dels anys vint i trenta i de l'Olimp¨ªada Popular. ¡°Ets el periodista esportiu m¨¦s cient¨ªfic que conec, germ¨¤ petit¡±, ha concl¨°s Albareda.

Despr¨¦s de la intervenci¨® final del rector Josep Eladi Ba?os, company universitari de Besa, s'ha entonat, esclar, el Gaudeamus Igitur, una cosa aix¨ª com l'himne h?endeli¨¤ de la Champions en aquests actes. I llavors m¨¦s d'un ha enyorat all¨° dels vells birrets, per poder treure-se'l davant d'un Besa que, en un gran partit, ha passat de mestre a doctor.