El Teatre Lliure es dinamita per reinventar-se

Els sans-culottes del teatre s'ensenyoreixen del Lliure, que consuma la revoluci¨® iniciada en decapitar metaf¨°ricament a Llu¨ªs Pasqual i instaurar un nou r¨¨gim dirigit per Juan Carlos Martel. La presentaci¨® aquest divendres de la nova temporada ha servit per veure fins a quin punt les declaracions program¨¤tiques de Martel i el seu gir rupturista cap a un Lliure m¨¦s social, obert, participatiu ¨Cfins i tot assembleari¨C, jove, paritari (136 dones i 133 homes assajant ja en el teatre) i de ¡°sostenibilitat ¨¨tica¡±, anava m¨¦s enll¨¤ de les proclames. I el que ha presentat el nou director, en el c¨¤rrec des del febrer, ¨¦s realment una bomba.

El Lliure es dinamita a si mateix des de dins per reinventar-se, i a veure qu¨¨ passa. La temporada que ha presentat (en realitat mitja temporada, del setembre al gener, la resta es revelar¨¤ m¨¦s endavant), consta de 16 espectacles, 7 propostes art¨ªstiques, 4 projectes de resid¨¨ncia, 1 workshop i ¡°nombroses accions¡±. ?s una aposta, la del primer semestre, pel teatre m¨¦s radical gaireb¨¦ sense concessions a la tradici¨® del Lliure, als grans noms, als habituals de la casa i a l'establishment esc¨¨nic catal¨¤. Una aposta per artistes fora del mainstream que creen col¡¤lectivament i per arribar com sigui al p¨²blic jove. ¡°L'establert ha de reconfigurar-se¡± i ¡°la cultura que nom¨¦s es conserva no ¨¦s cultura en absolut¡±, s¨®n dues de les afirmacions que ha fet Martel.

M¨¦s d'un seguidor de tota la vida del Lliure o abonat donar¨¤ un grunyit quan repassi un cartell compost gaireb¨¦ exclusivament (hi son tamb¨¦ Pep Pla, M¨ªriam Iscla, Al¨ªcia Gorina o Josep Maria Mir¨®) per noms poc o gens coneguts de l'espectador mitj¨¤ i amb propostes i est¨¨tiques de dr¨¤stica contemporane?tat. Martel assumeix la radicalitat del canvi i ha afirmat ser ¡°conscient del risc de fugida d'espectadors que pot patir la casa¡±, i diu que ho assumeix. En tot cas, per al segon semestre s'han avan?at els noms de Julio Manrique i Carlota Subir¨®s, per insuflar una mica de tranquil¡¤litat.

El repte ser¨¤ mantenir el p¨²blic de sempre aconseguint arribar a un de nou. Martel afirma que el Lliure es planteja ser ¡°el teatre que la ciutat no tenia i necessita¡±. La programaci¨®, fruit d'una "consci¨¨ncia diversa¡±, ve acompanyada d'una ¨¨mfasi en el social i en valors m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s purament esc¨¨nic. En aquest sentit, el ¡°comit¨¨ de transpar¨¨ncia, paritat i diversitat¡± del teatre, advoca no nom¨¦s per potenciar la diversitat de classe, racial, funcional i de g¨¨nere i sexualitat sin¨® que lamenta que el Lliure no tingui ¡°suficient pres¨¨ncia de relats de persones racialitzades¡±.

Hi haur¨¤ revoluci¨® en els horaris, amb noves funcions a les 11 del mat¨ª i a les 4 i a les 6 de la tarda i avan?ament de les de nit a les 20 hores. I ¡°divendres accessibles¡± per a p¨²blic amb mobilitat redu?da. Es creen noves modalitats d'entrades amb preus assequibles, grans descomptes, packs i un carnet per a menors de 30 anys amb tiquets a 9 euros, de manera que ¡°s'haur¨¤ acabat all¨° de dir que el teatre ¨¦s car¡±.

Entre el que es veur¨¤ la nova temporada, The story of the story, de Theater Arthemis, una companyia holandesa que treballa intuint com pensa l'espectador; Paisatges per no acolorir, de Teatro la Re-Sentida, del Xile, interpretada per noies d'entre 13 i 17 anys que mostren la seva visi¨® de la viol¨¨ncia a la qual s'han d'enfrontar; Oblivion, de la belga Sarah Vanhee, que porta a escena els residus que ha acumulat durant un any, o Drei Schwestern, de Susanne Kennedy, unes tres germanes de Tx¨¨khov (picada d'ullet ir¨°nica a Pasqual, que va fer un muntatge ic¨°nic de la pe?a?) passades pel t¨²rmix de l'eterna tornada de Nietzsche i protagonitzades per actors emmascarats i amb les seves veus pregravades. La programaci¨® inclou fins i tot un concurs de rap (les habituals ¡°batalles de galls¡± freestyle que se solen fer en espais urbans). Amb dir que Falaise de Bar¨® d¡¯ Evel, Flam de Roger Bernat i C¨¤sting Giulietta, que dirigeix el mateix Martel, sonen pel cap alt cl¨¤ssic del cartell...

El Lliure dona entrada a la companyia La Cal¨°rica, que mai havia trepitjat un teatre p¨²blic, perqu¨¨ celebri els seus deu anys amb la reposici¨® del seu primer muntatge, Fe¨ªsima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I. Aix¨ª mateix lliura la gesti¨® de l'Espai Lliure a una altra companyia, La Ruta 40, perqu¨¨ ho programi. El pla de resid¨¨ncies, que se situa sota l'advocaci¨® de Carlota Soldevila ¨Cuna picada d'ullet al proletariat del vell Lliure, als que van ser indispensables per¨° no van formar part de la fama¨C, inclou la del col¡¤lectiu Mos Maiorum com a companyia resident i Carla Rovira com a artista resident.

Canvi d'est¨¨tica tamb¨¦ al Lliure, que pren com a icona la lligadura tipogr¨¤fica ¡°&¡±, en vermell, per destacar el seu comprom¨ªs copulatiu d'afegir nous elements diferents, accions i compromisos. Preguntat Martel si no li sembla que aquest signe t¨¦ un aire al pol¨¨mic lla? groc, ha respost que ni els havia passat pel cap, per¨° ha afegit jesu¨ªticament que en tot cas ¡°qui ho pensi aix¨ª no est¨¤ malament tampoc¡±. La ¡°&¡± serveix per definir seccions de la programaci¨® com Lliure &ciutat, &katharsis, &espai o &acci¨®directa.

El director, eixut com un Greco i amb convicci¨® de Savonarola teatral, ha presentat la temporada a la sala principal d'assajos del Lliure de Montju?c , amb la programaci¨® escrita als miralls. Ha considerat que la sala d'assajos ¨¦s un dels llocs m¨¦s sagrats del teatre, on passen moltes coses i on s'acostuma escoltar als altres. Ha ofert algunes dades de l'exercici 2018, amb 128.272 espectadors, 85,75 % d'ocupaci¨® i recaptaci¨® d'1.340.000 d'euros. Per¨° ha matisat que li interessen m¨¦s altres indicadors que s¨®n ¡°els valors culturals¡±. Ha dit que vol establir ¡°temps m¨¦s humans¡± en el Lliure i prioritzar factors socials. ¡°La nostra missi¨® ¨¦s escoltar i dialogar amb el present per construir un futur millor¡±, ha reflexionat.

Ha subratllat que el nou Lliure vol entroncar amb el dels inicis en el qual els fundadors tenien una edat mitjana de 25 anys. Martel ha cedit la paraula a la seva adjunta a la direcci¨®, Georgina Oliva, que ha recalcat el prop¨°sit de redefinir col¡¤lectivament qu¨¨ ¨¦s el teatre, amb la idea de deixar de costat el formal i l'elitista i reprendre la cultura de carrer. Martel ha revelat que han rebut 264 propostes de projectes quan l'¨²ltim any de Pasqual en van arribar nom¨¦s 58. Una part de la programaci¨® se situa sota el lema ¡°acci¨® directa¡± amb la pretensi¨® de lligar educaci¨®, societat i cultura. Pel que fa a la paritat, Martel ha dit que no nom¨¦s ¨¦s una autoexig¨¨ncia fonamental i que ha de portar-se tamb¨¦ a la platea sin¨® que al Lliure s'impulsa ja ¡°un pensament de consci¨¨ncia diversa¡±.