Fer encaixar el que ¨¦s possible amb el que ¨¦s desitjable

Antoni Bayona, lletrat del Parlament que, en el seu dia, va advertir els dirigents independentistes que estaven for?ant les costures de la legalitat, va publicar a principis d¡¯aquest any un llibre sobre el proc¨¦s amb el t¨ªtol No todo vale. El mateix autor especificava que volia ¡°expressar la idea que un objectiu no es pot aconseguir de qualsevol manera. Una cosa semblant a all¨° que ¡°el fi no justifica els mitjans¡±. I alhora advertia que ¡°no tot s¡¯hi val¡¯ no t¨¦ un significat unidireccional (perqu¨¨ el proc¨¦s no ha estat cosa d¡¯un, sin¨® de dos) i s¡¯han com¨¨s excessos des de les institucions catalanes i estatals¡±.

Comentava dimecres passat, a la Ser, amb el lletrat la contradicci¨® en qu¨¨ ha entrat el Tribunal Suprem negant a Oriol Junqueras la presa de possessi¨® com a eurodiputat que li havia autoritzat com a diputat del Congr¨¦s. Una decisi¨®, que afecta un dret b¨¤sic com el de participaci¨® pol¨ªtica, que probablement acabar¨¤ a la just¨ªcia europea perqu¨¨ ¨¦s dif¨ªcil trobar-li base jur¨ªdica i m¨¦s aviat sembla fruit d¡¯una certa por que el Parlament Europeu reconegu¨¦s la immunitat a Junqueras. La pol¨ªtica espanyola avui est¨¤ en bona part pendent d¡¯una sent¨¨ncia del Tribunal Suprem, que nota sobre l¡¯esquena el pes de la pol¨ªtica. ?s a dir, el problema s¡¯ha tret de context, perqu¨¨ s¡¯han com¨¨s excessos a tot arreu.

Despr¨¦s d¡¯un llarg cicle electoral, ara s¡¯obre una nova etapa, que tamb¨¦ ho ha de ser per a la pol¨ªtica catalana. I els senyals que venen d¡¯una i altra banda transmeten aquesta sensaci¨® que la interinitat pot esdevenir cr¨°nica. Es pot buscar en el manteniment del conflicte, que ja s¡¯ha convertit en forma de normalitat, la manera de neutralitzar-lo. La recepta ¨¦s temptadora, tant per a un Govern catal¨¤ sense cap altre projecte pol¨ªtic que la reiteraci¨® verbal del programa de m¨¤xims, com per a un Govern espanyol que no t¨¦ un gui¨® per a la q¨¹esti¨® catalana i tem la reacci¨® de la dreta i dels mitjans de comunicaci¨® si busca aproximacions amb el sobiranisme; i fins i tot per a amplis sectors conservadors, d¡¯una i altra banda, que pensen que ¨¦s millor que no passi res que no pas que s¡¯avanci en alguna direcci¨®, perqu¨¨ les flames, si no s¡¯alimenten, s¡¯acaben apagant.

Fa temps que els lideratges independentistes viuen en aquest joc de manteniment del desafiament verbal sense estrat¨¨gia pol¨ªtica per al futur immediat. I comen?a a ser sospitosa la flegma, m¨¦s pr¨°pia del seu antecessor, amb la qual Pedro S¨¢nchez ha empr¨¨s el cam¨ª cap a la investidura. Les urnes i els fets indiquen clarament el cam¨ª: S¨¢nchez ha de formar un Govern sobre la base de l¡¯esquerra perqu¨¨ ho diuen els vots i perqu¨¨ la dreta, per m¨¦s que hi insisteixi, no li donar¨¤ un cop de m¨¤. Por de governar? I m¨¦s concretament: Por de la fase postsent¨¨ncia del proc¨¦s catal¨¤?

L¡¯escenari ¨¦s tan enverinat que ni els uns ni els altres saben com afrontar-lo. El gruix de l¡¯independentisme ¨¦s conscient que les seves forces no s¨®n suficients per a la unilateralitat. Ha descobert qu¨¨ ¨¦s un Estat, que, com s¡¯ha vist, ¨¦s molt m¨¦s que un Govern. I el Govern espanyol sap que no pot plantejar el problema en termes de vict¨°ria o derrota, per¨° que s¡¯ha de mantenir ferm en els l¨ªmits del que ¨¦s negociable. De manera que ens trobem on diu Bayona, de la mateixa manera que les dues parts s¨®n responsables del que ha passat nom¨¦s les dues parts ens poden treure d¡¯aquest impasse. Per passar a un proc¨¦s d¡¯entesa esglaonada en el temps hi ha molta feina per fer abans d¡¯entrar en una negociaci¨®, avui impossible perqu¨¨ no hi ha punts de trobada entre el que demanen uns i el que els altres poden donar.

Cal comen?ar pel principi: parlar i recon¨¨ixer-se com a subjectes pol¨ªtics. Tot plegat ¨¦s molt poc ¨¨pic, per¨° imprescindible. Hi ha massa desconeixement mutu i massa por d¡¯entrar en converses de fons. L¡¯independentisme ha d¡¯assumir el que ¨¦s un Estat i, per tant, que cal avan?ar pas a pas, guanyant suports, aliances i autoritat moral per generar acords que un dia es puguin concretar en un model d¡¯articulaci¨® diferent i satisfactori per a totes dues parts. El que ¨¦s possible i el que ¨¦s desitjable encaixen lentament, per¨° poden generar una din¨¤mica social positiva. Apostar pel conflicte cr¨°nic com a normalitat amb els dos fronts abstrets en la seva ret¨°rica nom¨¦s pot generar un status quo del ressentiment que sempre beneficiar¨¤ el m¨¦s fort.