La torre que mil anys despr¨¦s cau a trossos

El mirador de la Torre del Moro d¡¯Ivorra nom¨¦s va estar obert un any, ¡°fins que van comen?ar a caure pedres¡±, diu Jordi Ribalta. L¡¯alcalde d¡¯aquest municipi de la Segarra observa la torre amb resignaci¨®, envoltada de bastides, de tanques i xarxes que eviten que els fragments que s¡¯hi desprenguin, no fereixin cap dels 104 ve?ns del poble: ¡°De moment, ens ha costat 15.000 euros tenir-la aix¨ª, m¨¦s els peritatges¡±. La torre ¨¦s, juntament amb una cisterna subterr¨¤nia, l¡¯¨²ltim vestigi d¡¯un castell constru?t al segle XI. Els conflictes b¨¨l¡¤lics van anar enduent-se parts de la fortificaci¨®, fins que nom¨¦s en va quedar la torre. Mil anys despr¨¦s de bastir-se, la torre torna a estar en perill, i aquesta vegada no ¨¦s per una guerra sin¨® per unes obres de restauraci¨®.

El Ministeri de Foment va donar llum verda a la restauraci¨® de la torre l¡¯any 2011 i va concedir 400.000 dels prop de 530.000 euros que va costar l¡¯obra ¡ªla resta la va aportar la Generalitat. Les tasques de reforma van finalitzar el 2015 per¨° els panells informatius de les administracions continuen all¨¤, com si fossin un recordatori de l¡¯infortuni. Antoni Mart¨ª, un arquitecte experimentat en la conservaci¨® del patrimoni, va guanyar el contracte i va optar per un m¨¨tode inusual, el morter de guix tradicional, per recobrir la torre. Mart¨ª va escollir el guix perqu¨¨ ¨¦s un material abundant a la vall del Llobreg¨®s, d¡¯¨²s freq¨¹ent a la regi¨® fins a principi del segle XX i que durant les guerres carlistes ja es va utilitzar per bastir l¡¯estructura. El projecte de Mart¨ª va deixar descoberta la base, que ¨¦s l¡¯¨²nica part de la torre que es mant¨¦ intacta des de l¡¯edat mitjana. L¡¯arquitecte va instal¡¤lar a l¡¯interior de la torre una escala de cargol que puja fins a dalt, on va habilitar un mirador. Actualment l¡¯acc¨¦s est¨¤ prohibit i entre els merlets nom¨¦s treu el cap una estelada esfilagarsada.

L¡¯any 2016 ja va causar pol¨¨mica el canvi radical que va suposar visualment la intervenci¨® de Mart¨ª a la Torre del Moro: de la columna de pedra descoberta es va passar a un cilindre uniforme i gris. De lluny, la torre semblava m¨¦s una sitja que no pas una vella construcci¨® militar medieval. La seva funci¨® ha estat molt diversa: a finals del segle XIX s¡¯hi va instal¡¤lar un dip¨°sit d'aigua pluvial o, fins i tot, la pres¨® municipal. Per¨° Mart¨ª, com demostren les fotos m¨¦s antigues, va ser fidel a la principal reforma que va patir la torre, quan Ivorra era un basti¨® carlista, la talaia era un punt de defensa refor?at amb guix i amb espitlleres per disparar des de l¡¯interior.

Jos¨¦ Maria Sanz, un arquitecte de Terol, ¨¦s un dels m¨¦s grans experts espanyols en l¡¯¨²s del guix en arquitectura. Mart¨ª va visitar una de les obres de conservaci¨® de Sanz, la del castell medieval de Vilell. Sanz dona suport a la decisi¨® de replicar el sistema de refor? amb guix dels carlistes, per¨° admet que el sorpr¨¨n el despreniment del morter a Ivorra: ¡°?s la primera experi¨¨ncia que conec, en exterior, en qu¨¨ el guix s¡¯ha comportat malament¡±. L¡¯Ajuntament ha encarregat un peritatge per determinar quins errors s¡¯han produ?t i est¨¤ a l¡¯espera de les an¨¤lisis del material de l¡¯obra per part de t¨¨cnics de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC).

Restauraci¨® precursora

Mart¨ª explica que ¨¦s el primer cop que es restaura una estructura tan gran amb guix tradicional a Catalunya. ¡°Ara tenim dos objectius: d¡¯una banda, detectar el problema i reparar-lo; de l¡¯altra, que aquesta experi¨¨ncia serveixi com a base per investigar la restauraci¨® amb guix del patrimoni de la zona¡±, diu Mart¨ª. Pedro Bel, un arquitecte de Saragossa amb una ¨¤mplia experi¨¨ncia en l¡¯estudi del guix, coincideix amb Mart¨ª que hi ha poca documentaci¨® acad¨¨mica que permeti millorar la fiabilitat d¡¯aquesta t¨¨cnica: ¡°Comprenc perfectament que pugui donar errors perqu¨¨ hi ha pocs estudis per restaurar amb guix. Prou ha fet l¡¯arquitecte [Mart¨ª] per identificar el guix de la torre i apostar per ell¡±. Bel est¨¤ realitzant la tesi doctoral sobre aquest material i ofereix diversos exemples sobre el desconeixement que hi ha sobre el guix: ¡°Freq¨¹entment el confonen amb cal. A vegades em pregunten, quan escric articles acad¨¨mics, si m¡¯he equivocat, que com ¨¦s possible construir edificis amb guix. El 50% del patrimoni arquitect¨°nic de l¡¯Espanya mediterr¨¤nia, des de Girona fins a Sevilla, est¨¤ fet amb guix¡±.

La difer¨¨ncia principal ¡ªno l¡¯¨²nica¡ª entre el guix industrial i el tradicional ¨¦s la temperatura de cocci¨® del mineral, segons Bel: el guix industrial es cou, per obtenir la pols del morter, a uns 150 o 200 graus, mentre que el tradicional puja a 800 i 1.000 graus. Els experts estan redescobrint que el guix tradicional ¨¦s un material de construcci¨® de qualitat i resistent.

Sanz no s¡¯atreveix a oferir una teoria sobre el que ha passat a Ivorra, per¨° subratlla que ¡°abans de prendre una decisi¨® cal estar molt conven?ut i haver analitzat molt b¨¦ el projecte i els materials¡±. ¡°La majoria de persones que ens dediquem a aix¨° som una mica autodidactes i tamb¨¦ hem apr¨¨s amb errors¡±, diu Sanz, tot i que afegeix que ¡°quan arriba el moment de restaurar no ¨¦s el moment d¡¯experiments¡±.

A l¡¯espera de les an¨¤lisis de la UPC sobre la composici¨® del morter, Mart¨ª opina que la vulnerabilitat del l¡¯obra tamb¨¦ pot ser arran que ¡°la torre ¨¦s un cilindre molt descarnat i molt exposat a la climatologia¡±. Sanz i Bel descarten que aquestes condicions puguin ser per si mateixes causes perqu¨¨ falli el guix. Ribalta est¨¤ conven?ut que els possibles errors s¨®n per part de Mart¨ª i no de l¡¯empresa constructora, i no descarta que, un cop concl¨°s el peritatge, l¡¯Ajuntament inici? accions legals contra l¡¯arquitecte.