Les discrep¨¤ncies que hauran de salvar Colau i Collboni per governar

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, treballa amb discreci¨® amb l'equip del l¨ªder del PSC al consistori, Jaume Collboni, en l'acord de govern pel qual en breu tornaran a compartir l'executiu municipal. Aquesta vegada, Barcelona en Com¨² t¨¦ un regidor menys (dels 11 del mandat passat a 10, ara) i el PSC ha doblat els seus (de quatre a vuit). Els socialistes, doncs, estaran en condicions d'elevar les seves exig¨¨ncies i exigir ¨¤rees de pes com la seguretat, la cultura o la promoci¨® econ¨°mica. Abans, amb tot, hauran de llimar les discrep¨¤ncies que mantenen en q¨¹estions com la seguretat, el turisme o q¨¹estions de mobilitat.

El debat nacional. La pres¨¨ncia de la pancarta amb el lla? groc de solidaritat amb els pol¨ªtics presos al balc¨® del consistori ¨¦s nom¨¦s la punta de l'iceberg de les discrep¨¤ncies que mantenen els dos futurs socis. No ¨¦s poca cosa que Colau peng¨¦s el lla? la setmana passada, abans de signar el pacte, com tampoc ho ¨¦s que en l'acord del mandat passat inclogu¨¦s un ep¨ªgraf espec¨ªfic que deixava clar que cada partit ¡°actuaria i s'expressaria dins del consistori i p¨²blicament d'acord amb el seu programa pol¨ªtic¡±. El proper moment de m¨¦s tensi¨® ser¨¤ la sent¨¨ncia dels l¨ªders del proc¨¦s.

La seguretat. En la carpeta provisional de l'executiu municipal continua sense haver-hi regidor de seguretat, una cartera que ¨¦s molt probable que recaigui en el regidor socialista Albert Batlle, que acumula c¨¤rrecs en la mat¨¨ria. Mentrestant, nom¨¦s cal comparar programes electorals per veure que el PSC vincula la seguretat a la conviv¨¨ncia (els comuns no van arribar a reformar la controvertida Ordenan?a de Civisme i el PSC, autor del text original el 2006, voldria que es compl¨ªs) i que parla de combatre el top manta, un fenomen que Colau va abordar des del punt de vista social.

Superilles. Mentre Colau i Collboni estan en sintonia sobre unir les dues xarxes de tramvia per la Diagonal, en altres q¨¹estions de mobilitat, discrepen. Les superilles on es restringeix el tr¨¤nsit de pas, ¨¦s una d¡¯aquestes q¨¹estions: ¡°Reenfocarem el projecte de les superilles per redre?ar la mala implantaci¨® que s¡¯ha fet i garantir una adequada interlocuci¨® amb tots els actors que intervenen al territori¡±.

Empresa i innovaci¨®. Els socialistes lamenten al seu programa electoral que despr¨¦s de la seva expulsi¨® del govern el 2017 Colau va suprimir l'¨¤rea d'Empresa, Cultura i Innovaci¨®, la cartera que va capitanejar Collboni. ¡°Va suposar tota una declaraci¨® d'intencions¡±, afirmen: ¡°Es va promoure la interacci¨® de persones, idees i projectes amb ¨°ptiques diferents, afavorint una visi¨® m¨¦s ¨¤mplia de les possibilitats de desenvolupament de la ciutat i de les necessitats dels agents dels respectius sectors i territoris¡±.

Turisme. En el cap¨ªtol de Turisme, els socialistes parlen diverses vegades al seu programa de ¡°recuperar consensos necessaris¡±, de ¡°respondre a la transversalitat d'interessos a la ciutat¡± o que la regidoria de l'¨¤rea recuperi el lideratge ¡°amb els consensos dels sectors econ¨°mics i socials de la ciutat¡±. I ¨¦s que al PSC, li desagrada la gesti¨® que els comuns han fet del turisme. En q¨¹estions com el pla d'hotels, el PEUAT, que centrifuga els nous hotels a la perif¨¨ria de la ciutat, els socialistes no entren al detall per¨° es mostren partidaris de ¡°millorar les f¨®rmules de regulaci¨® dels allotjaments tur¨ªstics¡±.

Gesti¨® p¨²blica de l'aigua. Mentre Colau t¨¦ com un dels objectius d'un segon mandat la remunicipalitzaci¨® de l'aigua, i parla obertament de les pressions d¡¯Agbar per evitar-la, el PSC passa de puntetes sobre el tema en el seu programa i en cap cas es refereix a la recuperaci¨® de la gesti¨® p¨²blica. En l'antepen¨²ltima p¨¤gina de les 64 del seu programa, sota el t¨ªtol ¡°?s necessari sumar¡±, els socialistes es refereixen a la necessitat d'una for?a ¡°que s¨¤piga fer les coses, b¨¦, que posi ordre, que sumi¡±. ¡°Que no vulgui batallar sin¨® sumar¡± entre actors socials. I al final del par¨¤graf parla d¡¯¡°una Barcelona que funcioni amb f¨®rmules mixtes de gesti¨® p¨²blica i privada en temes tan transcendents com l'energia, l'aigua o l'habitatge¡±.

Els comptes municipals. Fa un any, ja fora del govern, els socialistes van alertar d'una caiguda dels ingressos i una pujada de la despesa al consistori. Van acusar Colau de mala planificaci¨®, van assegurar que s'acostaven retallades i Collboni va arribar a mostrar un document de l¡¯Ajuntament que quantificava en 107 milions d'euros la caiguda d'inversions. El govern va desmentir categ¨°ricament les retallades i va assegurar que el document estava desfasat. L'oposici¨® va for?ar fins i tot un ple extraordinari sobre els ajustaments, que va causar un gran malestar entre els comuns. Ara hauran de recompondre aquella crisi i veure qui dels dos tenia ra¨®.