Mandra

El nacionalisme a Catalunya ha estat sempre present, amb un car¨¤cter m¨¦s o menys inclusiu respecte dels vinguts de fora. Aquesta realitat entorpeix el discurs a alguns sectors que ara neguen que l'independentisme sigui nacionalista. Aquest nacionalisme podr¨¤ ser de diferents tipus, m¨¦s o menys nativista, m¨¦s o menys pragm¨¤tic, m¨¦s o menys pol¨ªtic, per¨°, en el fons, sempre est¨¤ present, at¨¨s que parteix de la difer¨¨ncia com a element legitimador per desenvolupar un projecte pol¨ªtic independent de la resta. Ara, en un context europeu en qu¨¨ els nacionalismes destaquen per posar en perill els valors i estructures comuns de conviv¨¨ncia, ser vist com un moviment nacionalista no interessa.

?s cert que hi ha un sector de l'independentisme a Catalunya que es va sumar al proc¨¦s perqu¨¨ hi van veure una oportunitat de regeneraci¨® democr¨¤tica, com una oportunitat per desenvolupar localment (a Catalunya) un projecte constituent en el qual incorporar un nou paradigma democr¨¤tic, en el qual replantejar les bases de l'estat constitucional liberal. No obstant aix¨°, crida l'atenci¨® que aquelles persones que van fer una aposta pel proc¨¦s en aquesta l¨ªnia no se¡¯n desmarquessin, sobretot, despr¨¦s de les lleis aprovades el 6 i 7 de setembre del 2017. El procediment d'aprovaci¨® d¡¯aquestes lleis va ser propi d'un estat autoritari, i el contingut, inconstitucional. Per¨° algun dia, aquells que volien un model democr¨¤tic avan?at, haurien de llegir les lleis en q¨¹esti¨® i acceptar que quedaven molt lluny de les seves aspiracions.

Per¨° tamb¨¦ hi ha sectors de l'independentisme que, ja sigui d'origen, ja sigui per la creixent frustraci¨® que el proc¨¦s i les seves mentides han generat, s¨®n expressi¨® avui de la manifestaci¨® m¨¦s reaccion¨¤ria del nacionalisme no democr¨¤tic. Una mostra d'aquest independentisme es va posar de manifest en l'entrada en comitiva de l'alcaldessa Ada Colau recentment investida i la resta de regidors no unilateralistes. La r¨¤bia violenta poc continguda dels que es van concentrar all¨¤ diu molt poc a favor d'un moviment que es reivindica democr¨¤tic i incloent. De fet, la investidura de Colau va ser una representaci¨® perfecta del processisme en aquests temps. D'una banda, el partit de l'alcaldessa, assotat internament i externament per no pactar amb Ernest Maragall. Una l¨ªder no independentista que passa, aix¨ª, a formar part dels tra?dors a la causa, un club amb un nombre d'integrants m¨¦s alt cada dia que passa. El Sr. Collboni que, recuperades posicions, s'ha empassat gripaus enormes per possibilitar un ajuntament constitucionalista a Barcelona. El Sr. Valls ens va deixar at¨°nits a tots amb el seu suport a una candidatura de la qual est¨¤ ideol¨°gicament allunyat, anteposant el seu desig de salvar Barcelona del desastre processista. D¡¯altra banda, en canvi, ERC i Junts per Catalunya trenquen files per no haver aconseguit Barcelona: uns volent separar-se del llast puigdemontista, i, els altres, insistint que, si no van plegats, no tenen res a fer.

En l¡¯espai constitucionalista s¡¯avan?a, es recol¡¤loquen les peces amb l¡¯afany de trencar les l¨°giques de blocs

Per¨° el pitjor pot ser que encara no hagi arribat. D¡¯aqu¨ª a uns mesos, arribar¨¤ la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem sobre els l¨ªders del proc¨¦s. Aquest momentum (un altre m¨¦s) podria ser aprofitat per convocar unes noves eleccions a Catalunya, la qual cosa ens permetria visualitzar com ¨¦s la seva nova ordenaci¨® pol¨ªtica, dins i fora de l'independentisme. En l'¨¤mbit no independentista, la nova Lliga democr¨¤tica hauria d'ensenyar el seu m¨²scul en un escenari en qu¨¨ el centre dreta catalanista no existeix, des que va ser dinamitat per Mas el 2012. En l'espai dels independentistes, veurem, d'una banda, qui es fa amb el comandament del PDeCAT/Junts. Depenent de qui n¡¯ostenti el lideratge, podria parlar-se de la ruptura definitiva amb l'estrat¨¨gia unilateralista. Diuen que el l¨ªder d'aquest espai podria ser Mas. ?s cosa seva. L'altre dubte ¨¦s si, una vegada aglutinats, repetiran per en¨¨sima vegada la seva opa hostil a ERC i insistiran a presentar-se a les eleccions (les pen¨²ltimes) auton¨°miques conjuntament per a¡­ qu¨¨? Aquesta ¨¦s una altra gran inc¨°gnita.

Aix¨ª, mentre en l'espai constitucionalista s'avan?a, es recol¡¤loquen les peces amb l'afany de trencar les l¨°giques de blocs per retornar a Catalunya certa governabilitat i, a mitj¨¤ i llarg termini, recuperar la conviv¨¨ncia social, en el bloc independentista, Junts i ERC continuen amb la seva particular competici¨® pel lideratge a Catalunya, la qual cosa ens t¨¦ sumits en un bucle sense fi. Com deia abans, mandra infinita.

Depenent de qui ostenti el lideratge de PDeCAT/Junts, podria parlar-se de la ruptura definitiva amb l¡¯estrat¨¨gia unilateralista