Quan l¡¯avortament era clandest¨ª

Anne De Naeyer va ser infermera de cirurgia general a la seva B¨¨lgica natal, en un hospital de la sanitat p¨²blica de Lovaina. Per motius sentimentals, es va instal¡¤lar a Barcelona el 1966. Va trigar uns quants anys a tornar al seu estimat ofici d¡¯infermera. Va militar al FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota) fins que un dia li van dir que havia de portar pistola. S¡¯hi va negar. Per¨° aquesta milit¨¤ncia els va costar a ella i la seva parella un any llarg d¡¯exili preventiu. Es van refugiar a B¨¨lgica quan l¡¯any 1974 va caure la seva c¨¨l¡¤lula.

De retorn, no va poder reincorporar-se a l¡¯hospital de la Creu Roja on havia treballat i ho va fer en una guarderia laboral de Bellvitge. ¡°Era un nou model, pensat per a fills d¡¯obrers. Obr¨ªem a dos quarts de set del mat¨ª i es tancava a les 19.30¡±. Va ser llavors quan, abandonada la milit¨¤ncia pol¨ªtica, va comen?ar a col¡¤laborar en l¡¯assist¨¨ncia a dones que necessitaven avortar. Una nova, inevitable clandestinitat.

Amb la seva amiga Nieves Simal es va incorporar a un grup de dones, algunes infermeres, que difonien informaci¨® sobre l¡¯avortament i l¡¯anticoncepci¨®. Una de les fundadores d¡¯aquest grup va ser Marcel¡¤la G¨¹ell. ¡°Vam comen?ar fent xerrades als barris, vol¨ªem que les dones coneguessin el seu propi cos¡±, explica G¨¹ell. El grup, acollit per una associaci¨® universit¨¤ria, va participar en les Jornades Catalanes de la Dona, del 1976, on es va reclamar una sexualitat lliure i el dret al divorci, a l¡¯anticoncepci¨® i a l¡¯avortament dins d¡¯una densa llista de discriminacions de la dona i de prohibicions. Una agenda feminista que, llavors, no figurava en les prioritats dels partits pol¨ªtics, que tenien com a m¨¤xima urg¨¨ncia construir la carcassa de la jove democr¨¤cia, comenta. Finalment, el grup es va dir DAIA (Dones per l¡¯Autoconeixement i l¡¯Anticoncepci¨®). I van obrir un local a Barcelona, primer al carrer C¨°rsega i despr¨¦s a Casp, aquest compartit amb la Coordinadora Feminista, on feien xerrades. ¡°Encara que molt al principi vam pretendre que fos un grup mixt, ¨²nicament un home va col¡¤laborar amb nosaltres. Molt aviat ens vam definir com a grup feminista¡±. Aquestes sessions informatives eren col¡¤lectives i podien atendre 200 persones en un dia. ¡°Qui buscava informaci¨® concreta per avortar havia de participar primer en aquestes xerrades col¡¤lectives perqu¨¨ tingu¨¦s consci¨¨ncia que el seu problema era el problema de moltes dones¡±.

Ella mateixa havia avortat a una granja d'Aviny¨®, a la taula de la cuina, amb gallines voltant per l'estan?a

En aquesta tasca informativa van obrir un altre front que, a la llarga, va resultar molt fruct¨ªfer. Passar la informaci¨® a les vocalies de dones de les associacions ve?nals perqu¨¨ elles agafessin el relleu. G¨¹ell recorda que van detectar la infiltraci¨® en el grup d¡¯una persona que practicava avortaments de mala manera i volia captar clientela.

El treball era ¡°emocionalment molt dur¡±. Finalment, el grup es va dissoldre el 1984, en vig¨ªlies que s¡¯aprov¨¦s la llei que va legalitzar l¡¯avortament despr¨¦s del franquisme. Tot i que Franco havia mort el 1975, la legalitzaci¨® dels anticonceptius no es produir¨¤ fins al 1978. I la primera llei de l¡¯avortament data del 1985, una llei restrictiva que ¨²nicament el permetia en cas de violaci¨®, risc f¨ªsic o ps¨ªquic de la mare i malformaci¨® del fetus.

DAIA centrava els seus esfor?os en el combat informatiu, per¨° algunes de les seves integrants gestionaven els contactes per a avortaments clandestins. De Naeyer va ser una d¡¯aquestes dones. Ella mateixa havia avortat en una granja d¡¯Aviny¨®, a la taula de la cuina amb gallines voltant per l¡¯estan?a. Malgrat tot, els dos joves que els practicaven ho feien amb certes garanties, comenta. Havien apr¨¨s el m¨¨tode a It¨¤lia. Va comen?ar a ser un contacte conegut. Les primeres reunions amb noies que necessitaven avortar les va fer al Zurich de la pla?a de Catalunya. Holanda, Londres o Aviny¨® eren les destinacions m¨¦s habituals. ¡°Els dos homes d¡¯Aviny¨® de vegades s¡¯apropaven a Barcelona i reun¨ªem cinc o sis noies en un pis on avortaven. Ells ho feien per convicci¨®, amb prou feines cobraven per cobrir despeses¡±, explica. Encara que era preferible sortir a l¡¯estranger, en cas d¡¯extrema necessitat o dificultat es practicava a Barcelona mateix. ¡°Mai va passar res de greu. Nom¨¦s una vegada va caldre anar a urg¨¨ncies del Cl¨ªnic. Ja sab¨ªem que no ens denunciarien¡±. Era precisament al Cl¨ªnic on el doctor V¨ªctor Conill (1917-1999) havia obert a principis dels setanta un centre de planificaci¨® familiar, encara que ¨°bviament no es deia aix¨ª.

La majoria de les dones arribaven sense que les acompany¨¦s la parella. ¡°Vam veure molt pocs homes al seu costat. Vivien el problema en una profunda solitud i, algunes, amb por de ser descobertes pel pare o el marit. L¡¯avortament for?osament clandest¨ª, el fet que la llei el persegu¨ªs, no nom¨¦s en dificultava la pr¨¤ctica sin¨® que, en alguns casos, podia augmentar un injust sentiment de culpa¡±. El grup coneixia molt b¨¦ les xarxes avortistes a l¡¯estranger i quan una dona tenia problemes econ¨°mics sabia a quins metges podia rec¨®rrer perqu¨¨ sort¨ªs gratis o m¨¦s econ¨°mic. ¡°Fins i tot hi havia una ag¨¨ncia de viatges, amb la qual treball¨¤vem habitualment, que, en casos molt evidents, regalava el passatge¡±.

Amb els ajuntaments democr¨¤tics es van comen?ar a obrir centres de planificaci¨® familiar que assessoraven les dones. I De Naeyer va treballar en un d¡¯ells. ¡°La cua es comen?ava a formar a les quatre de la matinada¡±. La llei del 1985 va reconduir l¡¯activitat a les cl¨ªniques que acabaven d¡¯obrir. Per¨° des del centre de planificaci¨® continuava sent necess¨¤ria la tutoria. ¡°Des de gestionar un informe psiqui¨¤tric fins a casos extrems, com el d¡¯una noia que em va dir: ¡®Si el meu pare se n¡¯assabenta anir¨¤ a la cl¨ªnica a matar-me. Ser¨¤s amb mi?¡¯, em va demanar¡±. Hi va ser.

Ara, ja jubilada, no ha oblidat aquells anys de lluita. I continua estant al dia del que es mou en el combat feminista, que no abandonar¨¤. Va ser ella la que em va recomanar l¡¯exposici¨®, ja tancada, de fotos a Colectania On abortion, el primer cap¨ªtol de la hist¨°ria de la misog¨ªnia que projecta Laia Abril. Una exposici¨® particularment dura sobre el mal que causa a les dones no poder accedir a l¡¯avortament de manera legal i gratu?ta. Quan la visito al seu pis est¨¤ llegint Les mares que ens han parit, de Maria Rosa Ribas. Per la seva banda, G¨¹ell continua activa. ?s membre de la Junta i de la Vocalia de Sanitat de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns i Ve?nes de Barcelona.