Pir¨¤mides de mentida

Ha saltat aquests dies la informaci¨® sobre el projecte de fer a les tres xemeneies de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s un centre d¡¯estudis i investigaci¨® sobre la pau, afegint a la infraestructura de l¡¯antiga central t¨¨rmica una pir¨¤mide de vidre de la m¨¤ d¡¯un promotor egipci que ha imaginat el conjunt de Sant Adri¨¤ com una r¨¨plica de les pir¨¤mides del seu pa¨ªs, i les xemeneies com a germanes del far d¡¯Alexandria.

No hi ha paraules. El projecte, presentat amb tots els mitjans possibles, consisteix en una proposta dif¨ªcil de classificar acompanyada de totes les paraules benintencionades disponibles: investigaci¨®, pau, universitat, immigraci¨®, refugiats, Mediterrani, far d¡¯Alexandria, Sant Adri¨¤... En les animacions que s¡¯han fet p¨²bliques es podien veure enormes espais enlluernats, amb un ab¨²s de les interseccions volum¨¨triques relligades amb escales mec¨¤niques que evoquen, sense complexos, l¡¯est¨¨tica dels centres comercials, tot plegat als ant¨ªpodes del que ¡ªsembla¡ª hauria de ser un centre aix¨ª. Sense sentit, sense suport, sense les m¨¦s elementals condicions que haurien d¡¯acomplir aquests llocs, entre les quals destaca el vidre de la pir¨¤mide, que aquests dies d¡¯onada de calor egipci permet imaginar el confort que donar¨¤ una estructura aix¨ª. Mancada de totes passades de l¡¯eleg¨¤ncia de la pir¨¤mide de vidre del Louvre, es podria dir que aquella t¨¦ estructura i aquesta no t¨¦ vergonya.

Per¨°, alhora que es presentava aquesta grandiloq¨¹ent i buida pir¨¤mide, dues altres coses de naturalesa diferent han format amb aquesta un conjunt curi¨®s. Una ¨¦s que l¡¯artista Hannah Collins ha presentat les seves fotografies a la Fundaci¨® Antoni T¨¤pies sobre l¡¯obra del desaparegut arquitecte egipci Hassan Fathy. L¡¯obra d¡¯aquest arquitecte, que va ser responsable dels poblats (Gourna, un d¡¯ells) que van acollir la poblaci¨® despla?ada per la construcci¨® de la presa d¡¯Assuan, s¡¯ha de considerar una coincid¨¨ncia miraculosa en aquest present tenebr¨®s. Les seves construccions fetes de fang s¨®n exemplars en la utilitzaci¨® del material i la t¨¨cnica, amb la participaci¨® dels mateixos habitants, que aprenien a fer senzilles cases basades en peces elementals (dorkaa) que podr¨ªem assimilar a habitacions, amb una grand¨¤ria equilibrada i l¡¯¨²s de c¨²pules de fang per cobrir-les, tot emprant gelosies per donar-hi ventilaci¨® i ombra; en conjunt, la cara oposada de la fantasmag¨°rica construcci¨® de vidre. L¡¯arquitectura de Fathy representa, sense emmascaraments, la demostraci¨® que existeix una arquitectura que dona servei a la gent, desbarata les fronteres entre passat i present i ens reconcilia amb la professi¨®.

L¡¯altra coincid¨¨ncia ¨¦s l¡¯edici¨® del llibre Propostes al litoral amb la delimitaci¨® de la Zona Mar¨ªtim terrestre per part de Barcelona Regional, de la m¨¤ dels professors d¡¯Urbanisme de l¡¯ETSAB Mar¨ªa Rubert i Alex Gim¨¦nez. El contingut del llibre es podria resumir dient que assaja una proposta urban¨ªstica per al litoral que parteix del barri mar¨ªtim per excel¡¤l¨¨ncia, la Barceloneta, el m¨¦s clar i complet exemple dels barris mar¨ªtims espanyols de la segona meitat del XVIII, juntament amb Sant Carles de la R¨¤pita, Nova Tabarca, El Ferrol, San Fernando (Cadis) i fins i tot Georgetown, executat pels anglesos durant la seva ocupaci¨® de Menorca.

La Barceloneta, igual que aquests barris, desenvolupava implantacions residencials amb un pragmatisme militar que en el seu temps resultava dissonant del sofisticat encadenament espacial de l¡¯urbanisme barroc, i que en els temps actuals sembla un exemple de refinada intel¡¤lig¨¨ncia altruista davant d¡¯operacions immobili¨¤ries camuflades, com la que ens ocupa. Dues de les coses que caracteritza aquesta urban¨ªstica mar¨ªtima militar, a risc de fer-ne una simplificaci¨® radical, s¨®n que tenen m¨¦s carrers dels que avui considerar¨ªem necessaris i que les peces agrupades s¨®n petites i regulars, en conson¨¤ncia a la seva petita dimensi¨® general.

En veure juntes les dues propostes per al litoral, ressalta encara m¨¦s la difer¨¨ncia de la grand¨¤ria de les peces, un gra petit i conreat de carrers, contra una implantaci¨® alien¨ªgena i fora urbis. Tamb¨¦ les dues representen coses diferents: una, arrelada a l¡¯urbanisme, representa la llei que cont¨¦ qualsevol planejament; l¡¯altra utilitza l¡¯arquitectura com a xantatge contra el planejament