Qu¨¨ es far¨¤ amb les Tres Xemeneies del Bes¨°s?

Passada la marat¨® d'eleccions (municipals el maig de 2015, auton¨°miques a la tardor i generals al desembre), els ajuntaments de Sant Adri¨¤ del Bes¨°s i Badalona han repr¨¨s aquesta setmana el proc¨¦s participatiu que ha de concloure amb el disseny de les 30 hect¨¤rees on es situen les Tres Xemeneies. Les propostes del proc¨¦s participatiu seran enviades a l'equip que redactar¨¤ l'avan?ament de planejament del que ser¨¤ un barri metropolit¨¤ privilegiat, a primera l¨ªnia de mar.

La casualitat ha volgut a m¨¦s que les jornades del Consell Ciutad¨¤ del Front Litoral arrenquin la mateixa setmana que la Diputaci¨® de Barcelona ha lliurat l'informe que avala la declaraci¨® de B¨¦ Cultural d¡¯Inter¨¨s Local (BCIL) de les xemeneies de l'antiga t¨¨rmica. El consell l¡¯integren un centenar de persones representatives de la vida associativa, econ¨°mica i social de les dues ciutats.

La comunicaci¨® del sector ¨¦s limitada: est¨¤ entre les vies
del tren i el mar

No tenen una tasca f¨¤cil. "Si carreguem molt la carta als Reis, no ser¨¤ possible", resumeix el regidor de Badalona Habitable, Oriol Llad¨®. El de les Tres Xemeneies ¨¦s un espai ic¨°nic i no exempt de magnetisme per¨° amb una paradoxa de sortida: el s¨°l, qualificat d'industrial, ¨¦s propietat d¡¯Endesa i el Banc Santander; per¨° el planejament ¨¦s potestat dels dos ajuntaments. Dos consistoris que fa temps que treballen junts, per¨° que amb l'ingr¨¦s de Badalona al Consorci del Bes¨°s formalitzen l'alian?a. "Hem aconseguit treballar junts des de l'administraci¨®, caldr¨¤ arribar a un acord amb els propietaris", diu l'alcalde de Sant Adri¨¤, Joan Callau.

A m¨¦s, volen la complicitat de la Generalitat i que la modificaci¨® del PGM es tramiti amb un Pla Director Urban¨ªstic (PDU) del Govern catal¨¤. "L'escala del sector sobrepassa els municipis, t¨¦ un potencial metropolit¨¤ i fins i tot nacional", diu Llad¨®.

Els dos ajuntaments tenen clar que el futur del sector ha de passar per una estrat¨¨gia mixta d'habitatge, equipaments, zona verda (comen?ant per la platja) i activitat econ¨°mica. Tamb¨¦ volen evitar un barri-bolet-a?llat, com ha passat amb la reforma de La Catalana. I les comunicacions s¨®n limitades: el sector es troba entre les vies del tren i el mar.

Los ajuntaments voldrien que albergu¨¦s un gran centre cultural

En aquestes circumst¨¤ncies, les xemeneies s¨®n una arma de doble tall: l¡¯atractiu ¨¦s molt gran per¨° ¨¦s molt complex que no siguin una c¨¤rrega per fer viable qualsevol projecte. Tamb¨¦ hi ha dues c¨¤rregues m¨¦s. Una, el col¡¤lector que porta aig¨¹es a la depuradora, una infraestructura b¨¤sica de sanejament que travessa el sector i amb el qual caldr¨¤ fer alguna cosa. Desviar-lo t¨¦ un cost enorme. La segona, la subestaci¨® el¨¨ctrica que encara es troba en funcionament.

Abans de les municipals del passat mes de maig les sessions informatives de l'equip de preplanejament van deixar diverses q¨¹estions sobre la taula. Que els terrenys tenen un cost de 125 milions d'euros. Que, posats a demanar, als ajuntaments els agradaria que l'antiga central el¨¨ctrica albergu¨¦s un equipament cultural "de primera divisi¨®". Per la sala de turbines, sovint la refer¨¨ncia ¨¦s la Tate Modern de Londres. Que treure la subestaci¨® costaria 30 milions m¨¦s. Que salvar les xemeneies ¨¦s molt car, perqu¨¨ qualsevol cosa que s¡¯hi faci haur¨¤ de ser enorme. Per¨° que derrocar-les tampoc seria barat. Que es tracta d'un projecte de transformaci¨®, no d'inversi¨®: els promotors pagarien les obres per¨° els costos de manteniment seran tamb¨¦ molt grans.