Una altra mirada a la vict¨°ria burgesa

Com va comen?ar aquest engany. Seria dif¨ªcil trobar un subt¨ªtol m¨¦s expressiu per a Capitalisme i democr¨¤cia, 1756-1848, una obra directa i contundent, en qu¨¨ amb prop de 200 p¨¤gines es capgiren molts llocs comuns sobre l¡¯origen del capitalisme. En aquesta obra p¨°stuma, Josep Fontana (Barcelona, 1931-2018) retorna a un dels seus leitmotiv principals: analitzar la hist¨°ria per con¨¨ixer el passat, s¨ª, per¨° tamb¨¦ per entendre el present i projectar un futur millor. Escull el tema preocupat per la voracitat actual del capital, m¨¦s transparent que mai arran de la darrera crisi econ¨°mica, i ent¨¦n que la millor manera d¡¯aproximar-s¡¯hi ¨¦s precisament anar a l¡¯origen, en una cr¨ªtica radical a un proc¨¦s de desenvolupament econ¨°mic que considera que s¡¯hauria pogut conduir d¡¯una manera diferent.

Centrat en el per¨ªode 1815-1848, el llibre analitza l¡¯evoluci¨® en paral¡¤lel del capitalisme i de l¡¯acc¨¦s de la burgesia al poder pol¨ªtic, i posa en crisi una vulgata molt estesa. Diferencia, per exemple, entre capitalisme i industrialitzaci¨®, tot mostrant una industrialitzaci¨® en qu¨¨ el paper del m¨®n artesanal i menestral era decisiu per a l¡¯evoluci¨® t¨¨cnica, i arriba a considerar que la incid¨¨ncia de la m¨¤quina de vapor va ser molt menor del que expliquen els manuals habituals. Reivindica la cultura de treball generada pels artesans, que no eren l¡¯ant¨ªtesi de la industrialitzaci¨®, sin¨® una altra via per arribar-hi. De la mateixa manera, tamb¨¦ q¨¹estiona que el capitalisme acab¨¦s amb l¡¯esclavisme, que es va mantenir de manera vergonyant, per¨° efectiva, fins ben avan?at el segle XIX. De fet, tant l¡¯esclavisme com el colonialisme esdevenen aqu¨ª una necessitat objectiva per al desenvolupament capitalista, que no s¡¯explica com un fruit espontani de les forces econ¨°miques, sin¨® que va necessitar el concurs dels aparells estatals, amb la missi¨® de garantir el poder als propietaris, tot posant fi a les formes d¡¯explotaci¨® comunal i deixant fora de la presa de decisions la majoria de la poblaci¨®, privada del dret de sufragi.

D¡¯altra banda, l¡¯innegable creixement econ¨°mic no es va traduir en una millora de les condicions de vida de la majoria, que de 1800 a 1840 van retrocedir, sin¨® que les difer¨¨ncies socials es van ampliar, com es va fer ben evident en les revolucions de 1848. ?s en aquell moment quan Fontana situa la vict¨°ria de la burgesia, que assoleix definitivament el control de la situaci¨® i derrota les possibles vies alternatives. Els oficis queden arraconats en benefici del model de f¨¤brica, que segons Fontana no s¡¯implanta per raons tecnol¨°giques sin¨® de control sobre els obrers i per aconseguir m¨¦s rendiment econ¨°mic.

Aquest ¨¦s el moment del reflux, en qu¨¨ el temor de la burgesia als aven?os de la democr¨¤cia i el republicanisme generen uns estats replegats sobre el sufragi censatari, amb terratinents i burgesos com a suports essencials. No es tractava, per¨°, nom¨¦s de garantir la vict¨°ria politicoinstitucional, sin¨® que els vencedors necessitaven assegurar-se el futur aconseguint fer hegem¨°nic un discurs que legitim¨¦s el seu paper en nom del poble i la naci¨® sencera. Arribats en aquest punt, l¡¯autor proposa un exemple prec¨ªs com a mostra del que considera un frau: el quadre de Delacroix La llibertat guiant el poble, que s¡¯utilitza sovint com a icona de les revolucions burgeses ¡ªi que en realitat plasma la primera fase de la revoluci¨® de 1830 a Par¨ªs, on nom¨¦s hi ha un personatge d¡¯indument¨¤ria burgesa¡ª, per¨° que no es correspon amb el desenlla? d¡¯aquelles jornades, que van refor?ar la burgesia, per¨° no la llibertat. M¨¦s encara, com si aquella fos l¡¯¨²nica opci¨® possible. La negaci¨® de qualsevol alternativa revolta Fontana, que constata la continu?tat d¡¯aquest discurs des del XIX fins a les proclames de Thatcher i l¡¯actualitat.

Encara que el text ¨¦s breu i interpretatiu, en ocasions s¡¯atura en descripcions interessants, algunes fins i tot erudites, com ara sobre el Congr¨¦s de Viena, que semblava m¨¦s un motiu de festa i llu?ment de les cancelleries que de reuni¨® seriosa; quan detalla l¡¯origen social dels repressors i els reprimits en la revoluci¨® de 1848 a Par¨ªs; o quan dona un munt de dades sobre els interessos esclavistes i les grans plantacions. De lectura ¨¤gil i prop¨°sit combatiu, l¡¯obra t¨¦ una fonamentaci¨® molt s¨°lida, i permet un altre nivell de lectura amb les prop de 50 p¨¤gines de refer¨¨ncies bibliogr¨¤fiques. Una manera de fer hist¨°ria made in Fontana.